Sánchez-Camacho és la nova presidenta del PPC en superar Nebrera amb gairebé el 57% dels vots
Alicia Sánchez-Camacho és la nova presidenta del PP català. La senadora catalana, que té el suport de la cúpula del partit i que aglutina les candidatures de Daniel Sirera i Alberto Fernández Díaz, que es van retirar a favor d'una opció de concens, hauria superat la seva rival, Montserrat Nebrera, amb el 56,7% dels vots. El lideratge del PPC s'ha decidit en un insòlit congrés que ha començat amb tensions i escridassades a la vicesecretària d'Organització del PP, Ana Mato, quan parlava de candidatura unitària. Mato és qui ha propiciat que Alicia Sánchez-Camacho fos la candidata integradora. Un ambient caldejat, doncs, i no només pel fet que l'aire condicionat de l'hotel on es feia la trobada s'hagués espatllat.
El PP català ha fet història. Per primera vegada arribava a un Congrés amb l'opció d'escollir entre dos candidats a la presidència de la formació. Dues dones, Alicia Sánchez-Camacho i Montserrat Nebrera, es disputaven el càrrec i, finalment, la primera s'ha imposat en aquest duel per rellevar Daniel Sirera al capdavant de la formació. Ha recollit el suport del 56,72% dels vots enfront del 43,28% de Nebrera.
Aquesta última, que partia amb escasses opcions per presidir el PPC, ha obtingut un total de 335 vots, mentre que Sánchez-Camacho ha registrat 439 vots, és a dir, 104 més. Nebrera ha guanyat a Lleida, a Tarragona s'ha quedat a només dos vots de Camacho, que ha guanyat a Girona i Barcelona.
En les primeres declaracions després de conèixer el seu triomf, Sánchez-Camacho ha tret importància a l'ajustada diferència de vots amb què ha guanyat posant com exemple el fet que l'actual president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va ser elegit secretari general del seu partit la primera vegada amb només 9 vots de diferència. La senadora ha assegurat que se sent legitimada pel partit i s'ha mostrat orgullosa d'un congrés que ha definit de democràtic i plural. Mirant cap al futur, ha dit que a partir d'ara el PPC serà una pinya i ha estès la mà a la seva rival per treballar plegades per a la formació.
La senadora catalana era la candidata oficialista, avalada per la cúpula popular de Madrid, i de consens, després d'aconseguir que dos candidats, Alberto Fernández Díaz i Daniel Sirera, retiressin les seves candidatures a favor d'ella en els darrers dies. La tercera en joc, Montserrat Nebrera, va renunciar a sumar-se a la candidatura unitària malgrat haver assolit prèviament un acord amb Alberto Fernández Díaz per presentar-s'hi conjuntament.
Després de conèixer els resultats, Montserrat Nebrera s'ha proclamat guanyadora des del punt de vista moral i ha agraït a tots aquells que li han donat suport la seva "valentia". La diputada, després de felicitar la guanyadora, ha afegit que la seva candidatura s'ha sentit a Madrid com un clam de llibertat.
Els discursos de les candidates
En els minuts de tribuna per exposar les seves idees i demanar als compromissaris el seu vot, Alicia Sánchez-Camacho havia demanat treballar per una Catalunya sense exclusions i havia destacat la seva experiència davant de la de la seva rival. També ha replicat a Nebrera, assegurant que el PPC no és un partit de perdedors sinó de lluitadors, i que José María Aznar no es com un gerro xinès que s'ha de deixar a la prestatgeria, sinó un dels valors més grans del partit.
Per la seva banda, Montserrat Nebrera, que havia intervingut en primer lloc després de guanyar un sorteig, ha fet autocrítica sobre els últims resultats electorals del partit i ha demanat mirar cap endavant amb esperança. S'ha mostrat confiada en les possibilitats del PPC de governar a Catalunya, passant de ser una formació de "perdedors" a una que cregui en les seves possibilitats de guanyar unes eleccions autonòmiques "d'una punyetera vegada". Nebrera ha renunciat als vots dels que entenguin un partit com un projecte personal d'algú i dels que vulguin viure arraconats en el fons del vostre territori. Finalment ha afegit la necessitat de tenir l'"orgull" de ser català dins d'Espanya. També havia dit que si guanyava integraria les persones valuoses que integraven altres candidatures.
Escridassada a Mato
La tensió al congrés per la divisió interna s'ha fet patent des de bon començament. La retirada de Sirera i Fernandez Díaz a favor d'Alicia Sánchez-Camacho no ha agradat a alguns compromissaris, com s'ha demostrat en l'escridassada que s'ha endut Ana Mato durant el seu discurs. Mato ha assegurat que entén que hi hagi gent que "pugui estar descontenta" al PPC, però ha reiterat que des de la direcció nacional del partit "no hi ha hagut cap intromissió" ni s'ha imposat ningú. La vicesecretària d'organització ha afirmat que aquests "pocs incidents" no la "preocupaven", i s'ha mostrat segura que el PPC sortirà "més fort, unit i cohesionat" del seu XII Congrés.
La insòlita rebel·lió d'alguns dels militants ha provocat el no menys curiós comentari de "cony, és que això sembla Esquerra Republicana!" que, en privat, ha fet un alt dirigent del PP català per descriure el que ha passat al congrés.
El vicesecretari territorial del PP, Javier Arenas, ha tret importància de les escridassades i xiulets que ha rebut Mato durant la seva intervenció i ho ha qualificat d'"anècdota". Ha destacat haver vist un "ambient molt obert" i "on tot el món està molt compromès" i ha assenyalat que la formació "continuarà sent un gran partit en la tolerància". Tot i això, ha lamentat que el PP de Catalunya pateixi "la intransigència d'alguns falsos demòcrates" que, ha apuntat, "els impedeixen fins i tot parlar en societat".
No ha estat l'únic moment del dia en què s'han sentit escridassades. El president del Congrés, Jorge Fernández, ha estat xiulat en presentar les dues candidates a presidir el partit i dir que fins ara el partit havia donat "mostres de democràcia interna". La frase s'ha vist interrompuda per més esbroncades que aplaudiments per una part de la militància. Sense més comentaris, ha donat la paraula a la secretària general del PP nacional, Dolores de Cospedal.
De Cospedal ha defensat la catalanitat del PP en exigir que es compleixi la tercera hora de castellà i ha carregat contra el tripartit per aquesta qüestió. En referència a les dues candidatures, la número 2 del PP ha dit que és una prova de "neteja" i inclusió d'idees.
Sirera advoca pel consens
El president sortint del PP català, Daniel Sirera, ha intentat posar pau i ha fet un discurs en què ha reclamat la unitat del partit i s'ha definit com un militant disciplinat, que es posa a disposició de la direcció que surti del congrés. En la seva intervenció ha demanat que "s'abandonin els enfrontaments, les famílies, les lluites caïnites, les portes tancades dels despatxos o els despatxos buits o el surt tu per posar-m'hi jo".
Malgrat l'optimisme de les seves paraules, Sirera ha admès que "a vegades no és fàcil assumir el paper que toca desenvolupar en cada moment". També ha dit, però, que mai havia somiat ser president del PP de Catalunya i que està "orgullós" d'haver ocupat el càrrec, i ha advertit que un partit de les dimensions del seu "no pot ser mai el projecte personal de ningú". Sirera ha demanat modernitzar el partit tenint en compte que "hi cap tothom; no hi sobra ningú".
Aquesta última, que partia amb escasses opcions per presidir el PPC, ha obtingut un total de 335 vots, mentre que Sánchez-Camacho ha registrat 439 vots, és a dir, 104 més. Nebrera ha guanyat a Lleida, a Tarragona s'ha quedat a només dos vots de Camacho, que ha guanyat a Girona i Barcelona.
En les primeres declaracions després de conèixer el seu triomf, Sánchez-Camacho ha tret importància a l'ajustada diferència de vots amb què ha guanyat posant com exemple el fet que l'actual president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va ser elegit secretari general del seu partit la primera vegada amb només 9 vots de diferència. La senadora ha assegurat que se sent legitimada pel partit i s'ha mostrat orgullosa d'un congrés que ha definit de democràtic i plural. Mirant cap al futur, ha dit que a partir d'ara el PPC serà una pinya i ha estès la mà a la seva rival per treballar plegades per a la formació.
La senadora catalana era la candidata oficialista, avalada per la cúpula popular de Madrid, i de consens, després d'aconseguir que dos candidats, Alberto Fernández Díaz i Daniel Sirera, retiressin les seves candidatures a favor d'ella en els darrers dies. La tercera en joc, Montserrat Nebrera, va renunciar a sumar-se a la candidatura unitària malgrat haver assolit prèviament un acord amb Alberto Fernández Díaz per presentar-s'hi conjuntament.
Després de conèixer els resultats, Montserrat Nebrera s'ha proclamat guanyadora des del punt de vista moral i ha agraït a tots aquells que li han donat suport la seva "valentia". La diputada, després de felicitar la guanyadora, ha afegit que la seva candidatura s'ha sentit a Madrid com un clam de llibertat.
Els discursos de les candidates
En els minuts de tribuna per exposar les seves idees i demanar als compromissaris el seu vot, Alicia Sánchez-Camacho havia demanat treballar per una Catalunya sense exclusions i havia destacat la seva experiència davant de la de la seva rival. També ha replicat a Nebrera, assegurant que el PPC no és un partit de perdedors sinó de lluitadors, i que José María Aznar no es com un gerro xinès que s'ha de deixar a la prestatgeria, sinó un dels valors més grans del partit.
Per la seva banda, Montserrat Nebrera, que havia intervingut en primer lloc després de guanyar un sorteig, ha fet autocrítica sobre els últims resultats electorals del partit i ha demanat mirar cap endavant amb esperança. S'ha mostrat confiada en les possibilitats del PPC de governar a Catalunya, passant de ser una formació de "perdedors" a una que cregui en les seves possibilitats de guanyar unes eleccions autonòmiques "d'una punyetera vegada". Nebrera ha renunciat als vots dels que entenguin un partit com un projecte personal d'algú i dels que vulguin viure arraconats en el fons del vostre territori. Finalment ha afegit la necessitat de tenir l'"orgull" de ser català dins d'Espanya. També havia dit que si guanyava integraria les persones valuoses que integraven altres candidatures.
Escridassada a Mato
La tensió al congrés per la divisió interna s'ha fet patent des de bon començament. La retirada de Sirera i Fernandez Díaz a favor d'Alicia Sánchez-Camacho no ha agradat a alguns compromissaris, com s'ha demostrat en l'escridassada que s'ha endut Ana Mato durant el seu discurs. Mato ha assegurat que entén que hi hagi gent que "pugui estar descontenta" al PPC, però ha reiterat que des de la direcció nacional del partit "no hi ha hagut cap intromissió" ni s'ha imposat ningú. La vicesecretària d'organització ha afirmat que aquests "pocs incidents" no la "preocupaven", i s'ha mostrat segura que el PPC sortirà "més fort, unit i cohesionat" del seu XII Congrés.
La insòlita rebel·lió d'alguns dels militants ha provocat el no menys curiós comentari de "cony, és que això sembla Esquerra Republicana!" que, en privat, ha fet un alt dirigent del PP català per descriure el que ha passat al congrés.
El vicesecretari territorial del PP, Javier Arenas, ha tret importància de les escridassades i xiulets que ha rebut Mato durant la seva intervenció i ho ha qualificat d'"anècdota". Ha destacat haver vist un "ambient molt obert" i "on tot el món està molt compromès" i ha assenyalat que la formació "continuarà sent un gran partit en la tolerància". Tot i això, ha lamentat que el PP de Catalunya pateixi "la intransigència d'alguns falsos demòcrates" que, ha apuntat, "els impedeixen fins i tot parlar en societat".
No ha estat l'únic moment del dia en què s'han sentit escridassades. El president del Congrés, Jorge Fernández, ha estat xiulat en presentar les dues candidates a presidir el partit i dir que fins ara el partit havia donat "mostres de democràcia interna". La frase s'ha vist interrompuda per més esbroncades que aplaudiments per una part de la militància. Sense més comentaris, ha donat la paraula a la secretària general del PP nacional, Dolores de Cospedal.
De Cospedal ha defensat la catalanitat del PP en exigir que es compleixi la tercera hora de castellà i ha carregat contra el tripartit per aquesta qüestió. En referència a les dues candidatures, la número 2 del PP ha dit que és una prova de "neteja" i inclusió d'idees.
Sirera advoca pel consens
El president sortint del PP català, Daniel Sirera, ha intentat posar pau i ha fet un discurs en què ha reclamat la unitat del partit i s'ha definit com un militant disciplinat, que es posa a disposició de la direcció que surti del congrés. En la seva intervenció ha demanat que "s'abandonin els enfrontaments, les famílies, les lluites caïnites, les portes tancades dels despatxos o els despatxos buits o el surt tu per posar-m'hi jo".
Malgrat l'optimisme de les seves paraules, Sirera ha admès que "a vegades no és fàcil assumir el paper que toca desenvolupar en cada moment". També ha dit, però, que mai havia somiat ser president del PP de Catalunya i que està "orgullós" d'haver ocupat el càrrec, i ha advertit que un partit de les dimensions del seu "no pot ser mai el projecte personal de ningú". Sirera ha demanat modernitzar el partit tenint en compte que "hi cap tothom; no hi sobra ningú".
