Com la Covid i el teletreball amplien la fractura que ja hi havia entre treballadors

Ha estat completament imprevisible. En poc més de dos mesos, la Covid-19 ha capgirat el mercat de treball, i ho ha fet amb una rapidesa i contundència que no s'havien vist en l'anterior crisi del 2008.

El procés de desescalada iniciat fa setmanes està plegat d'incerteses. Per exemple, obriran els hotels, i tota l'activitat de lleure que gira al voltant?

Doncs dependrà de la demanda. Que el govern els doni llum verda al BOE per operar, no farà que vinguin els turistes. El flux de visitants, les ganes de sortir de vacances, no s'activen a cop de decret.  

Què passarà amb la indústria?

En molts casos ja estan arrencant però a mig gas, per la menor demanda o per les dificultats per abastir-se. I encara hi ha un tercer element a tenir en compte: el distanciament físic. Tots els negocis l'hauran d'incorporar al seu ADN. I això, en molts casos, voldrà dir que si l'espai és el que és, i no es poden doblar torns, potser ja no tots els treballadors hi cabran.

Per tant, hi ha més preguntes que respostes i l'única cosa clara ara per ara són els números que il·lustren els estralls de la Covid-19.

Les xifres

De moment, les últimes dades disponibles de la Seguretat Social mostren una caiguda en picat de l'afiliació. Des de la declaració de l'estat d'alarma fins a finals d'abril, gairebé 156.000 persones a Catalunya han perdut la feina i prop d'un milió a tot l'estat.

La gran majoria de llocs de treball, gairebé 900.000, es destruïen els primers 15 dies després de decretar-se l'estat d'alarma; amb la crisi hipotecària del 2008 van haver de passar tres mesos fins arribar a aquesta xifra.

El paraigua dels ERTOs, que han actuat com a amortidors per contenir els acomiadaments, afecta ja més de 718.000 treballadors a Catalunya i 3,3 milions a tot l'Estat. La majoria encara no han tornat a la feina, i no saben ni quan ni amb quines condicions s'incorporaran o si, en el pitjor dels casos, passaran d'un ERTO a un ERO.

També tenim els autònoms que han hagut de parar el negoci i sol·licitar una prestació a l'Estat. Són més de 200.000 a Catalunya i 1,3 milions a tota Espanya.

I no ens podem oblidar de tots aquells que ja estaven a l'atur. Els que encara cobraven la prestació, veuen com se'ls esgota, mentre ho fan també les perspectives de trobar feina, que s'ha convertit en missió impossible.

Teletreball: solució o problema?

En aquest context, el teletreball s'ha convertit en protagonista. Fins ara, no suscitava gaire interès, aquesta fórmula de treball. Per molts departaments de recursos humans, era només una via per ajudar els seus treballadors a conciliar millor feina i família, o una forma d'organitzar-se per ajudar a frenar el canvi climàtic.

Ara el teletreball ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en solució, però de retruc també en un nou element de desigualtat entre treballadors. Perquè en aquests dos mesos ja hem pogut comprovar que els treballadors més afectats, aquests dels que parlàvem al principi, han estat els que no poden treballar des de casa.

Parlem, per exemple, dels cambrers i cuiners a bars i restaurants, dels comerciants i dels treballadors vinculats a la construcció, de les feines relacionades amb el sector hoteler, també les agències de viatge, de les activitats esportives, les artístiques i d'entreteniment, els serveis de transport, i finalment la indústria, i dins la indústria especialment afectada han quedat el tèxtil i la del moble.

Consulta aquí les 10 activitats més afectades per la Covid-19 en tant per cent (pàgina 24) i les 10 activitats amb un impacte més gran agregat (pàgina 25)

Quins professionals han pogut capejar millor el temporal?

Doncs aquells que han pogut continuar treballant des de casa amb un ordinador. A grans trets, podríem dir que les feines vinculades al sector financer i assegurador, els informàtics, com programadors o desenvolupadors de pàgines web, bona part dels enginyers, dels professionals, com ara advocats, consultors, gestors, i també els que ocupen càrrecs directius.

A més sou, més teletreball

I un cop constatat això, encara podem extreure'n una segona conclusió. Què passaria si miréssim a quina franja salarial es troben uns i altres, els més i els menys afectats per la Covid-19?

Segur que trobaríem excepcions, però, a grans trets, veuríem que els més castigats per la crisi són, en general, els treballadors que tenen sous més baixos i allà on hi ha més temporalitat. En canvi, a mesura que augmenta el sou, també ho fa la possibilitat de treballar des de casa i, per tant, la immunitat davant una crisi com aquesta.

Una fractura que molts estudis de diferents institucions europees i nord-americanes ja han començat a constatar. Com l'Instute for Fiscal Studies, al Regne Unit, amb l'informe "Getting people back into work" o la consultora McKinsey,

Un estudi publicat al blog Nada es gratis, per Juan César Palomino, investigador a INET (Institute for new economic thinking), i els economistes Juan Gabriel Rodríguez i Raquel Sebastián destaca també les diferents asimetries amb què el teletreball pot implantar-se al conjunt de l'Estat.

Segons l'estudi "Teletreball a Espanya. Estem preparats per al distanciament?" la Comunitat de Madrid és l'única que presenta un índex de teletreball per sobre de la mitjana europea, seguida de lluny per Catalunya, les Illes Canàries i el País Basc; mentre que a l'altra banda trobaríem a Castella i Lleó, Extremadura i les Illes Balears.

L'estudi posa també de manifest com "els treballadors a temps parcial o amb contractes temporals presenten probabilitats per teletreballar menors a la dels seus homòlegs a temps complet o amb contractes indefinits". I apunta entre les conclusions a un increment significatiu de la desigualtat entre treballadors i entre territoris.

Podríem dir, per tant, que la Covid-19 ha eixamplat la fractura que ja hi havia entre treballadors, posant un nou element de divisió: entre els que poden i els que no poden teletreballar; entre els que tenen una feina que requereix de presència física, de contacte amb els clients, i que s'adaptaran pitjor en situacions com aquesta, i entre els que poden salvar aquesta distància amb un ordinador des de casa.