Confirmen la singularitat genètica dels bascos per l'aïllament i no per l'origen

La singularitat genètica dels bascos no es deu que tinguin un origen diferent al de la resta de poblacions de la península Ibèrica o d'Europa Occidental, sinó al seu aïllament, afavorit per la llengua.

Així es desprèn de l'estudi més ampli fet fins ara per estudiar les característiques biològiques de la població basca i comparar-la amb altres poblacions ibèriques i europees i també amb individus que van viure fa milers d'anys.

Una altra troballa dels autors és que els dialectes de l'eusquera podrien haver sorgit molt abans de l'edat mitjana, com es pensava fins ara, i això s'hauria convertit en una barrera que hauria dificultat fins i tot la barreja interna.

La recerca ha estat liderada per David Comas, investigador principal a la Universitat Pompeu Fabra i a l'Institut de Biologia Evolutiva. S'ha publicat a la revista Current Biology.

Un estudi exhaustiu

L'estudi ha comptat amb el mostreig geogràfic més exhaustiu fins al moment de la població basca. S'ha analitzat el genoma de vora 2.000 individus, entre els quals hi ha 190 mostres noves de ciutadans bascos. En conjunt, amb mostres noves i d'altres estudis s'ha cobert la població de tota la regió francocantàbrica.

De cada individu s'ha analitzat un gran nombre de marcadors genètics: més de mig milió. No només s'ha identificat la presència d'aquests marcadors, sinó també les combinacions entre ells.

A més, s'ha fet per primer cop una tria de mostres a escala molt petita per poder comparar poblacions molt properes.

Tot això ha permès, segons els autors, superar els resultats contradictoris entre estudis anteriors, que utilitzaven una metodologia i una resolució espacial més limitades.

L'interès científic en la genètica dels bascos va començar el 1945, quan M. A. Etcheverry va publicar un article a El Día Médico titulat "El factor Rhessus, su genética y su importancia clínica", en què mostrava l'elevada freqüència del factor Rh negatiu entre la població del País Basc.

Això ha estat confirmat, amb tècniques genètiques modernes, amb el treball que va publicar el 2018 David Comas i altres investigadors de l'IBE al European Journal of Human Genetics.

Diversos estudis han mostrat més diferències genètiques entre els bascos i les altres poblacions europees. I juntament amb dades arqueològiques, culturals i lingüístiques, van ser interpretades com si els bascos fossin descendents d'una antiga població ibèrica que va quedar aïllada.

Menys influències

El nou estudi fa concloure als autors que això és incorrecte. Els resultats mostren que els bascos tenen una composició genètica similar a la resta de poblacions d'Europa Occidental, però presenten unes lleugeres diferències.

Aquestes es deuen a una manca d'intercanvi genètic a partir de l'edat del ferro, fa uns tres mil anys. S'ha produït menys barreja amb altres poblacions, amb unes conseqüències que explica David Comas:

"Per exemple, no trobem influència procedent del nord d'Àfrica, que sí que es veu a la majoria de poblacions de la península Ibèrica, ni tampoc es troba l'empremta d'altres migracions com la romanització."

La barrera del llenguatge va poder promoure l'aïllament de la població basca davant els contactes poblacionals posteriors, com per exemple la influència de l'imperi romà o l'ocupació islàmica de la península.

Fins i tot va actuar com a barrera interna, degut als diferents dialectes. L'escala geogràfica va permetre aquestes deduccions, com explica André Flores-Bello, primer autor de l'article:

"El mostratge va incloure microregions dins el País Basc i també de les àrees circumdants. D'aquesta manera, vam obtenir mostres d'una regió geogràfica on sempre s'ha parlat eusquera, d'altres on històricament s'ha parlat però s'ha perdut i regions on mai s'ha parlat."

Això també va permetre veure les diferències genètiques entre bascos. S'ha observat que aquelles poblacions més properes geogràficament s'assemblen més genèticament, un fet gens estrany, perquè les poblacions més properes solen tenir una història compartida.

Però dins d'aquest fet usual hi ha singularitats. Dintre d'una regió molt petita hi ha molta compartimentació. Això no és habitual en poblacions d'aquesta mida i porta a pensar en el paper dels dialectes de l'eusquera, com comenta David Comas.

"Fins ara es pensava que aquests es van formar a partir de l'edat mitjana, però postulem que poden haver sorgit molt abans i per això es relacionen amb l'estructura genètica."

Comas afegeix que amb les noves metodologies existents cada cop som capaços de reconstruir històries a més petita escala:

"La gran quantitat de marcadors i mostres que emprem, conjuntament amb la sofisticació computacional, ens permeten resoldre qüestions que fins ara no podíem abordar i obren la porta al coneixement de la història més local i més recent de la nostra espècie."

I Flores-Bello destaca, a més, el treball conjunt de diverses disciplines:

"El nostre estudi és una mostra clara de la importància de la interacció entre diferents disciplines com la lingüística, la genètica i les evidències arqueològiques a l'hora de reconstruir la nostra història."