Demostren com la dieta mediterrània millora la memòria i les funcions cognitives

És la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Marta Arrufat Trigàs /Oriol Esteve GraciaActualitzat

Durant 3 anys han seguit gairebé 500 persones amb sobrepès o obesitat de més de 60 anys, i han mirat què els canviava si feien dieta mediterrània. I han vist que, a més de perdre pes i reduir el risc de tenir malalties cardiovasculars, també van millorar les funcions cognitives: ara els costa menys prendre decisions, raonar, planificar o ubicar-se, i tenen més memòria. En millorar la dieta, més benefici.

L'investigador principal de l'estudi i cap del grup de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, Rafael de la Torre, explica quina hagués estat l'evolució cognitiva si no s'hagués intervingut en la dieta: "Aquestes persones, espontàniament, si no féssim res, tindrien un declivi cognitiu només degut a l'envelliment."

En els tests de seguiment van comprovar la millora de les funcions cognitives. Segons estudis anteriors, en aquests tres anys haurien presentat una disminució de gairebé 0'40 punts en la cognició global i de 0'10 en la memòria; el que van trobar, en canvi, va ser que havien fet millores de més de 0'60 en cognició i prop de 0'90 en memòria, i els participants en notaven els beneficis.

Per la investigadora Natàlia Soldevila, del grup de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques:

"Un dels resultats que per nosaltres ha estat més rellevants és que els canvis cognitius han anat en paral·lel amb la millora de qualitat de vida les persones."

Tothom que va seguir la dieta va millorar, però no per igual. Les dones, les persones de més edat, amb diabetis tipus 2, i la població amb menys nivell cultural, obtenen menys beneficis. Per això, els investigadors insisteixen que caldria tenir més equips de nutricionistes i psicòlegs integrats a l'atenció primària que permetin adaptar i personalitzar els plans a cadascú i fer-ne un seguiment, perquè ajuda a assegurar èxit.

De la Torre, investigador principal de l'estudi, manté que s'han de "vendre els beneficis al sistema sanitari, que els compri i que els absorbeixi dins el sistema d'assistència".

Per la investigadora Natàlia Soldevila, és necessari aquest pas "perquè si no és una pena, s'inverteix molt en recerca, però queda aquí, queda als articles i això s'ha de traduir en accions".

Tot i que l'estudi s'ha fet amb un perfil concret, els investigadors estan convençuts que els beneficis són extrapolables a la població en general, que encara acostuma a menjar massa carn vermella, pocs cereals integrals, poca fruita i verdura, i massa dolços.

Ja hi ha altres estudis en marxa que busquen demostrar que fent una dieta correcta, exercici físic i cognitiu, els resultats encara poden ser millors, i també es poden prevenir malalties com l'Alzheimer.

ARXIVAT A:
AlimentacióSalutRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut