De Ripoll a Tolosa, un viatge per entendre la complexitat del fenomen jihadista

Dues tècniques socials de Ripoll, on vivien els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils, han visitat Tolosa per saber com s'hi està treballant després de l'atemptat jihadista que va viure aquesta població el març del 2012. L'autor de l'atemptat, un jove francès, Mohamed Merah, va matar 7 persones i vivia a Tolosa mateix.

Mohamed Merah, un jove francès d'origen argelià de 25 anys, és considerat un heroi per molts d'aquells que viuen a les banlieus de França. Merah va treure la vida a set persones, entre ells tres nens, a Mountaban i Toulouse entre l'11 i el 19 de març de 2012. Ell mateix va deixar un vídeo gravat en què assegurava que volia ser un màrtir i que estimava més la mort que la vida.

Han passat sis anys però l'impacte que va tenir encara s'evidencia als carrers del barri de Le Mirail, a Toulouse. Aquest és el barri on es va atrinxerar i on, finalment, va ser abatut. Per molts dels que viuen aquí i a d'altres banlieus del país, Merah és un heroi.

Mohamed Merah

La majoria d'aquests barris es van construir durant els anys seixanta i setanta per acollir la immigració i s'han convertit en un feu pels extremistes. En aquest cas, la principal activitat econòmica és el tràfic de droga i, segons ens diuen coneixedors del fenomen, costa saber fins a quin punt els diners provinents del mercat de la droga es desvien per finançar activitats jihadistes.

Així mateix, la radiografia de la família Merah també mostra la complexitat del jihadisme. Merah era el petit de cinc germans d'una família desestructurada que provenia d'Argèlia. Els pares es va divorciar durant els anys noranta després d'una relació tumultuosa. El germà, Abdelkader, està comdemnat a 20 anys de presó per haver format part d'una organització terrorista si bé no es va demostrar en el judici que hagués inspirat o hagués ajudat al seu germà a cometre els assassinats.

La germana, Souad, se'n va anar a Síria amb els seus quatre fills amb un avió que va sortir de l'Aeroport del Prat. Ara ha tornat a viure a Argèlia. La germana, Aicha, sempre ha mantingut un perfil baix. Per contra, el germà gran Abdeghami ha trencat totes les barreres. Ha sortit públicament per dir que el seu germà no és cap heroi ni tampoc cap defensor de l'Islam. L'afirmació li ha valgut el rebuig de la seva família amb qui ha trencat relacions i, fins i tot, seguidors del seu germà l'han amenaçat de mort.

Fa temps que va haver d'abandonar Tolosa. Per això, hi hem parlat a través de l'skype. Abdegamil va publicar un llibre "Mon frère, le terroriste", el mateix any de la mort a trets del seu germà. Amb el suport del periodista Mohamed Sifaoui, ha esdevingut una veu que lluita en contra dels extremismes.

"Per què soc diferent a Mohamed Merah? És una pregunta que jo també em faig sovint i amb la qual encara estic treballant. Sé que a molts barris, Mohamed Merah és vist com un heroi, un defensor de l'islam i, malauradament, cada vegada més."

En aquest llibre, Abdegamil diu que el germà Abdelkader es feia anomenar Bin Laden en el barri. Assegura que són els seus pares els que van estendre l'odi perquè els seus germans caiguessin en processos de radicalització. Diu que la mare els hi explicava que els àrabs han nascut per odiar els jueus i que, per contra, el pare defensava les immolacions dels palestins.

Li preguntem a Abdegamil que el diferencia dels seus germans i diu que s'aixeca cada matí preguntant-s'ho. De fet, la relació amb els germans tampoc ha estat bona. Es va enamorar d'una dona jueva i el seu germà Abdelkader el va apunyalar. Després de la mort de Mohamed, Abdeghamil va gravar la seva germana afirmant que estava orgullosa de Mohamed per haver comès els atemptats. Actituds que la família s'ha près com traïcions.

Intercanviar experiències i coneixement: Ripoll-Tolosa

L'exemple de la família Merah mostra la complexitat del fenomen i la necessitat d'intercanviar coneixement entre els professionals que es dediquen a prevenir processos de radicalització.

Les tècniques de cohesió social del Consorci de Benestar Social, Alicia Mesas i Núria Riera, han visitat diversos departaments de Tolosa per conèixer de primera mà de quina manera s'estan treballant aquests programes i quines experiències poden incorporar a Ripoll, la població on van crèixer els autors materials dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Núria Riera: "Venim amb la idea de poder aprendre estratègies que ens serveixin a Ripoll per gestionar un postatemptat que és el que estem vivint nosaltres en aquests moments"

Alicia Mesas: "Hem parlat amb educadors de carrer i tenim estratègies concretes que ja podem dur a terme. La idea és aplicar determinades activitats que ja es fan aqui per treballar la convivència i la ciutadania. Una millora de les relacions"

De fet, els 400 quilòmetres que separen Toulouse de Ripoll no són només geogràfics. Hi ha una llarga distància emocional, el context social i econòmic, els referents històrics i les realitats familiars són diferents entre la família Merah i les famílies de Ripoll que van veure que els seus fills es convertien en els autors materials dels atemptats.

Una d'aquestes trobades ha estat amb el professor de sociologia de la Universitat Jean Jeaurès de Tolosa, Jerome Ferret, qui ha assegurat la importància de compartir experiències i coneixement per aprofundir en processos de radicalització.

"Podem trobar aspectes concrets en la socialització dels joves i la relació amb l'islam radical a distància, per exemple. Però queda molta feina per entendre les coses"

Si bé assegura que es tracta de territoris amb circumstàncies molt diferents, manté que algunes variables en els comportaments dels autors materials es poden mantenir.