Bill Pallot, peculiar i mediàtic, l'expert dels vestits de tres peces (Wikimedia Commons/Karl Lagerfeld)

Bill Pallot, d'autoritat mundial en art a jutjat per estafar Versalles amb mobles falsos

L'expert mediàtic, conegut com a Père La Chaise, hauria fabricat, amb l'ebenista més reputat de França, falsos mobles del segle XVIII que hauria venut a preus elevats

Judith Casaprima SaguésActualitzat

L'escàndol més gran dels últims anys que sacseja el món de l'art de França anirà a judici. El protagonista del cas és Bill Pallot, una autoritat mundial en moble francès del segle XVIII, a qui s'acusa de falsificar antiguitats i estafar, entre d'altres, el Palau de Versalles, que hauria adquirit mobles falsos entre 2008 i 2015.

Després de vuit anys d'investigació, el jutge ha decidit asseure al banc dels acusats Pallot i cinc persones més com a còmplices, entre els quals l'ebenista Bruno Desnoues, considerat el millor artesà de França del Faubourg Saint-Antoine, l'històric barri de fusters de París.

El cas també ha esquitxat la famosa galeria Kraemer de París, a través de la qual s'haurien fet les vendes, i Laurent Kraemer, un dels germans que la dirigeix, a qui s'acusa de negligència.


Qui és Bill Pallot, Père La Chaise, un expert mediàtic

Amb els cabells llargs, ulleres rodones i els seus vestits de tres peces, Georges Boris Pallot, de 59 anys, se'l coneix com a Bill Pallot, és una figura coneguda per les seves publicacions habituals i les seves aparicions als mitjans de comunicació a França.

Col·leccionista i professor de la Universitat de la Sorbona, fins ara, ha estat l'indiscutible especialista francès en mobiliari reial del segle XVIII. Va escriure l'obra de referència mundial sobre el tema, "L'art del seient al segle XVIII a França", que li ha valgut el sobrenom de Père La Chaise (pare la cadira), nom del fundador del famós cementiri parisenc, confessor jesuïta del rei Lluís XIV, gran creador de Versalles.

El fet que Pallot va ser l'encarregat del catàleg sobre l'exposició del mobiliari del palau ha fet més profunda la ferida de l'engany a Versalles. A més, França el va distingir amb l'Orde de les Arts i les Lletres, com a cavaller i com a oficial des del 2011. 


El més gran expert i el millor ebenista 

A l'inici de l'ordre de judici, el magistrat qualifica el cas com "l'aposta de dos homes embriagats per la seva capacitat d'enganyar els més grans especialistes i compradors de l'art francès del segle XVIII".

Es refereix als principals acusats de la trama: Pallot i l'ebenista Desnoues. Els més qualificats, un binomi infal·lible, per donar qualitat a les falsificacions i credibilitat a l'estafa.

Entre 2007 i 2008, el duet va produir i vendre un grapat de seients falsos presentats com a mobles d'època extremadament rars que haurien adornat la sala d'estar de Madame du Barry, mestressa de Lluís XV, o el gabinet de la reina Maria Antonieta. Un engany "emocionant", segons reconeixen ells mateixos, en les seves confessions, que els va fer guanyar centenars de milers d'euros.

L'estafa va passar desapercebuda durant anys, fins que els investigadors finalment van detectar el 2014 anomalies en les compres de mobles a  Versalles.

Un dels "clients" estafats és el Palau de Versalles (Europa Press/Vincent Isore)

Versalles, el xofer i la perruquera

Un dels principals destins dels mobles falsos va ser el Palau de Versalles, que va adquirir cadires falses amb segell de Louis Delanois, una cadira de Georges Jacob i una pastora Jean-Baptiste Sené, ebenistes del segle XVIII les obres dels quals són de les més cares i buscades.

El fil es va començar a estirar el 2014, quan la unitat francesa de lluita contra el blanqueig de capitals va detectar un cap sense lligar. Una parella portuguesa --un xofer i una perruquera de la Vall de l'Oise-- havien fet transaccions financeres i immobiliàries que semblaven desproporcionades tenint en compte els seus ingressos declarats.

Seguint el fil, els investigadors van descobrir que el marit estava vinculat a l'ebenista del Faubourg Saint-Antoine i van acabar descobrint aquest increïble tràfic de mobles del segle XVIII, especialment vergonyós per al prestigi del Palau de Versalles.

Pallot va ser acusat el 2016 i el Ministeri de Cultura va ordenar una auditoria de la política d'adquisicions de Versalles en què es va detectar el frau i recomanava investigacions més profundes. L'escàndol va esclatar completament.

Un príncep de Qatar i galeries intermediàries

També eren "clients" galeries consolidades que es fiaven del prestigiós expert i revenien les exclusives peces a clients de prestigi, com un príncep de Qatar, amb amplis marges de benefici. "N'hi ha que, de passada, es van forrar", va declarar l'ebenista durant un interrogatori, segons es desprèn de l'escrit judicial.

Una de les galeries que el jutge ha inclòs en l'acusació és la galeria Kraemer i un dels germans que la dirigeix, Laurent Kraemer. Anomenada l'Ikea dels rics per Forbes, és una de les més luxoses de París i la freqüenten multimilionaris.

El jutge li ha retirat l'acusació de banda organitzada per cometre frau, ja que reconeix que els Kraemer no estaven "en connivència" amb els falsificadors, però els acusa de negligència per "no haver fet controls prou aprofundits" sobre els mobles incriminats.

Els Kraemer, que s'hi juguen el bon nom i prestigi, es defensen assegurant que "els càrrecs es fondran com la neu al sol" i són una víctima més en aquest cas.

"La galeria Kraemer ha estat enganyada i amb ella tots els més grans experts francesos en moble del segle XVIII (...) Estem esperant impacients la vista per demostrar que els Kraemer no tenen més lloc en aquest cas que el de les víctimes."

També denuncia haver estat enganyat Joël Loinard, un daurador que treballava els falsos seients i que també està acusat. En canvi, el jutge instructor ha retirat l'acusació contra un reconegut expert en art que feia d'intermediari entre Pallot i les galeries i, finalment, també han quedat fora de la investigació alguns mobles, com un segon parell de cadires "du Barry" comprades per Versalles i una llum nocturna turca.

Patrimoni Nacional de França i la casa de subhastes Sotheby's actuen com a acusacions civils en el cas.

 

ARXIVAT A:
JudicialArtFrança
Anar al contingut