Absolts els cinc membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O
La justícia no observa desobediència, usurpació de funcions ni malversació en la participació en els preparatius de l'1-O
Absolts els cinc membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O
Els acusats durant el judici (ACN / TSJC)
Els acusats durant el judici (ACN / TSJC)

Absolts els cinc membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O

La justícia no observa desobediència, usurpació de funcions ni malversació en la participació en els preparatius de l'1-O

RedaccióActualitzat
TEMA:
Referèndum 1-O

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1 d'Octubre han estat absolts de tots els càrrecs.

A Jordi Matas, Tània Verge, Marta Alsina, Marc Marsal i Josep Pagès, se'ls acusava de desobediència, usurpació de funcions i malversació per haver desobeït el Tribunal Constitucional quan van tirar endavant resolucions sobre el referèndum. La Fiscalia demanava per a ells dos anys i nou mesos de presó.

En la sentència, la titular del jutjat penal número 11 de Barcelona considera que no està acreditat que els cinc síndics "actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords" per al referèndum de l'1-O, després que el Tribunal Constitucional els fes un "advertiment exprés" del deure d'impedir qualsevol iniciativa encaminada a celebrar la votació.

Tampoc està provat, segons la jutge, que els acusats "realitzessin actes propis de l'autoritat, atribuint-se caràcter oficial, ordenant, regulant o donant impuls a un procés electoral previst en una llei prèviament suspesa" ni que continuessin dictant resolucions o acords com a Sindicatura Electoral.

 

Acte de suport als síndics de l'1-O, abans de declarar a la Ciutat de la Justícia
Acte de suport als síndics de l'1-O, abans de declarar a la Ciutat de la Justícia (ACN)

 

Per a la jutge, de les proves i testimonis exposats en el judici no se'n pot considerar acreditat que "portessin a efecte una oposició tenaç, contumaç i rebel", com exigeix la jurisprudència per al delicte de desobediència.

Pel que fa al delicte d'usurpació de funcions, la magistrada creu que no s'ha provat que "realitzessin actes d'ordenació, regulació i impuls" d'una llei electoral suspesa pel TC "emparant-se en un nomenament" que també estava suspès. I tampoc es pot assegurar que "fessin tasques i s'atorguessin funcions organitzatives i disciplinàries pròpies d'un funcionari públic amb caràcter persistent".

La sentència es pot recórrer davant l'Audiència de Barcelona.

 

 

Satisfacció a la xarxa després de l'absolució

A la xarxa, els membres de la Sindicatura Electoral han celebrat l'absolució a la xarxa:

 

 

 

 

 

En el judici, celebrat a principis de març, els síndics van negar haver desobeït el TC. Tots cinc van assegurar, en la seva declaració, que van renunciar al càrrec, que no era remunerat, quan van rebre les notificacions de l'alt tribunal.

També van declarar que no van validar el manual d'instruccions per al referèndum ni tampoc res que tingués a veure amb els apartats de la llei del referèndum que corresponien a la Sindicatura Electoral de la qual formaven part.

 

El president de la Sindicatura Electoral, Jordi Matas, durant el judici
El president de la Sindicatura Electoral, Jordi Matas, durant el judici (ACN)

 

Un òrgan creat el 7 de setembre

La Sindicatura Electoral la va crear el Parlament en els plens del 6 i el 7 de setembre del 2017, i havia de ser una mena de Junta Electoral per encarregar-se del referèndum. En els següents dies, els síndics acabats de nomenar van nomenar al seu torn 15 persones més per fer-se càrrec de les sindicatures de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i l'Aran.

Una setmana després, el Tribunal Constitucional va requerir als 5 síndics que l'informessin si estaven al càrrec de la suspensió del referèndum que havia decretat, o si estaven desobeint. L'endemà, la fiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi va presentar una querella contra ells que ja els acusava d'usurpació de funcions i desobediència, a més de malversació.

El dia 20, el TC va imposar-los multes de 12.000 euros per síndic i dia, i va ser llavors que van renunciar al càrrec i van deixar la supervisió del referèndum en altres mans.

Però la maquinària judicial no va quedar-se aquí, i la Fiscalia va concretar les peticions penals un any després, l'octubre del 2018: dos anys i 9 mesos de presó.

ARXIVAT A:
Procés catalàReferèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut