Rull rebat l'acusació de rebel·lió negant que prohibís l'entrada del "Piolín" a Palamós

L'exconseller ha dit que signar el decret de convocatòria del referèndum de l'1-O va ser "un dels moments més transcendents" de la seva vida
Rull rebat l'acusació de rebel·lió negant que prohibís l'entrada del "Piolín" a Palamós
Madrid

Rull rebat l'acusació de rebel·lió negant que prohibís l'entrada del "Piolín" a Palamós

L'exconseller ha dit que signar el decret de convocatòria del referèndum de l'1-O va ser "un dels moments més transcendents" de la seva vida
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dimecres s'ha reprès el judici del procés a les deu del matí amb la declaració de l'exconseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull.

Després que el president del tribunal, Manuel Marchena, hagi anunciat que al març s'ampliaran les sessions del judici amb tres dilluns com a mínim, ha començat la intervenció de Rull.


El català, un "problema" a Espanya

L'exconseller de Territori ha anunciat que declararia en castellà, però s'ha queixat que només s'hagi permès la traducció consecutiva del català al castellà, i no la simultània.

Rull ha afirmat que això és una mostra que a Espanya es veu el català com una "amenaça" o un "problema", quan, de fet, és la desena llengua més utilitzada d'Europa.

"Amb massa freqüència, tinc la sensació, i és una sensació, que encara es veu la llengua catalana --no una llengua minoritària, la desena més parlada de la Unió Europea-- com una amenaça o com un problema. Tant de bo algun dia es vegés la llengua catalana, per determinats entorns, com una riquesa o amb voluntat de ser compartida."

Marchena ha negat que el tribunal que presideix vegi el català com un problema, i ha afirmat que s'ha limitat a resoldre jurídicament la demanda dels acusats.

Després Rull ha confirmat que contestaria a les preguntes de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat i de la seva defensa, però no a Vox.

Ha dit que ho feia "per respecte a la gent que en aquest país pateix la xenofòbia i l'homofòbia", en referència a la ideologia explícita d'aquest partit.

 

Consuelo Madrigal s'estrena al judici

 

Rull ha respost a les preguntes de la Fiscalia, que li ha formulat Consuelo Madrigal, que s'estrena en aquest judici. Madrigal va ser la primera dona que va ocupar el càrrec de fiscal general de l'Estat, entre gener del 2015 i novembre del 2016.

Madrigal està acompanyada per Fidel Cadena, que ja va encarregar-se dels interrogatoris a Oriol Junqueras i Joaquim Forn.


Les mobilitzacions en democràcia

Madrigal li ha preguntat per l'anomenat "full de ruta" independentista del març del 2015, que Rull va signar com a coordinador de CDC.

L'exconseller acusat de rebel·lió li ha contestat que aquest document no era un "document estratègic", sinó "una declaració d'intencions".

Rull ha afegit que el full de ruta es va fer per donar resposta a "allò que s'estava plantejant per un sector molt considerable de la societat catalana."

En aquest sentit, Rull ha afirmat que no s'hi feia una crida a la mobilització, i ha dit que, en tot cas, les mobilitzacions "són un element fonamental" de les democràcies:

"És la mobilització de la gent, la voluntat de la gent la que planteja a les organitzacions polítiques, a través dels seus programes electorals, de canalitzar aquests elements. Però les mobilitzacions són un element fonamental en qualsevol democràcia que es vegi a ella mateixa com una democràcia normal, sana, seriosa."

 


"Espectacular" i "multitudinària"

La fiscal li ha preguntat per unes expressions que afirmava que apareixien al full de ruta en referència a mobilitzacions ciutadanes i Rull s'ha queixat que no era cert.

Marchena li ha dit que si no volia contestar a una pregunta no la contestés, i el seu advocat, Jordi Pina, ha intervingut per precisar que la fiscal havia esmentat els adjectius "espectacular" i "multitudinària".

Madrigal finalment ha admès que aquestes expressions no surten al document.

Rull s'ha queixat que l'escrit de la Fiscalia està equivocat, perquè sosté que el full de ruta va ser signat per cinc organitzacions, i que en realitat van ser sis. També que no la van signar les persones que la Fiscalia afirma que les van signar.

L'exconseller s'ha refermat que l'acció política que van emprendre "estava vinculada al mandat del poble":

"El govern estava vinculat al mandat del poble de Catalunya expressat en les urnes. Estava vinculat a través d'un programa electoral, que va ser presentat pel president Puigdemont en el moment de la seva investidura. Estava vinculat per un mandat del Parlament de Catalunya. Aquest és el mandat. La gent vota, i és un costum, i és un bon costum, que els partits polítics compleixin allò que la gent vota."

 


"El TC té un dèficit important d'autoritat moral"

Preguntat pels recursos d'inconstitucionalitat que es van presentar contra resolucions o lleis catalanes, Rull s'ha queixat de l'automatisme de suspendre-les del Tribunal Constitucional amb l'ús de l'article 161 de la Constitució:

"El problema és que aquesta és la norma, constantment, sistemàticament, i la reflexió que ens fèiem i que em faig ara és si és normal que sistemàticament es faci servir aquest article, que té un caràcter excepcional, com un article ordinari. Totes les iniciatives legislatives, pràcticament per definició del Parlament de Catalunya, són suspeses a l'empara de l'article 165. 2. de la Constitució."

"El TC té capacitat, en els 6 mesos següents, de decidir si aixeca o no la suspensió. Pràcticament mai ha utilitzat aquesta prerrogativa. I estem parlant de moltes iniciatives, de moltes lleis, amb un impacte extraordinari en el dia a dia de la gent."

L'exconseller empresonat ha reblat aquesta argumentació amb una valoració contundent:

"Crec que el TC espanyol, i és la meva opinió, té un dèficit important d'autoritat moral. Aquesta és la meva convicció, intensa. Si em permet, és una convicció, que la puc tenir jo, però és en determinats casos compartida per altres persones, i persones rellevants en el món jurídic, polític, i que tenen una certa autoritat moral."

 

"Si el principi democràtic és ignorat, la legitimitat queda afectada"

El resposta a les preguntes de Madrigal, Rull ha dit que les decisions que va prendre en l'exercici de la seva activitat política va tenir en compte tant "l'imperi de la llei" com el "principi democràtic".

En aquest sentit, ha reiterat la seva queixa al que considera la "instrumentalització" del Tribunal Constitucional:

"Hi ha una utilització sistemàtica, constant, permanent, per part de l'Estat i el TC, que s'ha deixat instrumentalitzar, amb la qual cosa, l'autonomia de Catatalunya operativament queda absolutament minimitzada. Per tant, davant d'aquest dilema, per nosaltres, el dilema és: imperi de la llei i principi democràtic. Nosaltres ponderàvem sempre els dos elements."

"Legitimitat, imperi de la llei, principi democràtic. Si el principi democràtic és constantment i permanentment ignorat, des del meu punt de vista, aquesta legitimitat queda afectada."


Signar el decret del referèndum, "un honor"

Responent a les preguntes de la fiscal, Rull s'ha mostrat molt orgullós d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum de l'1-O.

L'exconseller ha precisat que ho deia des d'un punt de vista "estrictament" personal:

"Quan el dia 6 de de setembre el govern de Catalunya en ple va signar la convocatòria del referèndum, per a mi va ser un dels moments més transcendents, importants, emotius en la meva trajectòria política. Va ser un moment extraordinari."

"Poder complir, posar a disposició de la gent l'instrument per projectar la seva voluntat i fer-ho en els termes més radicalment democràtics, que són les urnes. Allò em va honorar, i crec que va honorar el conjunt de membres del govern a l'hora de fer-ho, però parlo estrictament en el meu cas."

"Quan vaig signar ho vaig fer perquè estava signant un decret de convocatòria del referèndum, d'acord amb una llei acabada de publicar al DOGC, plenament vigent, emanada d'un parlament democràtic i legítim, que és el Parlament de Catalunya, i aquell decret expressava la voluntat canalitzada a les urnes en unes eleccions."

 

 

Rull sobre el 6 i 7 de setembre del 2017: "Es va garantir la pluralitat política"

Rull ha assegurat que en el ple del Parlament del 6 i 7 de setembre, que va aprovar la convocatòria del referèndum, es va garantir la pluralitat política. Rull també ha reiterat que, malgrat la convocatòria, el govern no va destinar "ni un euro" per pagar-lo.

Davant la insistència de Madrigal sobre el finançament del referèndum, Rull ha dit que, amb els controls que hi ha l'administració, no hauria estat possible destinar-hi diners.


L'"autoritat moral" dels funcionaris de la Generalitat

I ha aprofitat per fer un elogi als funcionaris de la Generalitat, de qui ha destacat l'"autoritat moral":

"Amb tots aquests controls és impossible poder desviar un sol euro. I, a més, hi ha una altra cosa molt important, que és el rigor, la serietat, la rigidesa dels funcionaris públics, dels servidors públics de la Generalitat, que en cap cas haurien permès utilitzar mecanismes d'aquestes característiques."

"Això són els controls constants, uns controls formals per part de l'Estat, formals per part de la legislació, d'autoritat moral, i en aquest cas, president, subratllo: autoritat moral dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya, del meu departament."

La Generalitat, "una simple gestoria"

Malgrat això, Rull també s'ha queixat del control exhaustiu que l'administració central feia a la Generalitat:

"Deixaven la Generalitat com una simple gestoria. I això crèiem que era contrari als elements bàsics de l'autonomia política de la Generalitat o de qualsevol altra comunitat autònoma."

Rull ha assegurat que aquesta "retallada tan substancial de l'autogovern" va "desactivar" l'autonomia operativa de la Generalitat.


El "nivell de violència" de l'1-O

Preguntat pel que va passar l'1-O i sobre si no va tenir por del que podia passar, l'exconseller ha estat molt categòric:

"Mai m'hauria imaginat, mai, que les forces de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar."

"Mai hauria imaginat que, davant gent pacífica, davant gent jove, gent gran, avis, àvies, amb una dignitat extraordinària, defensant uns ideals pacíficament i cívicament, mai hauria pensat que es desplegaria un nivell de violència com el que es va desplegar, davant, insisteixo, gent pacífica i democràtica."


Els errors de Madrigal

 

Madrigal ha comès uns quants errors en la formulació de les seves preguntes: en una ha afirmat que el TC havia anul·lat la llei de transitorietat el mateix setembre del 2017.

Rull l'ha corregida, dient-li que el TC no la va anul·lar, sinó que la va suspendre. Madrigal ha admès l'error i ha demanat perdó.

"Abocar l'argumentació"

En una de les respostes, l'exconseller ha aprofitat per recordar les visites que ha tingut a la presó d'eurodiputats que l'han anat a veure. Marchena l'hi ha recriminat:

Manuel Marchena: "Tindrà dret a l'última paraula i podrà abocar tota la seva argumentació sobre els diputats. El seu lletrat podrà abocar tota l'argumentació amb la recepció del problema en l'àmbit europeu. El que li ha preguntat la fiscal és una cosa molt concreta."


La "narrativa política" a l'exterior

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat ha defensat l'acció exterior de la Generalitat: segons ha afirmat, seria "una temeritat" renunciar-hi:

"Als països on hi ha oficines de la Generalitat de Catalunya, ja siguin oficines directes de la Generalitat o oficines de comerç de la Generalitat, el volum econòmic que es genera tant a nivell d'exportacions com de captació d'inversió estrangera és extraordinària."

"Per tant, seria una temeritat, considero, que el govern de Catalunya, com qualsevol altre govern, renunciés a tenir una acció exterior en benefici de la seva cultura, en benefici de la seva economia, i de poder tenir una narrativa política."

 

La concentració davant d'Economia

Després de mitja hora de recés, ha continuat l'interrogatori de Madrigal a Rull, ja amb preguntes sobre la suposada violència exercida per l'independentisme.

Pel que fa a la concentració davant de la conselleria d'Economia durant els escorcolls de la Guàrdia Civil el 20 de setembre, i en una pregunta sobre els cotxes destrossats, Rull ha assegurat que va ser una manifestació majoritàriament "pacífica i cívica":

"Jo el que vaig veure va ser gent pacífica, cívica i amb expressions puntuals, que rebutjo categòricament, molt puntuals i molt minoritàries que es van veure en els cotxes i que rebutjo de manera categòrica."

Rull ha insistit en la idea que els drets de manifestació i de protestar són essencials en democràcia, i s'ha queixat dels termes en què la Fiscalia ha descrit les manifestacions independentistes, fins i tot de les de l'11 de Setembre:

"Vostès parlen de tumult, de multitud, d'instrument de coacció. Doncs hem de tenir percepcions diferents en la majoria dels casos, perquè en la majoria dels casos jo veig expressions que són absolutament normals en un estat de dret."

Preguntat per altres moments en què suposadament va haver-hi violència i escarnis, l'exconseller ha explicat que ell també ha hagut d'entrar i sortir d'alguns actes protegit per la policia perquè hi havia protestes contra ell, però que això no és extraordinari ni tampoc delicte.


La Policia Nacional i la CUP el dia 20

Igual que va fer aquest dimarts Jordi Turull, Rull s'ha referit a l'intent de la Policia Nacional d'entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial el mateix dia 20, que ha qualificat d'"abús de l'estat de dret":

"Sap què vaig veure? Vaig veure com el dia 20 de setembre les forces de seguretat de l'Estat van intentar fer un escorcoll sense ordre judicial a la seu de la CUP. I vaig veure com els militants de la CUP i molts altres ciutadans van fer una resistència cívica, pacífica, democràtica davant allò que era un abús de l'estat de dret. Això sí que ho vaig veure; allò altre no ho vaig veure."


"Ja m'agradaria que l'autopista fos de la meva competència"

La fiscal li ha preguntat per les mobilitzacions d'estudiants que van tallar l'autopista AP-7:

Consuelo Madrigal: "Aquesta era seva, de la seva competència, de Territori. O no?"

Josep Rull: "No, això no és competència del Departament de Territori, és competència de..."

Consuelo Madrigal: "Em refereixo a l'autopista."

Josep Rull: "Ja m'agradaria que fos de la meva competència; és competència de l'Estat, per això les coses no van tan bé."

Madrigal ha tornat a relacionar el full de ruta i les mobilitzacions, i Rull s'ha queixat:

"Ha quedat clar que el full de ruta que jo vaig signar no feia cap referència a mobilització, cap. Però si vostè vol insistir a apuntar una cosa que no és, insisteixi tantes vegades com vulgui."

 

 

El vaixell dels "piolins"

Madrigal ha preguntat a Rull sobre la denegació de l'entrada al port de Palamós al Moby Dada, el vaixell que va allotjar policies, i que és un dels principals arguments de la Fiscalia per acusar-lo de rebel·lió.

Rull ha dit que la denegació no la va fer ell, sinó Ports de la Generalitat, i el motiu va ser que la petició no es va fer seguint els passos reglamentaris:

"Ports de la Generalitat va rebutjar l'entrada d'aquell vaixell, com hauria rebutjat l'entrada de qualsevol altre vaixell en condicions similars. Per dues raons. Aquell vaixell no va utilitzar els mecanismes establerts per sol·licitar l'amarratge en un port de la Generalitat ni en un port de l'Estat."

"En la nostra defensa hem aportat totes les inscripcions d'aquell dia al port de Palamós, del dia 19 i del dia 20, de les sol·licituds d'amarratge. I el vaixell en qüestió no apareix perquè no va fer cap mena de sol·licitud."


No sabia que s'hi allotjarien policies

També ha dit que aquest port era massa petit perquè el vaixell hi pogués amarrar, i que per això el Moby Dada finalment es va instal·lar al de Barcelona, on va arribar el dia 20.

Rull ha afegit que ell ni tan sols sabia que es volia allotjar policies al vaixell, i que els responsables del vaixell no ho van explicar fins que ja era a port.

L'exconseller s'ha queixat que el vaixell no era el lloc adequat per allotjar policies:

"Aquest tipus de vaixells no són adequats per tenir allotjat un volum tan important de gent durant tant de temps. Allotjada, jo m'atreviria a dir amuntegada, en unes condicions que no eren les adequades."

 

L'acció de la policia, "inimaginable"

Rull ha assegurat que l'acció policial durant el referèndum li va semblar "inimaginable":

"En cap moment i mai hauria pogut pensar que aquesta amenaça s'hagués pogut concretar a anar més enllà de la llei utilitzant violència, perquè parteixo del respecte escrupolós d'Espanya com estat de dret."

"I per a mi seria inaudit que un fiscal públicament digués: 'No ens obliguin a anar més enllà de la llei', i que anar més enllà de la llei suposés utilitzar una violència desbocada. No, no... Inimaginable."


La "declaració política" d'independència

Rull ha dit que va votar la "declaració política" del 27 d'octubre, en referència a la declaració d'independència, aprovada aquell dia al Parlament.

Preguntat per la fiscal sobre si van votar "en secret" la "declaració unilateral d'independència", Rull ha diferenciat les dues parts del document:

"Es va votar una proposta de resolució que tenia una exposició de motius, que no es va votar, i una part resolutiva que sí que es va votar. És una proposta de resolució. És una declaració política, formal, solemne, però la força important que té és que és una declaració de voluntat política, en els termes en què el legislador va despenalitzar l'any 1995."

Madrigal li ha preguntat si tenien "projectes" pera després de l'aprovació d'aquest document, i Rull ho ha negat:

Madrigal: "Tenien altres coses per als següents passos?"

Rull: "Vostè coneix perfectament què es va fer el dia 27, ho coneix perfectament."

Madrigal: "Jo li pregunto per projectes."

Rull: "Al que fa referència, no. Però nosaltres no volíem en cap moment que s'apartés la substanciació de tot aquest plantejament polític de la política i de la democràcia, d'un àmbit d'expressió polític, democràtic i pacífic. Per tant, actuem en conseqüència."

 

 

L'advocada de l'Estat María José Seoane, aquest dimecres al Tribunal Suprem

 

Una pregunta "inaudita"

Quan la fiscal ha acabat l'interrogatori, ha arribat el torn de María José Seoane, l'advocada de l'Estat, que li ha preguntat per les partides de la Generalitat destinades a la conselleria d'Acció Exterior.

Seoane li ha preguntat si no considerava que la Generalitat no podia augmentar el pressupost d'aquesta conselleria en un 100%. Rull ho ha considerat una pregunta "inaudita":

"M'està dient que la iniciativa parlamentària, el dret de legislar queda limitat en aquests termes? Que un projecte de llei de pressupostos no pot plantejar l'increment o la desaparició de partides concretes de l'estructura orgànica del govern de Catalunya? M'està dient això? És inaudit, francament, i, per tant, la resposta és que és inaudit."

El president del tribunal ha donat per bona la resposta dient: "Fantàstic".

Al final de l'interrogatori de Seoane, Rull ha considerat que en aquest conflicte ha faltat "voluntat política":

"Crec que si hi ha voluntat política dins de la Constitució hi ha marge suficient per poder votar. En termes poc sofisticats: Quan l'expresident Rajoy deia: 'No puc ni vull', de poder, pot; una altra cosa és que no vol, però hi ha marge suficient per convocar un referèndum i conèixer la voluntat de la ciutadania."

L'avocat de Josep Rull, Jordi Pina, aquest dimecres al Tribunal Suprem

 

Rull denuncia que la Fiscalia va manipular una entrevista seva

Quan ha acabat l'Advocacia de l'Estat, poc abans de les dues del migdia, Marchena ha volgut ajornar la sessió fins a la tarda, però finalment s'ha fet també l'interrogatori de la defensa, que ha estat força breu.

L'advocat de Rull, Jordi Pina, ha mostrat diversos documents relacionats amb la suposada negativa de l'exconseller a admetre el vaixell Moby Dada al port de Palamós.

Rull ha pogut explicar amb detall com funciona el sistema d'admissió de vaixells als ports, i també argumentar que ell no va impedir que el vaixell entrés al port.

Pina també ha preguntat a l'acusat sobre l'entrevista de premsa inclosa en l'acusació de la Fiscalia que ha provocat una picabaralla durant l'interrogatori de la fiscal.

Segons Rull, la Fiscalia ha manipulat l'entrevista:

"Quan vaig veure aquell escrit, senyories, jo no ho trobava a l'entrevista. Es va retallar fent una manipulació del que vaig dir, amb la pretensió de donar a entendre uns determinats plantejaments en relació a l'ús de la violència. Lamento moltíssim que això pugui passar."

Un cop ha acabat l'advocat, a un quart de tres, Marchena ha suspès la sessió, que es reprendrà a dos quarts de cinc, amb la declaració de l'exconsellera Dolors Bassa.

 

16 anys de presó per rebel·lió

 

La Fiscalia demana per a l'exconseller de Territori 16 anys de presó pels delictes de rebel·lió i malversació. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i 6 mesos de presó per sedició i malversació, i l'acusació popular de Vox demana 74 anys de presó per rebel·lió, organització criminal i malversació.

Rull ha estat empresonat en dos períodes: el primer, de novembre a desembre del 2017, quan va quedar en llibertat. El 23 de març del 2018, però, el jutge del Suprem Pablo Llarena el va tornar a enviar a la presó, i encara hi continua, com Dolors Bassa, que fa els mateixos mesos que és a la presó.

Les declaracions, en principi, continuen amb l'ordre establert marcat per la Fiscalia, tret que les defenses demanin algun canvi. Així, després de Rull li tocarà a l'exconsellera Dolors Bassa, i després, i per aquest ordre, a Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

ARXIVAT A:
Judici procés Josep Rull

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS