Espluga de Francolí

Descobert el primer santuari paleolític de Catalunya de fa 15.000 anys

La descoberta de la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí va ser casual i va treure a la llum un centenar de gravats simbòlics i també figuratius

RedaccióActualitzat

Poc després dels forts aiguats del mes d'octubre de l'any passat, Josep Maria Vergès, arqueòleg de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), es va decidir a investigar la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí.

Era el 30 d'octubre i acabava de fer una descoberta excepcional: el primer santuari del paleolític que s'ha trobat mai a Catalunya. Aquest conjunt se situaria entre les quatre millors coves d'aquesta època de la zona Mediterrània.

Tots els conjunts d'art rupestre catalans d'aquestes característiques coneguts fins la data eren d'època postpaleolítica, uns milers d'anys més recents.
 

Procés d'escaneig en tres dimensions que s'ha fet dels gravats (ACN)

100 gravats simbòlics i figuratius

Tot el conjunt d'art rupestre del Paleolític Superior està repartit per les parets de la cova. Es tracta d'uns 100 gravats simbòlics i també figuratius que mostren animals, sobretot cèrvoles, cavalls i bous.

Les obres es poden datar fa uns 15.000 anys o potser una mica més enllà. Algunes també podrien ser una mica més modernes, relacionades amb el Neolític o etapes posteriors.
 

 

Gravats fàcilment degradables

Els gravats es van fer sobre una capa de llims arenosos bastant tous, cosa que facilita la seva degradació. Diverses figures es troben malmeses, i d'altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que en entrar tocaven les parets sense saber la seva importància o fins i tot l'omplien de grafits.
 

 

El santuari s'ha documentat amb 3D per tal d'estudiar-lo i complementar l'oferta museística del recinte, ja que no és visitable. S'està pensant en fer una reconstrucció de la part ornamentada de la cova.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d'arqueologia del Departament de Cultura "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", dirigit per l'IPHES.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el Govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
 

 

 

Una de les coves més llargues del món formades en conglomerats

La Cova de la Font Major va ser descoberta el 1853 i és considerada una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.

Les investigacions i les troballes arqueològiques que s'hi ha fet des d'aleshores han constatat que l'home l'ha utilitzat al llarg de totes les èpoques.

La Cova de la Font Major, juntament amb una altra cavitat, Cova de la Vila, integra el que es coneix com les Coves de l'Espluga, en origen una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l'actual nucli urbà del municipi de l'Espluga de Francolí.        

ARXIVAT A:
Arqueologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut