Apujar o no els impostos, el controvertit debat per quadrar els comptes post-Covid

Apujar impostos? Amb quina finalitat? Qui hi surt guanyant? Són les preguntes que es formulava fa gairebé 30 anys l'economista canadenc John Kenneth Galbraith quan va publicar "La cultura de la satisfacció" i que ara continuen més vigents que mai. I, com llavors, no tenen una resposta única, ni tampoc senzilla ni al gust de tothom. El que menys es qüestiona és l'objectiu: amb un dèficit de l'11% i encarant una recuperació plena d'incerteses per l'evolució de la pandèmia, qui més qui menys té clar que en algun moment s'haurà de començar a "tapar el forat". Menys unanimitat suscita el moment de fer-ho, ni quins són els impostos que cal apujar. Una controvèrsia de la qual no s'escapa el mateix govern espanyol, amb postures clarament enfrontades a dins de l'executiu.

Especialment conscient de les dimensions del "forat", és la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que aquesta setmana ha encarregat ja a un grup de 17 experts que revisin "a fons" el sistema fiscal espanyol. Per liderar-lo, ha triat Jesús Ruiz-Huerta, que va impulsar la publicació de les balances fiscals el 2008 durant el govern de Zapatero, les úniques que ha publicat el govern espanyol. Entre els membres de la comissió, hi ha experts en finançament autonòmic com el catedràtic de la UPF Guillem López-Casasnovas; Carlos Monasterio, de la Universitat d'Oviedo, i Santiago Lago, de la Universitat de Vigo. També experts en dret tributari, com Antònia Agulló (també catedràtica de la UPF)  i en impostos medioambientals, com Xavier Labanderia (Universitat de Vigo). La tria no és casual. Montero vol afrontar la reforma "amb una mirada verda, de gènere i digital", que permeti reduir desigualtats. I fer-ho "amb audàcia", sense limitar-se a les figures tributàries que ja coneixem, sinó anant més enllà i plantejant-ne de noves per adaptar el sistema als nous temps.

La comissió té 10 mesos per presentar les seves conclusions, però la ministra no vol esperar tant i ja ha anunciat la seva intenció d'incloure algunes mesures fiscals al projecte de Pressupostos de l'Estat per a l'any que ve. Les seves prioritats són l'impost de successions, el de patrimoni i el de societats. En el cas dels dos primers, en mans de les comunitats autònomes, l'objectiu és assolir una certa harmonització dels impostos, fixant un mínim i un màxim de tributació, evitant situacions com la que es produeix a la comunitat de Madrid, on aquests impostos estan molt bonificats i pràcticament no es paga res. És el que molts anomenen dúmping fiscal entre comunitats.

Com era d'esperar en plena precampanya autonòmica, la presidenta de la Comunitat de Madrid i candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, ja ha assegurat que es rebel·larà contra qualsevol pujada i defensarà l'autonomia fiscal i la política de baixos impostos que caracteritza la seva comunitat. El candidat socialista, Ángel Gabilondo, s'havia compromès també a no apujar-los i, preguntat per la contradicció, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha relativitzat assegurant que Gabilondo té una postura pròpia com a candidat. 

Impost de societats

La recaptació de l'impost de societats va caure l'any passat un 33% respecte al 2019 i va aportar a les arques públiques al voltant de 16.000 milions d'euros, uns 8.000 menys que l'any anterior. Hisenda vol augmentar els ingressos per aquest impost i, aprofitant el debat internacional que ha obert el president dels EUA, Joe Biden -i que ha avalat el Fons Monetari Internacional en la seva recent reunió de primavera-, establir un tipus mínim efectiu per a les empreses a nivell global que es podria situar al voltant del 21%.

La millor fòrmula, reconeix Montero, seria aprovar-lo de manera coordinada entre els països de l'OCDE, per exemple. Però això porta temps i la ministra d'Hisenda aposta per tirar pel dret i apujar abans l'impost a Espanya, incorporant ja alguna mesura al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any que ve.

La primera galleda d'aigua freda pels plans de la ministra ha arribat de l'OCDE. Aquest organisme, que agrupa una quarantena d'estats, aconsella esperar millors temps per apujar impostos. En un informe publicat aquesta setmana reconeix, això sí, que cal posar en marxa un sistema fiscal més eficaç que permeti reduir les desigualtats i també frenar la contaminació.

La segona ha arribat des de dins del mateix govern. L'endemà de l'informe de l'OCDE la ministra d'Economia, Nadia Calviño, es va apressar a descartar pujades impositives a curt termini i va recordar que la prioritat del seu executiu és "impulsar el creixement econòmic i la creació d'ocupació".  I avui, després de la reunió de l'Eurogrup, hi ha insistit. Un missatge amb el qual volia tranquil·litzar també l'empresariat, que va rebre alarmat les intencions de María Jesús Montero.

Alarma entre l'empresariat

La patronal catalana Foment del Treball, que ja porta temps batallant contra l'impost de patrimoni, va anunciar dimarts la creació d'un grup propi d'experts tributaris per analitzar les propostes que surtin de la comissió nomenada per Montero i fer recomanacions pròpies. "No sembla que sigui ni el moment, ni l'objectiu més oportú", afirma la patronal liderada per Sánchez Llibre sobre la possibilitat d'apujar alguns impostos.

En la mateixa línia, el president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich (que també forma part del grup d'experts de Foment), veu inevitable la reforma a curt termini per posar ordre en la la tributació de la riquesa, però matisa que l'impost de societats ha de ser un element de competitivitat i adverteix del risc de ser "creatius" en la seva reformulació. Admet, això sí, que cal limitar els beneficis fiscals vigents en la mesura que es pugui.

Respecte a la tributació autonòmica, és partidari de posar-hi una mica d'ordre, tant pel que fa a la tributació ambiental com de la riquesa. En aquest sentit, és partidari d'harmonitzar aquests impostos, establint uns mínims i uns màxims, però sense arribar a homegeneïtzar-los totalment. Tot plegat entronca de ple amb la reforma del finançament autonòmic, que, segons la ministra Montero, també s'hauria de començar a plantejar en breu.

Primera reunió, la setmana que ve
    
Totes aquestes qüestions es començaran a abordar la setmana que ve, a la primera reunió de treball que celebrarà la Comissió d'Experts per a la Reforma Fiscal. Difícilment es concretarà res, però ja es plantejarà quin ha de ser el seu full de ruta.  De moment, el pla de reformes que el govern de Sánchez té previst enviar a Brussel·les abans d'acabar el mes parla obertament d'una pujada de la pressió fiscal i d'aproximar" els nivells de tributació d'Espanya a la mitjana dels països del nostre entorn". O el que és el mateix, escurçar l'actual bretxa d'entre 7 i 8 punts que hi ha entre la pressió fiscal espanyola i la mitjana europea. Com assenyala Guillem López-Casasnovas, es tracta de preveure "quina ha de ser la fiscalitat de l'endemà", quan passi la pandèmia. En cas contrari, afegeix, "el forat ens acabarà ofegant".