Bassa: "El referèndum mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència"

L'exconsellera de Treball explica en el judici que el departament va assumir la responsabilitat dels centres cívics el cap de setmana de l'1-O per la gran quantitat d'activitats previstes i per tranquil·litzar els directors
Bassa: "El referèndum mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència"
Madrid

Bassa: "El referèndum mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència"

L'exconsellera de Treball explica en el judici que el departament va assumir la responsabilitat dels centres cívics el cap de setmana de l'1-O per la gran quantitat d'activitats previstes i per tranquil·litzar els directors
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Former regional minister Dolors Bassa, during questioning in the Supreme Court

Former regional minister Dolors Bassa, during questioning in the Supreme Court

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha afirmat que el referèndum de l'1 d'octubre no era cap "acte concloent". Bassa ha declarat en el judici del procés aquest dimecres a la tarda, després que al matí ho hagi fet l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Bassa ha manifestat que el referèndum va ser "un acte més":

"El consens que es va trobar majoritari va ser fer un referèndum com una forma de compromís institucional entre les institucions i la ciutadania. Per tant, va ser un acte més dins de la legislatura. Mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència."

I ha admès que esperaven que una resposta massiva els ajudés en una eventual negociació: 

"Sí que teníem clar que, si molta gent anava a votar, això ens ajudava en la negociació, però mai es pretenia arribar a la independència després d'una insurrecció després del referèndum."

Dolors Bassa ha estat la primera dona a declarar en aquesta causa i ha explicat que, quan va arribar al govern, desconeixia l'anomenat "full de ruta" de l'independentisme. 


"Conflicte competencial transitori"

L'exconsellera ha declarat que no van vulnerar els mandats del Tribunal Constitucional i ha argumentat que, amb la llei del referèndum suspesa, entenia que hi havia un "conflicte d'interessos" pendent de solucionar-se, tal com havia passat amb altres lleis:

"Entenia que estàvem davant un conflicte competencial jurídic, que seria transitori, igual que altres conflictes competencials al Tribunal Constitucional."

"No entenia que fos delicte, entenia que era un conflicte d'interessos. Igual que com el govern d'Espanya no havia tampoc complert algunes de les sentències. En el meu departament, per exemple, hi havia pràcticament 18 sentències del Constitucional que el govern d'Espanya no havia complert."

"Enteníem que no era un delicte perquè va ser destipificat l'any 2005."

 

Com han fet altres acusats, Bassa ha remarcat que la declaració d'independència va ser un acte polític, que no es va publicar en cap diari oficial. A més, ha afegit que era "totalment impossible" esquivar el control de l'Estat sobre els comptes de la Generalitat i, per tant, que hi hagués malversació per haver destinat fons públics al referèndum:

"Era un control ferri, un control exigent, molt exigent, de manera que era el mateix govern de l'Estat que pagava els creditors, si sortia alguna cosa diferent dels creditors habituals, havíem de demanar permís i autorització pertinent."

Bassa ha respost les preguntes tant de la Fiscalia com de l'Advocacia de l'Estat i declara en castellà. Al començament de l'interrogatori ha anunciat que se sumava a la protesta dels altres acusats que han declarat fins ara, en el sentit que no s'ha autoritzat la traducció simultània del català.

"Diàleg, negociació i pacte"

L'extitular de Treball, Afers Socials i Famílies ha reiterat que van buscar el diàleg fins al final, i ha posat com a exemple d'aquesta voluntat l'actitud del president Puigdemont:

"El president Puigdemont parla de la possibilitat de convocar eleccions. Demana garanties que no s'aplicarà el 155 i aquestes garanties no arriben mai; a l'inrevés. Anem assabentant-nos que persones del PP amb càrrecs públics, diuen que, passi el que passi, aplicaran el 155. I el president insta el Parlament a fer allò que li sembli més convenient. No força la declaració d'independència."

 

"Mil maneres d'impedir un referèndum sense atacar la gent"

L'exconsellera ha explicat que estava convençuda que l'1 d'octubre seria una jornada pacífica i ha criticat les càrregues policials.

"Podien haver fet moltes coses, com desnaturalitzar el resultat. Podien haver-se endut les urnes quan la gent havia acabat de votar i no hauria passat res. Se m'acuden mil maneres d'impedir el referèndum sense atacar la gent que hi era. Mai vaig pensar que veuria el que vaig veure."

Bassa ha matisat que la critica anava només per "alguns" agents: 

"Crec que l'única variant imprevisible del dia 1 d'octubre és l'actuació totalment equívoca d'alguns, i dic alguns i no de tots, membres de la Policia i la Guàrdia Civil."


Responsabilitat dels centres cívics el cap de setmana de l'1-O


Dolors Bassa ha comentat que, el cap de setmana de l'1 d'octubre, va assumir la responsabilitat dels centres cívics per la gran quantitat d'activitats previstes i davant la inquietud d'alguns directors:

"En cadascuna de les demandes que hi ha al departament demanant l'activitat es respon amb un correu electrònic dient: 'D'acord, es dona autorització per a l'activitat, però tinguin presents vostès les ordres judicials i policials.

En cap moment té res a veure amb l'1 d'octubre. Però sí que resulta que el cap de setmana de l'1 d'octubre, la ciutadania de Catalunya estava fent activitats i demanaven centres cívics per fer les activitats. Per tant, els avoco les competències el cap de setmana."


A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, que representa Rosa María Seoane, ha replicat que considera que va donar compliment a les ordres del Tribunal Superior de Justícia, perquè es va comunicar als centres que feien activitats que a les 6 del matí del dia 1 no hi havia de quedar ningú:

"Crec que complim les ordres policials i judicials. El que no puc fer és dir als funcionaris del departament que vagin centre cívic per centre cívic a veure si es compleixen o no."

 

Cap despesa a partir del 7 de setembre

L'exconsellera ha remarcat que, des de la suspensió de la llei del referèndum, no es va "materialitzar cap nou acte" i es va acatar la suspensió de la sindicatura electoral. També ha manifestat que no hi va haver cap despesa de la partida de processos electorals prevista als pressupostos:

"No es va gastar cap cèntim d'aquesta partida, perquè estava anul·lada. A partir de la suspensió de la llei, no es va realitzar ni va materialitzar cap nou acte."

Davant els correus que li ha ensenyat el fiscal Fidel Cadena per intentar demostrar que no s'havia atès la petició del TC, l'extitular de Treball ha manifestat que eren anteriors a la suspensió de la llei.

També ha defensat que van tirar endavant la llei de transitorietat "sempre amb la idea d'un pacte".


Suport de la Generalitat a l'aturada de país

Bassa ha diferenciat entre la vaga general i l'aturada de país que es van convocar per després de l'1 d'octubre. Ha dit que la Generalitat, com a institució, es va adherir a l'aturada "tal com van fer ajuntaments com Reus o Terrassa, les patronals de Catalunya o sindicats majoritaris". I que va dictar serveis mínims per la vaga perquè, ha remarcat, era la seva obligació:

"L'acusació o la Fiscalia ho han entès malament, pensant que és per donar publicitat. És a l'inrevés. [...]

La vaga està convocada per quatre sindicats, CGT, IAC, COS i Intersindical. I el preavís és uns deu dies abans; com és obligatori per motius laborals i és des del 2 fins al 13 d'octubre. El que es decreta com sempre és una ordre de serveis mínims, que és l'obligació de qualsevol consellera de Treball o ministra."

Després de més d'una hora i mitja de preguntes de les acusacions, Bassa ha reiterat que no contestaria l'acusació popular, que exerceix Vox, i ha al·legat que no ho feia "per respecte a les dones d'Espanya". I ha començat l'interrogatori de la defensa.

L'advocat de Bassa, Mariano Bergés, ha preguntat a l'exconsellera si, després dels fets del 20-S, van preveure certes mesures excepcionals de cara a l'1 d'octubre:

"(Bergés) -Es va concertar algun pla per tallar comunicacions? (Bassa) -No.
(Bergés) -I per ocupar punts neuràlgics? (Bassa) -No.
(Bergés) -O per detenir persones? (Bassa) -No, mai.
(Bergés) -Hi havia algun pla per ocupar edificis públics? Van assumir la violència? (Bassa) -Sempre, i crec que no és ni un pensament ni realitat meva, sinó de tot el govern, sempre vam dir que havia de fer-se de manera pactada i pacífica."

Per a Bassa, la Fiscalia demana 16 anys de presó per rebel·lió i malversació, l'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i 6 mesos de presó per sedició i malversació, i Vox també demana 74 anys de presó per rebel·lió, organització criminal i malversació.

La sessió ha acabat cap a tres quarts de set i el jutge Marchena ha anunciat que, després d'un recés de 10 minuts, continuarien els interrogatoris.

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés Dolors Bassa

VÍDEOS RELACIONATS