Barcelona busca el panot del segle XXI per actualitzar la icònica flor

L'Ajuntament de Barcelona vol actualitzar el mític panot de flor que vesteix els carrers de l'Eixample amb una peça més sostenible. Amb aquest objectiu s'ha obert una convocatòria pública perquè empreses i professionals presentin dissenys del "panot del segle XXI".

L'objectiu és que les noves llosetes es puguin utilitzar en la reurbanització dels primers quatre eixos verds de l'Eixample com a part del projecte Superilla Barcelona. Les propostes han de conservar el valor patrimonial del panot, però incorporant tecnologies que el facin més sostenible.

Un prototip més sostenible

Els nous panots hauran de tenir un alt component innovador i estar preparats per a la seva aplicació en l'entorn real. També es valoraran millores en les característiques físiques i mecàniques, així com que siguin replicables i escalables i que millorin el cicle de l'aigua de la ciutat. D'altra banda, el procés de fabricació i transport haurà de reduir les emissions de diòxid de carboni.

Les propostes hauran d'incloure les activitats de recerca i fabricació dels prototips necessaris per cobrir una superfície de 1.000 metres quadrats i la certificació de les peces fabricades. L'Ajuntament de Barcelona destinarà 240.000 euros a aquesta convocatòria per trobar un nou prototip de panot.

? Obrim un nou repte a professionals i empreses per millorar la sostenibilitat del panot de flor, un element urbanístic que representa la ciutat arreu del món. #BitHabitat

?? Més informació: https://t.co/Bjn5C22Zzg pic.twitter.com/tnMnGRHp0u

— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) April 1, 2022

Un símbol barceloní

El panot de flor barceloní és el nom amb què es coneix la icònica llosa de ciment hidràulic, de 20 cm per costat i 4 cm de gruix, i amb un dibuix d'una flor amb relleu.

Durant molts anys es va creure que els panots eren la mateixa llosa que les que hi ha a l'entrada de la Casa Ametller, dissenyades per Puig i Cadafalch. No obstant, tot i que s'hi assemblen, no tenen el mateix disseny ni estan fetes del mateix material.

El panot, la fi de Can Fanga

El panot es va començar a utilitzar per resoldre els problemes de fang que tenia Barcelona a inicis del segle XX. Amb el procés d'expansió de l'Eixample, cada veí pavimentava els 2,5 metres davant de casa seva. Això, juntament amb les deficiències de la xarxa de clavegueram de l'època, provocava l'enfangament dels carrers quan plovia. D'aquí ve el sobrenom de "Can Fanga" per anomenar els barcelonins.

El 1906, l'Ajuntament de Barcelona va llançar un concurs públic per adquirir 10.000 metres quadrats de llosetes. Amb l'objectiu d'estandarditzar els materials i la imatge de l'Eixample, el consistori va limitar a cinc els dissenys dels panots: el de flor, el de caravel·la, el de cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i el de quatre pastilles.

D'aquells cinc models, avui només se'n fan servir dos: el de flors i el de quatre pastilles, l'històric i el més funcional.