Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Artistes i llibertat d'expressió: quan cal defensar el dret de protestar cantant

Mercè SibinaActualitzat
TEMA:
Llibertat d'expressió

El raper Elgio ha gravat un vídeo en què crema la sentència de l'Audiència Nacional que el condemna a 2 anys i un dia de presó per incitació a l'odi i enaltiment del terrorisme. Mentre està pendent del recurs al Suprem, que pot tardar mesos, va participant en debats i continua defensant el dret a protestar cantant.

"Això no és cap democràcia, és un estat feixista que ens porta a la presó per delictes d'opinió. Formava part d'un col·lectiu musical. Fèiem cançons per conscienciar la gent. Ens van acusar d'enaltir el terrorisme per les lletres de les nostres cançons. La repressió de l'Estat és una arma de doble tall, la gent se n'adona com és i vol lluitar, però n'hi ha que tenen por. L'Estat persegueix l'objectiu de sembrar la por per desmobilitzar la gent. L'objectiu és que la gent que sigui mínimament crítica s'ho quedi per a ella, no faci cap acció transformadora, així l'Estat pot continuar mantenint el privilegi i el poder. Gran part de la persecució de l'Estat contra nosaltres és perquè el nostre dia a dia és militant i transformador. S'organitza per canviar les coses i la música és una eina més. "


Les condemnes al rap crític i combatiu s'han multiplicat. Però també n'hi ha cap a altres creadors o fins i tot per expressar l'opinió en un tuit. Precisament, l'informe d'Amnistia Internacional es diu aquest any "Tuiteja, si t'atreveixes..."

Notícia relacionada: Amnistia diu que Espanya "abusa" de la llei per "reprimir" la llibertat d'expressió

 

Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya:

"En el cas dels Jordis, hem demanat la retirada dels càrrecs de sedició i de rebel·lió des del segon dia, estem fent campanya pel seu alliberament. La presó preventiva només s'hauria de fer servir en última instància. No haurien d'estar empresonats preventivament. Fem un informe anual de situació dels drets humans i a Espanya hi ha regressió en la llibertat d'expressió a nivell legislatiu. La llibertat d'expressió està amenaçada. Considera terroristes gent que no ho són, per lletres de cançons o per un tuit. S'està coartant la creació artística, la sàtira. Hi ha autocensura per por de les conseqüències i això està passant ara a l'estat espanyol. Les retallades també han arribat a la llibertat d'expressió. S'està creant un marc que permet castigar persones per terrorisme que no hi tenen cap relació. Tuitejar i fer una cançó no és terrorisme. Tot l'artefacte legislatiu està enfocat contra els antisistema. S'està perseguint determinada gent per una ideologia. Es veu aquesta intenció. Ve des del 2011, amb l'esclat del 15-M. "


Les condemnes han provocat por de patir la repressió, però també moltes accions de suport i de revolta pacífica.

La plataforma "No callarem" amb ciutadans, col·lectius i entitats, es va crear fa un any en defensa del dret a la llibertat d'expressió. Va ser una resposta davant l'amenaça a un retrocés dels límits d'aquest dret fonamental. L'objectiu de la plataforma és denunciar els casos de vulneració de drets, tant en l'àmbit de la creació artística com de l'expressió lliure individual o col·lectiva a les xarxes socials.
 

 

La primera iniciativa de la plataforma va ser un acte de denúncia i protesta a la condemna del raper mallorquí Valtonyc. Aquesta jornada contra la repressió va aconseguir reunir a Badalona més de 5.000 persones i més de 40 artistes de diferents gèneres i estils. La segona activitat del col·lectiu va ser en suport al raper Elgio, exintegrant del col·lectiu de rap La Insurgencia, i va convocar unes 500 persones i 5 grups de música a Sabadell.

Notícia relacionada: "Los borbones son unos ladrones", el rap coral a favor de la llibertat d'expressió

Fernando Panaigua, de la plataforma No Callarem:

"Hi ha una repressió continuada, no és nova. És impossible que no generi por, ningú no està content amb una condemna. Els obliga a entrar en la clandestinitat. Vides trencades per la repressió. Ens intentem treure la por, cridem que no callarem, visualitzem la força col·lectiva i expliquem al món el que vivim a l'estat espanyol. Ara es visibilitza en el món del rap, però desgraciadament hi ha llibres com "Fariña", hi ha periodistes expulsats, artistes visuals que han patit la repressió, obres censurades... estem entrant en aquest grup de països campions en la repressió de la llibertat d'expressió."

El documental "Tijera contra papel" parla precisament de la censura a l'estat espanyol. Forma part del programa del festival Barcelona Creative Commons Film, que, amb la plataforma No Callarem, també ha denunciat l'amenaça a la llibertat d'expressió.

Gerard Escuer, director del documental "Tijera contra papel":

"La censura a Espanya no ha afluixat mai. Abans, als 80-90, se l'emportaven grups petits que no tenien manera de denunciar, per exemple, els grups de música del País Basc. No és una nova censura, sinó que s'ha fet generalitzada. Hem arribat a un punt extrem en què una persona anònima pot acabar a la presó per cometre un error a la xarxa social. Des dels forts moviments socials del 15-M, la PAH..., la repressió es multiplica i coincideix en l'època en què ETA no causa atemptats. Les forces institucionals s'han redirigit a un altre costat, a la vigilància d'internet. El més perillós és que genera autocensura. No diran el que els sembla pel fet que no els toqui amb ells, i això és intencionat. Les penes desmesurades són un avís a navegants perquè la gent tingui por de dir el que pensa. Cal continuar desobeint. Aquest any poden entrar fins a 14 músics a la presó per haver fet música, per ser artistes i d'esquerres. La persecució política a partits d'esquerres és habitual a Espanya. A Catalunya, polítics a la presó per convocar un referèndum. Ara hi ha músics amb penes de presó per ser músics antifeixistes, comunistes."

Espanya és un dels estats que vulnera la llibertat d'expressió artística. Així ho veu l'organització internacional Freemuse, amb seu a Dinamarca en el seu informe anual "L'estat de la llibertat artística 2018", que recull casos de disset països d'arreu del món en què s'ha perseguit o censurat l'art.

Notícia relacionada: Espanya encapçala la llista mundial de països amb més artistes condemnats a la presó

La publicació de l'informe coincideix amb la condemna a presó del raper Valtonyc. De fet, un 66% dels casos que Freemuse ha documentat a Espanya estan relacionats amb rapers. Espanya lidera el rànquing dels 48 artistes condemnats a presó amb 13 persones, en segona posició el segueix la Xina amb 12, l'Iran, amb 9, Egipte, amb 5, i Turquia, amb 3. I sis països més amb una persona amb condemna cada un. Aquestes xifres, en el cas espanyol, compten amb la condemna conjunta dels dotze integrants del col·lectiu raper La Insurgencia.


L'informe critica que els tribunals s'aprofiten de la legislació antiterrorista, actualitzada el 2015, per condemnar persones per "terrorisme" pel caràcter artístic de les seves expressions. Això ha comportat una cultura de silenciament dels artistes amb amenaces, persecucions i empresonaments, diu l'informe. I afegeix que les reformes legals en matèria antiterrorista han afeblit el dret de llibertat d'expressió.

Pel que fa als rapers, explica que els persegueixen acusant-los d'enaltiment del terrorisme i d'humiliació a les víctimes. Freemuse cita el cas del col·lectiu La Insurgencia, dotze membres del qual van ser condemnats el 2017 per l'Audiència espanyola a dos anys i un dia de presó per enaltiment del terrorisme. El motiu, diu l'organització, una actuació musical al carrer amb rap combatiu i missatges anticapitalistes. Un altre dels casos de rapers que recull és el de Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, humiliació a les víctimes, injúries contra la corona espanyola i amenaces.

La proliferació dels nivells d'empresonaments, persecució i amenaces contra els rapers a Espanya és una violació total dels tractats internacionals dels quals Espanya forma part i porta a un context de silenciament dels artistes, conclou l'informe.

Espanya, juntament amb Polònia i Rússia, és l'únic estat europeu que forma part d'aquest llistat. La resta d'estats són l'Iran, la Xina, Cuba, Israel, Veneçuela, l'Índia, Turquia, Nigèria, Malàisia, el Pakistan, el Marroc i Bangla Desh, a més dels Estats Units.

ARXIVAT A:
Llibertat d'expressió Delicte d'odiMúsica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut