Tarragona i Reus discrepen sobre la possibilitat d'una cocapitalitat de la futura vegueria
En declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio" l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez diu que seria just la cocapitalitat entre Reus i Tarragona, mentre que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, aposta només per Tarragona
Els alcaldes de Tarragona i de Reus, Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, han escenificat a El matí de Catalunya Ràdio la discrepància que es viu a la zona arran de l'avantprojecte de llei de vegueries. La possibilitat d'una cocapitalitat entre Tarragona i Reus ha fet evidents les diferents posicions que hi ha entre les dues ciutats.
L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha dit que "seria just que la cocapitalitat fos entre Tarragona i Reus, entre altres coses perquè hi ha antedecents, com el de la comarca del Vallès, on Sabadell i Terrassa comparteixen capitalitat". Però l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'hi oposa: "No estaria gens d'acord amb aquesta cocapitalitat. I a més a més, anirem fins a les últimes conseqüències defensant el contrari. A Tarragona només superarem les discrepàncies si la capital és Tarragona i si la vegueria es diu de Tarragona". Josep Fèlix Ballesteros també ha explicat que el seu consistori presentarà més de 4.800 al·legacions a l'avantprojecte de llei. De fet, avui acaba el termini per presentar aquestes al·legacions.
També en declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, el portaveu de la plataforma per la vegueria del Penedès, Fèlix Simon, ha defensat la creació d'aquesta vegueria: "El Penedès diu que té raons socials, econòmiques, naturals, humanes i de voluntat pròpia. Vàrem esdevenir una vegueria durant 4 segles, després també un coregiment, i vàrem quedar fragmentats el 1833 amb la creació de les províncies espanyoles. Nosaltres convivim, malvivim, entre dues demarcacions i això crea conflicte als ciutadans que, per resoldre els problemes quotidians, s'han de desplaçar a llocs diferents. Ara resulta que se'ns vol fragmentar en tres: l'Anoia a la Catalunya Central, l'Alt Penedès i el Garraf a la metropolitana, i el Baix Penedès al Camp de Tarragona, en lloc de tenir un espai propi que defensen 63 ajuntaments i el sector econòmic del territori".
Per la seva banda, el síndic d'Aran, Francesc Boya, ha dit que confia que el seu territori tindrà un tracte de singularitat: "Ens correspon per història, estatutàriament. I per tant, que l'Aran no quedi integrat en una vegueria que per nosaltres és un àmbit administratiu que no té res a veure amb l'autogovern que hem tingut durant segles i que vam recuperar per llei l'any 90. Nosaltres no reivindiquen una vegueria, sinó un ens teritorial autònom". Boya també ha dit que, si finalment el govern català inclou l'Aran en una vegueria, això "posaria en qüestió les aliances polítiques".
En aquest debat sobre les vegueries també ha participat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha dit que "Catalunya s'ha de poder organitzar però no ha d'incrementar el nombre d'administracions". Tots ells han coincidit que l'Estatut marca la necessitat de reordenar el país en vegueries i que cal fer-ho amb consens i escoltant el territori.
L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha dit que "seria just que la cocapitalitat fos entre Tarragona i Reus, entre altres coses perquè hi ha antedecents, com el de la comarca del Vallès, on Sabadell i Terrassa comparteixen capitalitat". Però l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'hi oposa: "No estaria gens d'acord amb aquesta cocapitalitat. I a més a més, anirem fins a les últimes conseqüències defensant el contrari. A Tarragona només superarem les discrepàncies si la capital és Tarragona i si la vegueria es diu de Tarragona". Josep Fèlix Ballesteros també ha explicat que el seu consistori presentarà més de 4.800 al·legacions a l'avantprojecte de llei. De fet, avui acaba el termini per presentar aquestes al·legacions.
També en declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, el portaveu de la plataforma per la vegueria del Penedès, Fèlix Simon, ha defensat la creació d'aquesta vegueria: "El Penedès diu que té raons socials, econòmiques, naturals, humanes i de voluntat pròpia. Vàrem esdevenir una vegueria durant 4 segles, després també un coregiment, i vàrem quedar fragmentats el 1833 amb la creació de les províncies espanyoles. Nosaltres convivim, malvivim, entre dues demarcacions i això crea conflicte als ciutadans que, per resoldre els problemes quotidians, s'han de desplaçar a llocs diferents. Ara resulta que se'ns vol fragmentar en tres: l'Anoia a la Catalunya Central, l'Alt Penedès i el Garraf a la metropolitana, i el Baix Penedès al Camp de Tarragona, en lloc de tenir un espai propi que defensen 63 ajuntaments i el sector econòmic del territori".
Per la seva banda, el síndic d'Aran, Francesc Boya, ha dit que confia que el seu territori tindrà un tracte de singularitat: "Ens correspon per història, estatutàriament. I per tant, que l'Aran no quedi integrat en una vegueria que per nosaltres és un àmbit administratiu que no té res a veure amb l'autogovern que hem tingut durant segles i que vam recuperar per llei l'any 90. Nosaltres no reivindiquen una vegueria, sinó un ens teritorial autònom". Boya també ha dit que, si finalment el govern català inclou l'Aran en una vegueria, això "posaria en qüestió les aliances polítiques".
En aquest debat sobre les vegueries també ha participat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha dit que "Catalunya s'ha de poder organitzar però no ha d'incrementar el nombre d'administracions". Tots ells han coincidit que l'Estatut marca la necessitat de reordenar el país en vegueries i que cal fer-ho amb consens i escoltant el territori.
