Determinen el moment exacte en què una persona anestesiada perd la consciència

El descobriment fet per investigadors de l'Hospital del Mar ajudarà a ajustar les dosis i reduir el risc d'efectes secundaris

Xavier DuranActualitzat

Investigadors de l'Hospital del Mar han pogut determinar el moment exacte en el qual els pacients sotmesos a un procediment amb anestèsia perden la consciència.

El treball és fruit de la col·laboració entre investigadors del Servei d'Anestesiologia de l'Hospital del Mar, liderats pel doctor Juan L. Fernández Candil, i un grup de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia del mateix centre, liderat pel doctor Jesús Pujol. S'ha publicat a la revista Sleep.

L'estudi es va fer el 2017 i el 2018 amb 21 voluntaris sans, que van ser anestesiats amb propofol, un hipnòtic d'acció curta que s'administra per via intravenosa.

Cada dos segons, els participants havien de prémer un sensor per determinar en quin moment perdien la consciència. Al mateix temps, es controlaven les seves constants vitals i la seva activitat cerebral per ressonància magnètica i un electroencefalograma.

D'aquesta manera es va poder observar que en el moment en què els voluntaris perdien la consciència i deixaven de fer força amb la mà, es produïa una pèrdua de connexió entre l'escorça cerebral, encarregada de les funcions executives del cervell, i el tronc cerebral, que connecta amb la medul·la i els nervis perifèrics.

 

Evitar dosis excessives

És la primera vegada que s'identifica aquest moment precís amb imatges i registres. Segons el doctor Juan L. Fernández Candil, actualment es disposa d'aparells que ajuden a identificar de forma aproximada quan el pacient està inconscient, però no el moment exacte en què perd la consciència. Ara el seu treball permetrà ajustar la dosi sense risc d'administrar-ne massa quantitat:

"Si donem poca dosi tenim el risc que el malalt sigui conscient del que està passant al quiròfan i això no ho volem... 'Es desperta', que no és el cas perquè això ho controlem molt, avui en dia i és molt poc probable. Per què? Perquè tendim de manera natural a fer una miqueta de sobredosificació."

Que apareguin efectes secundaris no és habitual, però sí un risc per als pacients més fràgils: persones grans amb patologies prèvies. Poden ser, principalment, el deliri i el deteriorament cognitiu postoperatoris.

Aquest sistema incrementarà la seguretat i el control del procediment, com explica el doctor Lluís Gallart, cap de secció del Servei d'Anestesiologia i un altre dels autors del treball:

"Sempre ha costat calibrar la situació del pacient, amb el risc de sobredosificació. Si tens un monitor que et permet ajustar les dosis de fàrmacs per saber si el pacient està conscient o inconscient, es limita la sobredosificació i els possibles efectes secundaris dels fàrmacs anestèsics."

L'objectiu dels autors és ara mirar de validar un mètode que permeti traslladar els seus descobriments al quiròfan, perquè, com diu el doctor Fernández Candil, "no es pot posar una ressonància magnètica a cada un":

"Però sí que podríem disposar d'un aparell que ens permeti fer el seguiment de l'electroencefalograma del pacient, de manera que, si correlacionem el que ha passat durant l'estudi a la clínica (quan el pacient deixa de fer força amb les mans) i la neuroimatge amb les dades de l'electroencefalograma dels voluntaris que han participat en la nostra investigació, tindríem una eina vàlida per saber en quin moment el pacient perd la consciència."

Per aconseguir-ho falta correlacionar el moment precís de pèrdua de consciència amb l'encefalograma que es fa en tot moment als pacients de quiròfan. Això permetria tenir la manera d'ajustar a cada pacient la mínima dosi d'anestèsia necessària.

 

ARXIVAT A:
SalutRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut