Cuixart demana el trasllat a una presó catalana per proximitat familiar

La defensa de Jordi Cuixart  demanarà el seu trasllat a un centre penitenciari català per proximitat familiar. Les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Josep Rull estudien fer el mateix, des del centre penitenciari d'Estremera.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ja ha registrat aquest dilluns un escrit davant la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries -que depèn del Ministeri de l'Interior- per sol·licitar el trasllat a una presó catalana.

Cuixart és el primer dels dirigents independentistes presos que fa aquest pas després que se'ls hagi comunicat el processament per rebel·lió.
 

L'escrit, presentat per l'advocat Carlos García Castaño, sosté que mantenir Cuixart reclòs en una presó madrilenya (és a Soto del Real des del 16 d'octubre) ara que ja s'ha acabat la instrucció vulnera tant el seu dret a la vida familiar i la intimitat (recollit a la Constitució espanyola) com el dret dels infants a relacionar-se amb el pare, recollit a la Convenció dels Drets dels Nens de les Nacions Unides. 

Notícia relacionada: Marató "Cultura contra la repressió" per celebrar l'aniversari de Jordi Cuixart

L'escrit va acompanyat d'un dictamen sobre els fonaments del dret del professor Iñaki Rivera Beiras, director del Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona.

Fonaments del dret

El document exposa la demanda de Cuixart sobre el dret en dos àmbits: els drets del mateix pres i els de la seva família, i en particular del seu fill menor. 

Rivera Beiras desplega totes les lleis Internacionals, europees i espanyoles que avalen el trasllat de Cuixart a una presó catalana. Lleis de defensa dels drets del pres i del menor que han estat ratificades per Espanya (malgrat que la de la política de dispersió de presos contravindria aquestes lleis internacional i en aquest cas no es pot aplicar ja que ha estat utilitzada en casos de terrorisme).

Segons Beiras, la presó allunyada de Cuixart estaria contravenint les lleis penitenciàries espanyoles.

"El fet de patir una mesura privativa de llibertat ( i més quan es tracta d'una persona emparada pel dret constitucional a la presumpció d'innocència en no estar jutjada ni condemnada), i allunyada del llaços afectius i socials, sens dubte constitueix o bé una "tortura mental,  psicosocial", o bé un "tracte que ha de ser qualificat de cruel, inhumà o degradant" i que té com a finalitat un grau de càstig màxim i afegit per un delicte pel qual no ha estat encara declarada la seva culpabilitat."

Drets de la família i els menors

 El dictamen del professor Rivera Beiras destaca que la família i el fill de Cuixart són els més afectats, i explica els efectes de la llunyania:

"El contacte (dels familiars)  amb la mateixa institució penitenciària, l'empitjorament econòmic, l'increment de despeses, el dolor psicològic, la por al que pugui passar, l'absència, l'alteració absoluta de l'ordre familiar, la desfiguració del rol del progenitor i les reaccions de l'entorn social."

I davant d'aquesta situació preval "l'interès superior del menor". En el cas del fill de Jordi Cuixart, de només un any, Rivera Beiras diu que són "incapaços de predir les conseqüències d'aquest impacte".  Beiras afegeix que la llei penitenciària està enfocada a "evitar el desarrelament familiar per motius geogràfics" i conclou que el trasllat redueix el mal al pres i a la família sense que hi hagi cap alteració en el procés ni en la situació de presó provisional.

D'altra banda, el lletrat també entén que la llunyania de Cuixart del seu domicili afecta el seu dret a la defensa. La seva advocada, Marina Roig, s'ha de traslladar fins a Madrid per poder preparar amb ell totes les vistes i passos que es van fent en aquest procediment. El text de García Castaño reclama que, un cop acabada la fase d'instrucció i dictada la interlocutòria de processament, el president d'Òmnium ha de poder estar en una presó més propera que permeti a la seva advocada tenir accés més àgil al seu client per preparar el judici, encara sense data.

Les defenses dels nou dirigents independentistes empresonats estudien la via iniciada per Cuixart. Es té en compte que la instrucció per part del jutge del Suprem Pablo Llarena està pràcticament acabada i que ja els ha comunicat formalment el processament per rebel·lió i, en el cas dels membres del govern, també per malversació. Per tant, els advocats entenen que ja no els hauran de citar per posar-los a disposició del Tribunal Suprem fins al dia del judici.

Aquest tipus de trasllats no són habituals quan els presos no han estat encara condemnats, però les defenses denuncien que, amb la instrucció acabada, mantenir-los reclosos a 700 km de casa i lluny de la família i els seus advocats és una vulneració de drets. Molts dels empresonats tenen fills menors i, en el cas de Dolors Bassa i Carme Forcadell, nets petits.
 

Notícia relacionada: Cuixart: "Els presos som un altaveu per denunciar l'autoritarisme"

Ara, des d'Institucions Penitenciàries hauran de consultar al jutge Llarena quin és el seu parer. Tot i que la seva decisió no és vinculant, fonts de l'organisme apunten que el criteri del jutge és el que s'acaba imposant.

Una petició ja feta anteriorment

Al gener, l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van der Eynde, ja va demanar el "trasllat urgent" a una presó catalana del vicepresident cessat pel 155 i ja apuntava que la que estava més a prop del seu municipi era la de Brians 1. En el mateix escrit, també demanava permisos penitenciaris per a Junqueras per assistir al ple de constitució del Parlament i al primer debat d'investidura plantejat per al 30 de gener. El jutge Llarena va denegar totes dues peticions.

A finals d'octubre, quan feia una setmana que eren a Soto del Real, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també van sol·licitar a l'Audiència Nacional el trasllat a una presó catalana, una petició que també se'ls va denegar.
 

Notícia relacionada: Junqueras, Sànchez i Cuixart denuncien un judici polític i acusen Llarena de parcial