Com l'extrema dreta impregna el discurs de Rubiales: antifeminista, victimista i agressiu

Trenta minuts de victimisme, agressivitat verbal i embats contra el moviment feminista i la igualtat de gènere. El discurs amb què Luis Rubiales va aferrar-se al càrrec de president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) té tants punts en comú amb l'extrema dreta que podria ser propi d'un líder de Vox.

De fet, els experts assenyalen del perill que suposa que aquest relat que nega el feminisme s'instal·li en esferes de poder com la federació de futbol. Aquests són els paral·lelismes entre l'extrema dreta i les paraules de Rubiales: 

Crítica al "fals feminisme"

Una de les punyalades del polèmic discurs de Luis Rubiales va ser al "fals feminisme, que és una xacra en aquest país", va reblar.

Aquest intent de carregar-se el moviment feminista té un clar paral·lelisme amb els postulats d'extrema dreta. Així ho posa de manifest Toni Rodon, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, que exposa que la ultradreta té l'objectiu de carregar-se els discursos moderns que, com el feminisme, posen en qüestió el model de poder establert i, per tant, les quotes de poder dels que manen.

"El discurs de Rubiales comparteix el marc interpretatiu que fa servir l'extrema dreta a l'hora d'anar en contra de certs avenços com la igualtat de gènere."

Victimisme

I, com també fa l'extrema dreta, aquesta crítica al feminisme es fa amanida amb una pàtina de victimisme, com quan Rubiales va exposar que hi havia una "cacera" de persones que volen el seu "assassinat social". Una idea, la del "se m'està tractant de matar", que va repetir en diverses ocasions. Tot plegat, per deixar clar que no té intenció de dimitir. En aquest sentit, Rodon subratlla:

"Molt probablement veurem que vendrà aquesta resistència a marxar com una cacera política o ideològica no contra ell, sinó contra les idees que ell representa"

Agressivitat verbal

Un discurs de mitja hora que va estar caracteritzat per un to prepotent i fatxenda, una "agressivitat discursiva" que també fa servir l'extrema dreta per vendre el missatge, apunta Rodon.

L'especialista en extrema dreta Alba Sidera també s'ha fixat en aquesta agressivitat i ha comparat en un tuit l'actitud de Rubiales als discursos del boxejador d'ultradreta Andrew Tate, popular a Internet.

Amb aquestes formes d'Andrew Tate de marca blanca, Rubiales repeteix fil per randa els eslògans més suats de l'extrema dreta i aprofita el focus per postular-se com el nou idolet incel. Victimisme, misogínia i dècades d'impunitat inhibeixen la decència i el sentit del ridícul.

— Alba Sidera (@albasidera) August 25, 2023

Altaveu de discursos silenciats

Durant l'esperat discurs, hi va haver aplaudiments en diverses ocasions entre els assistents a l'assemblea general extraordinària de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

I un d'aquests moments va ser, justament, quan l'encara president de la federació va arremetre contra aquesta suposada "xacra" del "fals feminisme". Una ovació que seria impensable en altres cercles o en altres temps no tan llunyans. Però, com també passa quan l'extrema dreta arriba a les institucions, "es normalitzen certs discursos i certs comportaments" que en altres àmbits "hi ha gent que pensa però no diu en públic", apunta Rodon.

Un altre factor que explica els aplaudiments, exposa el politòleg, és la xarxa clientelar que hi ha al voltant de Rubiales. "Una trama d'interessos i de favors", argumenta, que impedeixen que la dimissió es produeixi perquè hi ha persones a qui no interessa que de sobte hi hagi un buit al capdavant de la federació.

La batalla ideològica de la igualtat de gènere

A més, Toni Rodon posa l'accent en el fet que fa pocs anys que la igualtat de gènere és al camp de la batalla política de l'estat espanyol. "En el cas de Rubiales hi ha tot aquest univers simbòlic i de batalla ideològica que hi ha en la igualtat de gènere", explica el politòleg.

Cal tenir en compte també que el futbol femení, per les condicions econòmiques de les jugadores, "parteix d'una situació de desigualtat estructural molt important".

En aquest sentit, posa de relleu que els líders dels "club d'homes" de les institucions futbolístiques puguin veure en perill la seva quota de poder amb el creixement de la popularitat i els interessos econòmics que mou el futbol jugat per dones.

Vox, l'únic que no ha demanat la dimissió de Rubiales

Mentre PSOE, Sumar i el PP havien condemnat l'actuació de Rubiales i n'havien demanat la dimissió, la posició de Vox va ser molt diferent: va trigar quatre dies a trencar el silenci sobre el tema. I no va fer-ho per demanar la dimissió del president de la federació de futbol.

En canvi, el líder del partit d'ultradreta, Santiago Abascal, simplement va aprofitar la suposada dimissió de Rubiales que tothom donava per feta dijous a la tarda per recriminar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no deixi el càrrec.

L'endemà, quan Rubiales va fer el gir de timó i va anunciar que no dimitia, Abascal va tornar a instal·lar-se en el silenci.