Aquest cargol subterrani fa un màxim d'1,5 milímetres ()
Aquest cargol subterrani fa un màxim d'1,5 milímetres (ACN)

Descobreixen per casualitat una espècie de cargol diminut al riu Fluvià: el Vilertia

Només se n'han trobat a les fonts d'un petit poble del Pla de l'Estany

Actualitzat

És un cargol que viu en aigües subterrànies i que, com a molt, arriba a fer 1,5 mil·límetres, i és endèmic de la conca del Fluvià perquè no se n'ha trobat cap altre exemplar enlloc.

L'Associació Catalana de Malacologia l'ha batejat amb el nom de Vilertia, perquè el van descobrir a Vilert, un poble dins del terme municipal d'Esponellà, al Pla de l'Estany.

Des d'aquesta associació que estudia els mol·luscos expliquen que no només es tracta d'una nova espècie, sinó d'un nou gènere (categoria que agrupa espècies similars), segons ha confirmat un laboratori alemany.

Del seu aspecte morfològic, en destaca la mida però també la closca, que és circular i tendeix a plana. L'estudi posterior ha determinat que "és cec perquè no té ulls".

La closca del Vilertia des de diferents perspectives (ACN)

Trobat al temporal Gloria

Va ser una "troballa casual", diu Sergio Quiñonero, un dels responsables del descobriment, que afegeix que en aquest cas "s'han pogut trobar, fotografiar i estudiar". La mida i l'hàbitat, en aigües subterrànies, el fan difícil de localitzar.

Van descobrir els exemplars a Vilert, en aigües subterrànies d'almenys dues fonts del municipi, després del temporal Gloria. Quiñonero està convençut que aquest fenomen meteorològic va contribuir en la detecció del cargol perquè "va fer pujar els aqüífers i això va expulsar les closques".

La font Beu-i-tapa de Vilert on es va trobar la nova espècie (ACN)

Bon bioindicador

Només viu a les fonts netes perquè és una espècie que "no tolera la contaminació", cosa que la converteix en "un bon bioindicador", expliquen des de l'Associació Catalana de Malacologia.

Demanen que les fonts d'Esponellà es preservin en el seu estat original i no s'hi faci cap actuació per afavorir aquesta espècie. "Qualsevol acció podria fer desaparèixer el Vilertia", alerta Sergio Quiñonero.

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut