Clotilde Cerdà, l'arpista catalana que va ser pionera del feminisme i el pacifisme

Una exposició al Palau Robert de Barcelona recorda la figura de Clotilde Cerdà, una de les millors arpistes de tot el món a finals del segle XIX. També va ser una activista lluitadora contra les desigualtats de classe i gènere.

Va portar el cognom Cerdà tot i no ser-ho. Va néixer com a cinquena filla del matrimoni entre Ildefons Cerdà i Clotilde Bosch, però va ser fruit d'una relació extramatrimonial de la mare. Al 1864, quan tenia tres anys, el famós urbanista la va desheretar i la seva mare se la va emportar a Madrid. Era un prodigi amb l'arpa i va tenir una carrera molt reconeguda a l'època, segons Lorena Fuster, la comissària de l'exposició "Clotilde Cerdà, una dona davant d'una època".

"En aquell moment era una estrella mundial, era una de les millors arpistes, si no la millor arpista del món, però després es va oblidar aquesta memòria. "

Reconeguda a la seva època i redescoberta en una exposició sobre la figura d'aquesta artista, que va ser també pionera del feminisme i del pacifisme. En dues sales del Palau Robert descobrim, per exemple, que Clotilde Cerdà va ser rebatejada amb el nom d'Esmeralda Cervantes per Víctor Hugo i per la reina Isabel II. Per Fuster, el seu activisme és essencial per entendre la seva figura:

"No hi ha Esmeralda Cervantes artista sense Esmeralda Cervantes activista. Des del principi això va unit també per influència de la seva mare, que és una dona amb un compromís molt ferm amb el lliure pensament i amb alguns ideals molt avançats de l'època."

El seu talent, la seva posició social però, sobretot, la maçoneria li obre portes a tot el món. I ella ho aprofita per lluitar contra les desigualtats. Per exemple, amb projectes com l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, que va fundar a Barcelona i que posen en relleu un activisme cultural, polític i social poc conegut i reconegut.