Col·lectius de catòliques reivindiquen el seu paper a l'Església després de la dedicació de la Sagrada Família
La dedicació de la Sagrada Família de Barcelona va deixar una imatge controvertida: el paper de la dona. La imatge de les monges netejant l'altar que acabava de ser ungit amb el crisma per Benet XVI ha reactivat el debat sobre el que l'Església reserva al sexe femení. Diversos col·lectius de dones reclamen igualtat en el si del catolicisme. El fet que no tinguin cap pes en la jerarquia ni puguin ser ordenades contrasta amb les xifres de l'Església real. Hi ha més dones practicants i tres de cada quatre congregacions a Catalunya són femenines.
Són la meitat de la humanitat, la majoria dels que van a missa i el 80% de les congregacions religioses que hi ha a Catalunya. Tot i així, no se senten ben representades a l'Església.
Actualment a Catalunya hi ha més dones que homes que es defineixen com a practicants. A més, de les més de 7.000 persones que hi estan integrades, 5.627 són dones. La proporció de dones religioses que treballen en contacte amb els problemes socials més aguts, com serveis penitenciaris, geriatria, immigració, beneficiència i població "sense sostre", també és molt superior que la dels homes.
Entre els catòlics, i especialment les catòliques, i des de dins de l'Església, es posa en evidència aquesta contradicció. És un debat antic però que s'ha vist renovat amb un instant de la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família. Hi havia dones entre els cors, però la imatge de les monges netejant l'altar recent ungit per Benet XVI ha donat nous arguments a aquelles catòliques que reclamen més protagonisme.
Montserrat Biosca Duch, de Dones en l'Església, defineix els minuts que va durar la neteja de l'altar com una sensació "de dolor i de vergonya". Assegura que aquest és "el nivell actual de les dones a l'Església catòlica". "Estem per servir a taula, no per compartir", conclou.
Dones en l'Església fa 25 anys que denuncia el que considera una organització masclista de l'Església. Consideren que la jerarquia ha quedat ancorada en l'edat mitjana i denuncien la situació marginal en què manté les dones.
Aquest discurs també es troba entre les congregacions religioses. L'abadessa del monestir de Sant Pere, Gertrudis Nin, explica a TV3 que no es compta massa amb les dones. La monja Cristina Martínez va més enllà i recorda la força de les dones entre els fidels. Assegura que "si les dones un dia decidim fer vaga i no anar a missa o a l'església, molts temples ja poden tancar".
Si alguna cosa ha de canviar en el si de l'Església es veurà en el futur; el passat recent, però, és poc optimista per a les dones. Aquest mateix juliol, Benet XVI va reformar el Codi de Dret Canònic per endurir les penes dels delictes més greus que es poden cometre dins l'Església: entre ells, la pederàstia i l'ordenació sacerdotal de dones.
Actualment a Catalunya hi ha més dones que homes que es defineixen com a practicants. A més, de les més de 7.000 persones que hi estan integrades, 5.627 són dones. La proporció de dones religioses que treballen en contacte amb els problemes socials més aguts, com serveis penitenciaris, geriatria, immigració, beneficiència i població "sense sostre", també és molt superior que la dels homes.
Entre els catòlics, i especialment les catòliques, i des de dins de l'Església, es posa en evidència aquesta contradicció. És un debat antic però que s'ha vist renovat amb un instant de la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família. Hi havia dones entre els cors, però la imatge de les monges netejant l'altar recent ungit per Benet XVI ha donat nous arguments a aquelles catòliques que reclamen més protagonisme.
Montserrat Biosca Duch, de Dones en l'Església, defineix els minuts que va durar la neteja de l'altar com una sensació "de dolor i de vergonya". Assegura que aquest és "el nivell actual de les dones a l'Església catòlica". "Estem per servir a taula, no per compartir", conclou.
Dones en l'Església fa 25 anys que denuncia el que considera una organització masclista de l'Església. Consideren que la jerarquia ha quedat ancorada en l'edat mitjana i denuncien la situació marginal en què manté les dones.
Aquest discurs també es troba entre les congregacions religioses. L'abadessa del monestir de Sant Pere, Gertrudis Nin, explica a TV3 que no es compta massa amb les dones. La monja Cristina Martínez va més enllà i recorda la força de les dones entre els fidels. Assegura que "si les dones un dia decidim fer vaga i no anar a missa o a l'església, molts temples ja poden tancar".
Si alguna cosa ha de canviar en el si de l'Església es veurà en el futur; el passat recent, però, és poc optimista per a les dones. Aquest mateix juliol, Benet XVI va reformar el Codi de Dret Canònic per endurir les penes dels delictes més greus que es poden cometre dins l'Església: entre ells, la pederàstia i l'ordenació sacerdotal de dones.
