Com queda la legislatura després del no de la CUP als pressupostos

La CUP ha votat aquesta setmana al Parlament en contra de validar el decret de renovables. Una decisió que escenifica, encara més, la ruptura de la majoria independentista, després del 'no als pressupostos' per part dels cupaires.

L'aprovació definitiva dels comptes tindrà lloc a finals de mes i la CUP confia a poder introduir-hi algunes de les seves esmenes. Entre d'altres, hi ha la creació d'una farmacèutica pública, incrementar el pressupost de l'Agència Catalana de la Natura, o que la partida a la consulta pels JJOO d'Hivern vagi destinada al Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal.

Tot i això, dues setmanes després de l'esmena a la totalitat als pressupostos, la CUP ha sortit del centre del relat mediàtic i polític. Treuen ferro al que s'ha qualificat de "trencament de la unitat independentista" al Parlament i entenen que el marc que va sorgir de les eleccions del 14F no ha variat.

Malgrat tot, des d'aleshores no s'han tornat a reunir amb ningú del govern, ni està previst que passi. Eulàlia Reguant, diputada, argumenta:

"Si algú ha trencat el 52% és qui aquest estiu va intentar anar a Madrid a negociar l'ampliació de l'aeroport responent l'interès de Foment. No pot ser que utilitzin el 52% quan interessa, pel que interessa i sobretot per preservar els interessos de les elits com sempre."

Si bé el model de país entre les tres forces independentistes no és compartit, Reguant celebra la "transversalitat" del moviment. Creu, però, que "serà més fàcil" si es posen d'acord amb "un horitzó compartit".

I llancen una crítica a Esquerra i a Junts: "Si ni entre ells s'entenen, ni s'aclareixen, ni saben les prioritats polítiques, no pot ser que la responsabilitat sigui del petit."

Per això, internament estan tranquils i convençuts de la decisió de no haver donat suport als pressupostos i haver presentat l'esmena a la totalitat. Una decisió que, diuen, es va prendre amb un ampli consens a través de les assemblees internes de la candidatura. Reguant afegeix:

"La sensació que vam tenir al procés de negociació dels pressupostos, que com bé sap tothom vam negociar fins a l'últim moment possible abans de l'esmena a la totalitat, era que estàvem renegociant l'acord d'investidura a la baixa. Que alguns estiguin acostumats a fer això a Madrid amb el PSOE no és responsabilitat nostra."

Consideren que cal tenir un horitzó de ruptura amb l'Estat per a aquesta legislatura, compartit entre les tres forces independentistes. Per això reclamen un pla B a la taula de diàleg que asseguren que no hi és.

"Vam acceptar l'estratègia perquè ERC pugui desplegar-ho durant dos anys, però no són dos anys per no fer res, sinó per preparar el pla B", critica Reguant, que lamenta que "havia de servir per avançar".

Per això lamenten que, per la CUP, és molt difícil tenir una confiança "a cegues". També es mostren preocupats pels "atacs" al català. "El català ha anat retrocedint amb els anys, és una llengua minoritzada i en perill, cal una responsabilitat col·lectiva", clamen.

La prioritat ara per la CUP, expliquen, no és discutir al voltant de la qüestió de confiança que estava marcada a l'acord investidura als dos anys de l'inici de la legislatura. "La nostra prioritat és treballar pels pressupostos".
 

Tornar a l'Ajuntament de Barcelona el 2023

"És evident que en el debat de pressupostos Barcelona va ser una moneda de canvi", critica Reguant, que assegura que va ser un "intercanvi de cromos".

La formació es presentarà a les eleccions municipals de Barcelona, previstes pel maig de 2023. "Treballarem per tornar-hi a entrar i tenir la màxima representació política, perquè el panorama és desolador", lamenta.

La CUP va quedar fora del consistori a les últimes eleccions municipals, on van passar de tres regidors el 2015, a zero el 2019. De moment encara no han donat a conèixer la candidatura per al consistori.