"Acceptaries fer certes coses per un mòbil?": la realitat dels abusos a menors tutelats

A Catalunya viuen 4.700 menors en centres del sistema de Protecció de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència. Són nens, nenes, nois i noies que han estat apartats del seu entorn familiar per maltractaments o negligències greus i que han quedat sota la tutela de la Generalitat. Són els menors més vulnerables detectats per l'administració.

Els menors tutelats són, segons Ester Cabanes, directora de la DGAIA, "les persones més vulnerables de la societat", que tot i viure en un entorn protegit estan contínuament exposades a ser víctimes d'abusos i explotació sexual.

En el cas d'alguns d'ells i elles, el risc és molt més gran per la seva experiència vital i per les carències que tenen, de les quals els pederastes s'aprofiten.

De fet, mentre es calcula que un de cada 5 infants pateix abusos sexuals, és a dir, al voltant del 20%, aquest percentatge s'enfila al 29,5% d'acord amb un informe de la DGAIA fet entre nois i noies de 12 a 17 anys i publicat el 2014.

"A vegades arriben al centre amb unes vambes Nike, un jersei de marca..."

El pes de la motxilla que porten --de les experiències que arrosseguen-- i la falta de vincles i referents familiars fan aquestes persones molt més vulnerables també a conductes sexuals remunerades, és a dir, a tenir un intercanvi de sexe amb un adult a canvi de diners, drogues o coses que creuen que necessiten. Passa quan estan fora del centre, perquè tenen hores lliures o perquè s'han escapat.

"A vegades arriben al centre amb unes vambes Nike, amb un jersei que saps que val molts diners; quan tu saps que la família segurament això ni l'hi haurà comprat, el que fas és posar-ho en coneixement de la policia", explica Cabanes.

Els menors poques vegades expliquen si ho han obtingut a canvi de favors sexuals. "No identifiquen que el que se'ls està demanant és un delicte", assegura Pilar Tintoré Garriga, advocada de família i presidenta de la secció d'Infància i Adolescència del Col·legi d'Advocats.

En molts casos els abusos no són forçats, sinó que s'aconsegueixen amb la manipulació i el "segrest emocional" de la víctima, tal com explica Noemí Pereda, psicòloga, professora de Victimologia per la Universitat de Barcelona i experta en l'anàlisi d'abusos sexuals a menors. Els agressors creen una relació de dependència emocional i econòmica amb els menors que facilita la seva impunitat.

Des de la DGAIA constaten que costa molt que les noies i els nois denunciïn perquè no són conscients que estan abusant d'ells. Tot i que no és fàcil, treballen amb els nois i noies per acabar amb aquestes situacions: "Hem de buscar la fórmula de poder fer-li entendre i treballar amb ella que això no és bo per a ella i que això no ha de continuar passant, perquè denunciaràs aquell, però anirà amb un altre, perquè li donarà coses que ella creu que necessita."

Tres de cada 10 tutelats podrien ser víctimes d'abusos

Segons els primers estudis fets a Europa, el 30% dels adolescents que viuen en centres del sistema de protecció han patit algun tipus d'abús sexual a canvi d'un benefici econòmic o han vist com companys seus en patien. "És un problema molt més gran del que crèiem", assegura Pereda.

Una xifra molt difícil de contrastar, tal com reconeix l'inspector en cap de la Unitat Central de Menors dels Mossos d'Esquadra, David Casanovas: "És difícil que puguem saber quin és l'estat real i quina és la fotografia o la radiografia real de la situació. Ens movem en funció de les denúncies que tenim, en la majoria dels casos inexistents, perquè les noies o els nois no volen denunciar."

Molts menors, explica l'inspector, no denuncien per por a represàlies o a la resposta del sistema.

"No entenen que el que vols és intentar ajudar-les, sinó que entenen que les estàs apartant de la seva font d'ingressos."

Els Mossos treballen per aconseguir proves més enllà de les testimonials. Si aconsegueixen portar els agressors al jutjat, la justícia en aquests casos "és contundent", assegura la presidenta de la secció d'Infància i Adolescència del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Quan hi ha proves al final es dicta una sentència condemnatòria i és condemnatòria."

"Socialment, tendim a creure que l'explotació té a veure amb violència, amb l'ús de la força, i el que estem veient és que es fa un ús de les necessitats emocionals i bàsiques que presenten", explica Noemí Pereda.

Les màfies, les xarxes d'explotació i també persones individuals, continua Pereda, s'aprofiten d'aquestes vulnerabilitats i fan creure als infants i adolescents de qui abusen que ells i elles estan participant voluntàriament en allò que els fan fer.

La professora de Victimologia insisteix que és una realitat encara molt poc investigada a nivell europeu, però assenyala que un estudi fet a Escòcia, "amb un context cultural i de població tutelada similar al nostre", dona algunes dades que poden indicar, si més no, com d'invisibilitzada pot estar aquesta problemàtica també aquí.

La investigació, feta el 2013, va concloure que afectava molt més menors escapolits de centres que la resta d'adolescents. A més, els que coneixien algun cas o en tenien sospites eren la meitat dels nois i noies tutelades, un percentatge que encara era més gran, de fins al 64%, si es fixaven només en les respostes de les noies d'entre 14 i 16 anys que vivien en centres.

El preu, el seu cos

La Bergeline va passar tota l'adolescència en centres tutelats. Els considera casa seva i ella s'hi va trobar molt a gust, però també va conèixer de primera mà la realitat amb què convivien alguns companys i companyes que van ser víctimes d'abusos, sense ser-ne, al principi, prou conscients.

"S'escapaven i no tornaven fins l'endemà, o potser passava una setmana o dues. Se n'anaven a cases d'homes que els deien 'jo et deixo dormir a casa meva', i jo els deia, 'una nit et deixarà dormir, però la següent et demanarà alguna cosa, i així era."

La Bergeline explica que les amigues li demanaven consell i ella intentava advertir-les: "Tu acceptaries fer certes coses a canvi d'unes sabates o d'un Iphone nou o diners?", li preguntaven.

A canvi, detalla, "els demanaven el seu cos, tenir relacions o fer-los coses. Sí, se n'aprofitaven. A vegades venien amb marques, amb xuclets al coll, amb la roba desgastada, trencada."

Destaca que es tractava de joves molt vulnerables, "amb molta falta d'amor i d'atenció". Al principi, diu, s'escapolien per diversió, per "fer preocupar els educadors", però ja després, quan es començaven a vincular a aquests cercles d'amistats, començaven a escapar-se per necessitat: "Per voler tenir diners; i els adults s'aprofitaven d'elles."

La Bergeline explica que entre les víctimes hi ha tant nens com nenes, alguns de molt petits --de 12 i 13 anys--, i que sovint els abusadors fan servir els seus amics --els únics vincles afectius que tenen-- per contactar amb ells.

"Aprofita-ho, només vol unes fotos teves, o un vídeo, no et farà res, jo estaré amb tu. Els amics mateixos ho feien i ho veien com si fos normal", relata la jove.

Un patró que, segons els experts, és el més habitual: accedir als menors tutelats no només a través de xarxes, sinó a través d'altres menors, també vulnerables, amb perfils delictius o vinculats a centres i que sovint també pateixen abusos, com explica Noemí Pereda.

"Ja sigui per la figura del boy lover, que és aquest noi que enamora alguna nena del centre i després la convenç per mantenir relacions a canvi de diners o d'altres recompenses, com l'amiga que li diu 'ei, tu i jo som germanes, estem al centre juntes, jo estic aquí, estaràs molt bé, vine amb mi'."

L'abusador fa creure a més al menor que està en un entorn segur. "És un segrest emocional, perquè molts d'aquests nens i nenes se senten molt sols, senten que no pertanyen enlloc, no tenen una família que els cuidi, i aquesta xarxa fa aquesta tasca", com explica Pereda i confirma la directora de la DGAIA, Ester Cabanes:

"Sempre van a buscar les persones que són molt vulnerables, no van a buscar les que tenen seguretat en si mateixes, perquè a la primera que li diguin alguna cosa se n'anirà i dirà a la policia 'mira què m'està dient aquest senyor'."

La dificultat d'identificar l'abús

L'advocada Pilar Tintoré Garriga alerta que cal tenir present que "els estan donant coses a canvi de sexe i que això és explotació sexual".

La directora de la DGAIA reconeix que els vincles sexoafectius de les víctimes amb persones més grans són freqüents en menors tutelats: "Tenen nòvios i relacions sexuals amb homes que són més grans, són relacions sexuals inadequades que, segons el Codi Penal, són un abús sexual."

"Tenim xiquetes que la seva edat emocional és de 5 anys, l'edat cognitiva és de 14, però a nivell sexual és com si tinguessin 25 o 30 anys."

Entre menors que tenen una relació amb un adult, i nois i noies tutelats que tenen possibles conductes sexuals remunerades, la DGAIA arriba a denunciar entre 15 i 20 sospites d'abusos cada any, que els Mossos investiguen.

Però com que viuen els abusos en silenci, costa molt saber quina dimensió té aquesta problemàtica. Alguns casos surten a la llum --com ha passat a Madrid, Andalusia, Mallorca o Tortosa, amb la macroxarxa del cas Trinity-- casos que podrien ser només la punta de l'iceberg.

La Bergeline confirma que molts educadors del centre, quan detectaven un cas d'abusos, no podien arribar a trobar els abusadors perquè eren molts de diferents, ni tampoc aconseguir que les víctimes denunciessin, perquè no eren conscients que s'aprofitaven d'elles, sinó ben al contrari, creien que eren elles qui n'havien tret partit:

"Per molt que elles diguessin de manera guai 'bé, m'he aprofitat d'ell', és a l'inrevés, és ell que s'aprofita de tu."

"Com t'ho explico? Com et faig entendre que és ell, sent adult, sent conscient, tenint la maduresa que a tu et falta, qui s'està aprofitant de tu, clarament?", es lamenta la Bergeline.

I quan es planteja per què explica sense embuts una realitat tan dolorosa per a les seves companyes i per a ella mateixa, la Bergeline manifesta que "és un tema molt tancat, la gent no en parla" i és contundent a l'hora de denunciar l'opacitat que envolta aquests abusos:

"Jo no ho he viscut, però ho he vist i em fa molta ràbia que segueixi passant, i seguirà passant. Són nens i es mereixen el millor, no això."