Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
València

Absolts els 18 acusats d'integrar un grup neonazi a València, entre els quals l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència de València diu que les punxades telefòniques es van fer sense indicis de delicte i deixa lliures els processats, entre els quals hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló

Redacció Actualitzat

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats d'integrar l'organització neonazi Front Antisistema (FAS), amb seu a València, en considerar que les intervencions telefòniques amb les quals es va iniciar la investigació són nul·les de ple dret. També anul·la la resta de proves i accions practicades perquè es van autoritzar sense cap indici de delicte. Entre els acusats hi havia l'assassí confés del jove militant d'esquerres Guillem Agulló, que ha sortit de presó, un regidor d'España 2000 de la població de Silla i dos militars.

Els processats, que estaven acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc, s'enfrontaven a penes de 42 anys de presóDels 18 acusats,  al judici només se'n van presentar 16, ja que un està declarat en rebel·lió i l'altre, en cerca i captura.

La causa es remunta a l'"operació Panzer", portada a terme per la Guàrdia Civil el 2005, en què es van confiscar nombroses armes de foc i blanques i abundant propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents. Segons la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'objectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la d'armes prohibides i el pagament de les quotes dels seus membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i una rígida disciplina i que entre les seves principals activitats hi havia les "caceres" de joves antifeixistes o immigrants.

L'Audiència de València ha considerat que les intervencions telefòniques eren nul·les, i que no existien, per tant, elements per condemnar els fets pels que els acusats van ser jutjats. El tribunal ha conclòs que, quan es van acordar les intervencions, no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions. No existeix indici de delicte, segons el Tribunal, ja que les dues pàgines web investigades venien armes prohibides però no pas il·legals, o sigui que la seva tinença no està inicialment penada.

Com que s'havia vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions, basant-se en una activitat no delictiva, el tribunal considera que s'ha trencat la proporcionalitat i que per tant, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat que anul·la totes les proves o indicis que derivin d'una prova anul·lada.

Segons el tribunal, la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals -a través de la identificació de l'adreça IP- sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions són insuficients, segons la jurisprudència, per vulnerar un dret fonamental, de fet el Tribunal Suprem exigeix clarament indicis objectius de delicte per a fer-ho.

El portaveu de l'acusació popular, Toni Gisbert, no entén l'anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. Gisbert ha assegurat que es poden anul·lar algunes proves, però "no la realitat", que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides que constitueix un fet delictiu per si mateix. Gisbert ha recordat que aquesta mateixa secció quarta de l'Audiència ja va absoldre el 2005 els membres d'un altre grup neonazi en l"'operació Armagedon".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut