París

Hollande derrota Sarkozy i es converteix en el nou president de la República Francesa

François Hollande serà el nou president de França. Després de disset anys, un socialista torna a l'Elisi en un moment crucial no només per al país, sinó també per al conjunt d'Europa. Sarkozy, que ha assumit la responsabilitat de la derrota, ha donat a entendre que es retira de la política, cosa que abocaria la dreta francesa a una crisi i a una refundació segura. François Hollande, per la seva banda, conscient de la mirada europea, s'ha dirigit als ciutadans i els ha assegurat que serà "el president de tothom" i que treballarà per instaurar la dignitat i els valors de la República tant a dintre de les fronteres com arreu del món, amb una consigna molt clara: que "l'austeritat no pot ser la fatalitat".

RedaccióActualitzat
François Hollande s'ha convertit en el segon president socialista de la Cinquena República francesa. Primer ho ha celebrat a la Corrèze, el departament del centre del país que presideix. I, després enmig d'una espectacular persecució mediàtica ha arribat a París. I la festa de seguida ha esclatat, a plaça de la Bastilla, el lloc clàssic de celebracions de victòria de l'esquerra. Una victòria que, en el cas de la presidència de França, no arribava des de feia 17 anys.

Hollande ha obtingut la victòria amb un marge de quatre punts de distància: gairebé el 52 per cent, contra el 48 per cent.

Hollande, "el president de tothom"

El nou líder dels francesos s'ha dirigit als ciutadans en la seva primera intervenció pública com a vencedor i s'ha presentat com "el president de tothom" assegurant que el seu compromís és el de "servir el país amb dedicació i exemplaritat", de manera que "el somni francès" consisteixi "que cada generació visqui millor que les anteriors". Hollande ha recordat que "hi ha hagut massa fractures, massa ferides que han separat els francesos", però que ara "això s'ha acabat". "Hem de ser capaços de recuperar-nos, de superar les proves com sempre ho hem fet", ha dit el socialista, que no ha volgut obviar "els valors de la República": igualtat, llibertat i fraternitat, i la dignitat humana. Aquests valors, segons el polític, han de servir-li de "palanca" per poder exercir la seva missió i fer progressar les futures generacions. "Hem de donar als nostres fills una vida millor que la nostra", ha dit.

En clau internacional, el nou president ha dit que per a molts països europeus la victòria socialista és una esperança i que França, que no és "qualsevol país del planeta", haurà de treballar per "instaurar" els valors de la República arreu del món.

Demanant confiança als ciutadans, Hollande ha volgut llançar una consigna clara de cara al futur: que "l'austeritat no pot ser la fatalitat", en relació amb les polítiques de creixement defensades durant la campanya i al desànim que les contínues retallades econòmiques als països europeus han generat entre la població. "Recordeu tota la vida aquesta concentració de la Bastilla perquè ha de donar el desig a altres pobles més enllà del nostre, de tot Europa, del canvi que s'anuncia. Pobles que ens miren a nosaltres perquè volen acabar amb l'austeritat"


Sarkozy reconeix la derrota i dóna a entendre que es retira

Sarkozy, president de la República durant un sol mandat de cinc anys, ha reconegut públicament la seva derrota i ha demanat als seus que acceptin la victòria de François Hollande. "He fet el possible per guanyar, m'hi he compromès, però no he aconseguit convèncer la majoria dels francesos", ha reconegut. El president sortint ha assumit totes les responsabilitats de la desfeta i ha anunciat que el seu "compromís amb França serà a partir d'ara diferent; seré un francès entre els francesos", ha dit. També ha confirmat als seus col·laboradors que no dirigirà la campanya del seu partit a les eleccions legislatives del mes de juny.

El canvi polític a França suposa un salt qualitatiu pel pes que té aquest país en la configuració de les polítiques a la Unió Europea (UE), a través del denominat eix francoalemany. Amb aquest, són ja dotze els canvis que hi ha hagut a Europa des del 2010, data en què la crisi econòmica i financera va començar a afectar l'eurozona i la resta de països de la UE. En aquests dos anys, els electors han castigat els partits al poder, amb independència de la seva adscripció ideològica, però en alguns països s'ha constatat un ascens de l'extrema dreta, amb postulats nacionalistes, antieuropeus, proteccionistes i xenòfobs (Bèlgica, Holanda i Finlàndia). A França, l'ascens de l'extrema dreta es va evidenciar en la primera volta de les eleccions presidencials, el 23 d'abril, quan la candidatura de Marine Le Pen va obtenir un 17,9 per cent dels vots.

Els canvis polítics a Europa per culpa de la crisi van començar el maig del 2010, amb les eleccions generals al Regne Unit, i sembla que encara no han parat.
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut