Barcelona perd població pels ciutadans que marxen a pobles petits

Les dades del padró de Barcelona són clares: la ciutat va perdre 13.094 persones entre l'1 de gener i l'1 d'octubre de l'any passat. S'ha trencat la tendència moderadament a l'alça dels últims cinc anys per culpa de la pandèmia.

L'augment de la mortalitat explica una part de la baixada, però també que molts barcelonins han decidit marxar a viure a la segona residència o a una casa familiar, després de tres mesos de confinament dur i de les restriccions que encara continuen.

Els fluxos migratoris de Barcelona han canviat de tendència: l'emigració ha augmentat un 8%, mentre que la immigració ha caigut un 43,7%, fins a l'octubre. En xifres absolutes, han emigrat 28.152 persones i han arribat 23.469 immigrants. Les dades es recullen a l'informe "El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19" que ha fet l'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament.

Els fluxos migratoris de la ciutat canvien de tendència:
📈 l'emigració ha augmentat un 8%
📉 la immigració ha disminuït un 43,7%

📄 Les dades s'extreuen de l'informe provisional que l'Oficina Municipal de Dades ha realitzat sobre el moviment migratori durant la pandèmia. pic.twitter.com/OK89NyT892

— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) February 27, 2021

Municipis petits

S'ha vist que, durant la pandèmia, ha guanyat pes l'emigració cap als municipis de menys de 5.000 habitants, com Bellver de Cerdanya o la Pobla de Segur, a la muntanya. Entre els municipis de costa, Altafulla, Sitges, Sant Pol de Mar o Platja d'Aro són alguns dels destins dels barcelonins.

Això confirmaria que la migració dins de Catalunya seria de persones que han deixat Barcelona per anar a viure en una segona residència. La facilitat del teletreball ha estat un incentiu important, però l'Ajuntament creu que el nou empadronament "no implica que deixin de viure realment a la ciutat", ja que "hi ha un ús molt fluid entre la ciutat i el municipi petit de la segona residència".

Rendes altes

L'emigació recent, diferent de l'anterior, ve de zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt. "Són de zones com Pedralbes, Gràcia, la Vila Olímpica o Diagonal Mar", explica Màrius Boada, director de l'Oficina Municipal de Dades.

L'Ajuntament creu que encara és aviat per confirmar si aquesta fugida de la ciutat durarà el que duri la pandèmia o si serà definitiva.