Asens: "El nostre compromís amb l'1-O va ser molt clar, al contrari del que diuen"

El compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb l'1 d'octubre va ser "molt clar", segons ha defensat en el judici del procés l'advocat, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania Barcelona i diputat electe Jaume Asens.

Asens, que es va entrevistar amb diversos lesionats aquell dia, ha explicat que l'Ajuntament que encapçala Ada Colau va oferir assistència jurídica i psicològica als ferits i ha defensat el compromís de l'executiu municipal amb l'1-O.

"El nostre compromís amb l'1 d'octubre va ser molt clar, al contrari del que han dit algunes persones. Un dels més clars per part d'ajuntaments, tot i no ser part de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència)."

Cridat com a testimoni per la defensa del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, Asens ha explicat que la matinada de l'1-O va passar per diversos col·legis per copsar l'ambient i ha dit que ell i la seva formació, Barcelona en Comú, entenien que la votació era "un mitjà per pressionar per restablir el diàleg".

Dels llocs on va ser el mateix dia 1, ha destacat l'Escola Ramon Llull, on Roger Español va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una bala de goma. Hi va anar alertat per la tensió que hi havia i va intentar "interlocutar amb el comandament operatiu", però no li va ser possible. Asens ha descrit el que va veure allà com una situació de "pànic i ansietat":

"Vaig presenciar càrregues policials que em semblaven indiscriminades. Vaig veure ferits, cops contra gent indefensa i, en la retirada dels agents, vaig veure com es feien servir armes de foc i es disparaven pilotes de goma sense previ avís i, al meu parer, sense la distància reglamentària. Es van crear situacions de pànic i ansietat.

Asens s'ha referit a l'1-O com "una mobilització amb aparença de referèndum" i ha argumentat que era un "exercici legítim" perquè "no només hi havia raons morals i polítiques" per votar, sinó també "jurídiques, perquè estàvem davant un abús de dret, al nostre entendre".

Asens ha admès que van instar la ciutadania a "fer accions de desobediència civil" com a via per demanar el restabliment "del pacte territorial i les relacions bilaterals que havien trencat el govern i el Tribunal Constitucional".
 

Les intervencions de Marchena

El jutge Manuel Marchena ha interromput diverses vegades l'interrogatori de l'advocat Àlex Solà, de la defensa de Cuixart, perquè ha considerat que les preguntes que feia al testimoni no buscaven una descripció dels fets, sinó valoracions.

L'advocat Àlex Solà formula protesta després que Marchena ha declarat improcedent una pregunta seva.

Per exemple, quan l'advocat li ha preguntat si els comuns de sentien "copartícips" de les mobilitzacions del 20S:

"Això transcendeix absolutament l'objectiu del procés. Faci una altra pregunta i, si ho vol, faci constar una protesta, però la decisió és clara i rotunda. No podem admetre un debat sobre l'actitud política de cada partit en relació amb aquest tema."

Solà ha formulat protesta i s'ha queixat de no poder argumentar-la davant del tribunal:

"Entenc que si no es pot formular el motiu de la protesta, se m'està vulnerant el dret de defensa."

Davant les diferents enganxades, Marchena ha remarcat que el testimoni havia de "relatar, no opinar" i ha retret a l'advocat que li demanés un "judici valoratiu".

Aquesta és la seqüència dels fets: 

Marchena li talla la protesta per Vox

Manuel Marchena no ha donat espai a Asens per argumentar el rebuig a Vox.
 

El jutge també ha intervingut quan el diputat electe dels comuns ha començat a respondre les preguntes de l'extrema dreta de Vox, que exerceix l'acusació popular. Asens ha començat a dir que les contestava per obligació i Marchena li ha tallat el micròfon: "Assumeixi l'obligació i contesti".

Asens ha replicat que volia "expressar la incomoditat" per haver de contestar aquest partit i Marchena l'ha tornat a tallar: "Senti's còmode i respongui per imperatiu legal."
 

L'expresident de Ports diu que no van demanar permís per atracar el vaixell de Piolín

En la sessió d'aquest dilluns també ha declarat l'exsecretari d'Infraestructures i expresident de Ports de la Generalitat, Ricard Font. Com ja va fer l'exconseller processat Josep Rull,  Font ha explicat que ningú va demanar formalment permís a la Generalitat per atracar el vaixell Moby Dada, el del Piolín, al port de Palamós. 
 

El vaixell del Piolín que va acollir part dels reforços policials allotjats al port de Barcelona.

Segons ha dit, tampoc no se'ls va comunicar que era un vaixell d'Estat, cosa que hauria obligat a acceptar-lo, sinó que se'n van assabentar l'endemà, pels mitjans de comunicació. 

El port empordanès només va rebre un correu que consultava si seria possible que hi atraqués la nau durant 20 dies per reparar les cabines. Font ha comentat que no hi havia precedents d'operacions d'aquesta mena a Palamós.

El testimoni ha manifestat que Rull es va limitar a "donar-se per informat" en tot aquest episodi. 
 

Danys de 268.000 euros a les escoles per l'1-O

El Suprem ha escoltat en la mateixa sessió que un informe de la Generalitat va xifrar en 268.000 euros els valors dels danys a les escoles el dia 1 octubre del 2017. Ho ha explicat en el judici del procés l'ara secretària general del Departament d'Educació, Núria Cuenca, que ha indicat que els desperfectes "coincidien en col·legis on va haver-hi intervenció policial": 

"Es van comptabilitzar tots els danys causats durant la jornada. Coincidien amb els centres on hi va haver una actuació policial. Tampoc sé si va ser directament per la policia". 

El 2 d'octubre del 2017, el mateix Departament va avaluar els desperfectes en 314.000 euros. 

Núria Cuenca és secretària general del Departament d'Educació des del juny del 2018.

Sobre les activitats organitzades a les escoles abans del referèndum, Cuenca ha defensat que la mateixa llei d'educació de Catalunya preveu que es promoguin activitats "socials, culturals i esportives" fora de l'horari lectiu. El fiscal Jaime Moreno li ha preguntat si sabia d'algun precedent d'activitats que s'allarguessin tot el cap de setmana, i la testimoni ha dit que ho desconeixia i ha destacat que, en el cas dels instituts, "seria difícil que ho sabés perquè no cal que ho comuniquin al Departament".