El govern espanyol xifra el dèficit fiscal de Catalunya en un punt per sota del que calcula la Generalitat
Catalunya tenia el 2005 un dèficit fiscal d'entre el 6% i el 9%, segons les balances fiscals publicades pel govern espanyol. Una dada que contrasta amb les de la Generalitat, que ho xifra en un punt per sobre. Les dades, llargament reivindicades, s'han fet públiques a Madrid, però no a la seu del Ministeri d'Economia ni per part del ministre. En els sis estudis presentats al Centre d'Estudis Financers pel secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, les quatre comunitats autònomes amb més renda per capita són les que tenen més dèficit fiscal. El govern considera satisfactori aquest sistema redistributiu.
El govern espanyol ha publicat, per primer cop, les balances fiscals en un exercici -assegura- de transparència que ha d'acabar amb determinats tòpics que parlen de la insolidaritat d'algunes comunitats. Finalment, l'executiu ha presentat sis càlculs diferents, seguint dues metodologies diferents: la de flux monetari -que té en compte els diners que la ciutadania paga a l'Estat i aquest els retorna- i la de càrrega-benefici -que té en compte que determinades inversions de l'Estat són d'interès general i tenen un benefici que va més enllà de la comunitat on es fa la inversió. Per exemple, els diners destinats al Museu del Prado de Madrid o bé als ministeris, l'Estat considera que beneficien totes les comunitats i, per tant, es reparteixen. En el cas dels ministeris, s'entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual tots els espanyols.
Quatre dels càlculs s'han elaborat a partir del sistema càrrega-benefici, i els altres dos a partir del flux monetari. Hi ha sis resultats diferents perquè se'n canvien variables com ara el repartiment de l'impost de societats.
Tot i les diferents formes de càlcul, en les sis balances resultants hi ha una conclusió indiscutible: les comunitats amb més renda per capita són les que tenen dèficit fiscal i les que tenen una renda per capita més baixa són les que menys aporten a l'Estat.
Així, un total de cinc comunitats -Catalunya, Madrid, Navarra, les Illes Balears i el País Valencià- són les que més hi aporten i les que tenen més dèficit fiscal. En canvi, vuit comunitats i Ceuta i Melilla són les que tenen superàvit fiscal en totes les balances. Entre aquestes destaca Extremadura, que lidera el rànquing en quatre de les sis balances. La segueixen Astúries, Galícia, Canàries, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Andalusia i Cantàbria.
Catalunya, dèficit d'entre un 6,3% i un 8,7%
I què passa amb Catalunya? Segons el Ministeri d'Economia, el dèficit fiscal català, és a dir, la diferència entre el que els catalans paguem en impostos i el que rebem a canvi de l'Estat, es mou entre un 6,3% i un 8,7% de la renda total catalana.
Si agafem la fórmula del flux monetari, Catalunya és la segona comunitat més solidària de tot Espanya, només per darrere de les Balears. Concretament, el dèficit català és del 8,7% del PIB, segons les dades que ha fet públic el Ministeri d'Economia amb dades del 2005. Fa molt poc, la Generalitat de Catalunya va xifrar aquest dèficit en gairebé un punt més, molt a prop del 10%.
Si agafem l'altra fórmula per calcular-ho, la de càrrega-benefici, Catalunya seria la tercera comunitat més solidària, per darrere de Madrid i les Balears, amb un dèficit del 6,3%. La Generalitat ho xifrava en aquest cas en un 7,5%, és a dir, també un punt per sobre dels càlculs del govern espanyol.
Així doncs, en termes generals es pot dir que el govern espanyol calcula que Catalunya és un punt menys solidari del que havia calculat l'executiu català. Carlos Ocaña ha explicat que els resultats es corresponen, lògicament, a la riquesa de les diferents comunitats autònomes. El secretari d'estat d'Hisenda espera que, a partir d'ara, el debat en matèria de solidaritat sigui més responsable i menys demagògic. Ocaña creu que el sistema fiscal espanyol és just.
Ocaña treu importància a la data límit del 9 d'agost
Després de presentar les balances fiscals a Madrid, a la tarda el secretari d'estat d'Hisenda s'ha desplaçat a Barcelona, des d'on ha tret importància a la urgència perquè el 9 d'agost hi hagi un acord de base sobre el finançament, tal com marca l'Estatut. En la cloenda d'un seminari econòmic, Carlos Ocaña s'ha mostrat convençut que el dia 9 damunt la taula hi haurà "la posició del govern sobre la reforma del model de finançament".
Ara bé, això no vol dir que s'hagi consensuat la reforma del model. "El desig és que hi hagi acord, però el pacte depèn de totes les administracions implicades. Tant de bo n'hi hagi", ha puntualitzat. Ocaña ha admès que el model actual és millorable, que s'ha de fer "més transparent" i adequar-lo a la població actual de les autonomies.
