Dimarts, a les 20.30

Catalunya Música transmet en directe l'oratori "Israel a Egipte" de Händel des dels Proms

Aquest dimarts, 1 d'agost, a les 20.30, Catalunya Música transmetrà en directe des del Royal Albert Hall de Londres l'oratori "Israel a Egipte", HWV 54 de Georg Friedrich Händel, amb les veus de la sopranos Zoë Brookshaw i Rowan Pierce, el contratenor Christopher Lowrey, el tenor Jeremy Budd, el baix baríton Dingle Yandell i el baix Callum Thorpe, amb el Cor i l'Orquestra de la Il·lustració dirigits per William Christie. Els comentaris d'aquesta transmissió, que compta amb el patrocini de l'Obra Social "la Caixa", els farà Olga Cardús.

Ple de granotes, llagostes, calamarsa i rius de sang, "Israel a Egipte" és un dels oratoris dramàtics de Händel més extravagants. Amb una exigència virtuosística sense precedents a l'època, en una obra d'aquestes característiques, Händel situa el cor en el centre d'atenció per explicar la història d'un poble sencer. William Christie dirigeix el Cor i l'Orquestra de la Il·lustració en el primer dels oratoris de Händel que interpretaran plegats en properes temporades dels Proms, dins d'un projecte de llarg recorregut.

L'oratori "Israel a Egipte" va tenir durant l'època victoriana una popularitat comparable a la que va tenir el cèlebre oratori "El Messies". Una popularitat que reflectia el gust del públic del s. XIX pel caràcter colossal de l'obra musical, i al qual Händel s'anticipava gairebé cent anys. L'obra es va sentir per primera vegada al King's Theatre de Londres el dia 4 d'abril de 1739. Després, mentre el compositor va viure, només es va interpretar vuit vegades. Podríem parlar, doncs, d'una obra escrita per al futur. Però aquesta no era la intenció de Händel, que després de l'estrena i veient l'acceptació més aviat magre que el públic li va dispensar, va modificar la partitura, de cara a les successives interpretacions: en va reduir la quantitat de fragments corals i hi va intercalar algunes àries d'estil italià. La raó que explica que aquesta obra no fos entesa pel públic anglès de mitjans del s. XVIII potser cal buscar-la en la mateixa naturalesa de la partitura, a mig camí entre el caràcter religiós i el profà.

Ja des de la seva primera interpretació  "Israel a Egipte" es va significar com una obra incòmoda: tot i que la basta dimensió de la partitura l'acostava a l'oratori, un element l'apartava d'aquest gènere: l'omnipresència i protagonisme del cor, en detriment de les àries i els duets destinats al lluïment de solistes vocals. En tant que "anthem", basat per tant en textos bíblics, però destinat a interpretar-se al teatre i no al temple, escandalitzava els puritans. La solució a aquestes contradiccions la va donar el temps i un canvi de mentalitat general que va reflectir-se també en el món musical. "Israel a Egipte", com tota bona música, va saber esperar el seu moment.

La transmissió en directe d'aquest concert estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.

 

#CatMúsica30

catmusica.cat

facebook.com/catmusica

twitter.com/catalunyamusica