Els liberals de Mark Rutte s'imposen per la mínima en les eleccions d'Holanda
Els liberals de dreta a Holanda han guanyat les eleccions legislatives, amb només un escó de diferència respecte als laboristes. Com a tercera força, i triplicant la representació, s'han situat els antimusulmans, partit que difícilment entrarà en una coalició de govern. Els cristianodemòcrates, al poder fins ara, han perdut la meitat dels diputats i el seu líder i primer ministre, Jan Peter Balkenende, ja ha dimitit.
Els resultats de les eleccions legislatives als Països Baixos han donat com a vencedor el Partit Liberal, tal com pronosticaven les enquestes.
Els resultats definitius confirmen que els liberals han obtingut 31 escons, un més que els laboristes, que pugen deu diputats respecte als comicis anteriors. L'escrutini ha estat tan ajustat que l'empat tècnic entre les dues formacions només s'ha resolt quan el recompte ja superava el 90% de les butlletes.
La dreta populista i xenòfoba del Partit de la Llibertat, encapçalat per Geert Wilders, ha experimentat un gran creixement, de 9 a 24 escons, i s'ha convertit en la tercera força.
Els grans derrotats són els democratacristians del primer ministre Jan Peter Balkenende. Perden la meitat d'escons que tenien i es queden amb 21. El futur polític d'Holanda queda, per tant, en mans de les possibles aliances que es puguin fer entre partits.
De cara a la formació del nou govern, el líder dels liberals, Mark Rutte, podria optar per una coalició de centredreta, formada per liberals conservadors, democristians i el partit antimusulmà, per sumar els 76 escons que es necessiten com a mínim per tenir majoria al Parlament. L'altra opció seria un govern amb els laboristes, els demòcrates d'esquerres i els verds, que li donaria una majoria més àmplia, de 81 escons.
Els resultats definitius confirmen que els liberals han obtingut 31 escons, un més que els laboristes, que pugen deu diputats respecte als comicis anteriors. L'escrutini ha estat tan ajustat que l'empat tècnic entre les dues formacions només s'ha resolt quan el recompte ja superava el 90% de les butlletes.
La dreta populista i xenòfoba del Partit de la Llibertat, encapçalat per Geert Wilders, ha experimentat un gran creixement, de 9 a 24 escons, i s'ha convertit en la tercera força.
Els grans derrotats són els democratacristians del primer ministre Jan Peter Balkenende. Perden la meitat d'escons que tenien i es queden amb 21. El futur polític d'Holanda queda, per tant, en mans de les possibles aliances que es puguin fer entre partits.
De cara a la formació del nou govern, el líder dels liberals, Mark Rutte, podria optar per una coalició de centredreta, formada per liberals conservadors, democristians i el partit antimusulmà, per sumar els 76 escons que es necessiten com a mínim per tenir majoria al Parlament. L'altra opció seria un govern amb els laboristes, els demòcrates d'esquerres i els verds, que li donaria una majoria més àmplia, de 81 escons.
