Familiars de morts defrauden sis milions cobrant-ne les pensions

Germans, fills, nets, parelles i exparelles han amagat la mort d'un familiar per poder quedar-se amb els diners de la pensió. L'any passat, la policia espanyola va destapar un frau de més de sis milions d'euros pel cobrament indegut de 12.586 pensions de persones mortes.

22 jubilats havien mort feia dues dècades, abans de l'any 2000. En 23 casos, el frau superava els 100.000 euros. Són dades que ha donat la policia.

En la investigació policial, es van identificar 36 persones com a presumptes responsables de 55 delictes contra la Seguretat Social, estafa, falsedat documental i apropiació indeguda.

Només hi ha hagut 11 detinguts. La resta ja han mort o tenen una salut precària o bé viuen fora: a Alemanya, Xile, l'Equador, els Estats Units, França, Suïssa i Veneçuela.

Una actriu i un banquer

Hi ha hagut actuacions a 21 províncies per part d'agents de la secció d'investigació de la Seguretat Social, que depenen de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). A Catalunya, se n'han descobert casos a Barcelona i Girona.

Destaca una dona que va anar al banc amb una actriu que va suplantar la identitat de la seva mare, morta feia 4 anys, i va aconseguir accedir als diners falsificant la firma de la titular del compte. D'aquesta manera es va quedar 74.000 euros.

Un altre ara detingut era un treballador d'un banc que va falsificar justificants i cartilles aprofitant-se de la confiança dels companys d'oficina. Els agents el van detenir quan treia diners d'un caixer. Havia agafat efectiu 62 vegades.

Penes fins a sis anys

Segons els responsables policials, molts casos antics s'estan detectant ara gràcies a les noves tecnologies i la connexió de registres.

El frau es pot donar perquè no s'ha informat el banc de la mort, tot i ser obligatori, ni tampoc s'ha comunicat al Registre Civil.

Els bancs estan obligats a demanar cada any una fe de vida als pensionistes. A vegades no ho fan i altres es troben amb enganys perquè els familiars o persones properes presenten documents falsificats per acreditar que el beneficiari de la pensió encara viu.

Si hi ha frau, el banc haurà de fer constar a la Tresoreria l'import corresponent a 4 anys.

La pena per a l'autor del frau pot arribar als sis anys de presó. Si la quantitat defraudada no arriba als 50.000 euros, el càstig pot anar des dels 6 mesos de presó fins als 3 anys. Si és superior, la condemna va dels 2 als 6 anys.