Bush, decidit a trobar una solució per a l'Iraq després del revés sofert en les eleccions legislatives
El president dels EUA, George Bush, es reunirà avui amb el grup d'experts que analitza la situació al país àrab, l'anomenada Comissió Baker, després que el partit demòcrata, guanyador de les eleccions legislatives als EUA, li ha sol·licitat la retirada de les tropes en un termini màxim de sis mesos.
Per als demòcrates, la "primera tasca és canviar el rumb de la política a l'Iraq", ha declarat el senador demòcrata Carl Levin. Levin va presentar al juny al Senat un projecte de resolució que demanava un replegament militar al país àrab, però només va aconseguir 40 dels 100 vots de la cambra, controlada aleshores pel governant Partit Republicà.
Aquesta resolució no seria vinculant, però si s'aprovés suposaria una pressió perquè el president nord-americà cedís al desig dels demòcrates de reduir gradualment l'actual contingent de 145.000 soldats al país àrab, envaït des del març del 2003.
Per això, Bush ha decidit demanar consell al grup d'estudi, format el passat mes de març "per fer una avaluació independent de la situació en el terreny i com afecta la regió i els interessos dels EUA".
En la reunió d'avui participarà el cap dels comandaments militars a l'Iraq, el general Peter Pace. També el primer ministre britànic, Tony Blair, es reunirà demà amb el mateix grup, en videoconferència, per "assegurar-nos que estan completament informats de les nostres idees", segons fonts de Downing Street, que no han donat més detalls sobre el que dirà Blair en la reunió.
Divergència d'idees
Tot i així, sembla que els republicans continuen convençuts que el millor per al país àrab és la presència de les tropes nord-americanes. Joshua Bolten, el cap de gabinet de la Casa Blanca, ha afirmat que establir una data fixa per sortir de l'Iraq "seria un veritable desastre per al poble iraquià".
En el mateix sentit s'ha pronunciat el senador John McCain, possible aspirant a la candidatura presidencial republicana. "Una retirada o marcar una data per a la retirada portaria al caos la regió", ha considerat en una entrevista en què ha afirmat també que els EUA haurien d'enviar més tropes a l'Iraq per vèncer els insurgents.
Però altres republicans no n'estan tan convençuts com ell. Per Arlen Specter, actual president del Comitè Judicial del Senat, el resultat de les eleccions legislatives "és un avís al govern iraquià que no ens quedarem a l'Iraq per sempre".
La violència continua
Mentrestant, la situació a l'Iraq continua sent tràgica. Diumenge, més de 50 persones van morir en diversos atemptats, 35 de les quals en dos atemptats suïcides en un centre de reclutament de policies a la capital, Bagdad.
L'octubre ha resultat ser un dels mesos més sagnants a la capital iraquiana des de fa anys. Segons dades de l'agència Reuters, que xifra fonts oficials, durant el mes d'octubre s'han portat fins a les instal·lacions 1.600 cossos, la majoria d'ells homes que van morir víctimes d'atacs d'insurgents. La xifra és la més elevada des del passat mes de juliol, quan els morts van arribar als 1.815.
