Milers de mestres i professors es manifesten a les principals ciutats catalanes contra la llei d'educació

Els sindicats convocants de la vaga de mestres i professors han calculat que el 90% de la Primària i el 70% de la Secundària han secundat l'aturada contra la política del Departament d'Educació. Pel que fa als centres concertats, el seguiment ha estat xifrat en un 30%. Rosa Cañadell, portaveu del sindicat Ustec-Stes, el més important del sector i un dels cinc que han cridat a la vaga, ha assegurat que aquest nivell de seguiment ha estat general a tot Catalunya.

En canvi, el Departament d'Educació ha ofert dades més baixes. Segons ha fet públic el conseller Maragall, el seguiment ha estat del 63% a Primària i del 39% a Secundària. Per Maragall, això suposa un seguiment del 52%. El conseller ha reconegut que el seguiment és significatiu però ha assegurat que es tracta dels primers resultats de participació "en la història" d'una vaga d'aquest tipus que són "tan baixos". A la privada, l'acceptació de la vaga ha estat "zero", segons el Departament, i que si se sumen pública i privada el seguiment és del 41% de la plantilla.

Manifestacions a les quatre capitals catalanes

La jornada de vaga ha anat acompanyada de manifestacions de protesta a les principals ciutats catalanes, que han seguit milers de docents, contra les noves fórmules de gestió que proposa Educació. A Barcelona, els mestres i professors -60.000 segons els sindicats i 50.000 segons la Guàrdia Urbana- s'han concentrat a la plaça Universitat i s'han dirigit, amb to festiu i en una marxa unitària, a la plaça de Sant Jaume.

La marxa l'han encapçalada els secretaris generals de Comissions Obreres, Joan Coscubiela, i de la UGT, Josep Maria Álvarez. Mestres i professors han recorregut els carrers del centre de la capital catalana amb pancartes amb lemes com "No a la privatització" i "Respectem el professorat. Exigim una llei amb participació". Coscubiela i Álvarez ha coincidit en la necessitat que el conseller Maragall s'assegui a negociar.

A la resta de capitals catalanes les manifestacions també han tingut un seguiment important.

Serveis mínims

La qüestió dels serveis mínims ha portat força controvèrsia. Els cinc sindicats que han convocat la vaga de mestres i professors els han considerat abusius i desproporcionats. Creuen que s'ha vulnerat el dret de vaga. Afirmen que en convocatòries anteriors no s'havien dictaminat mai uns serveis mínims com aquests.

A més, consideren que l'ordre de serveis crea una falsa imatge que els alumnes tindran prou atenció a les escoles, la qual cosa genera una situació de risc per als nois i noies.

Treball ha decretat uns serveis mínims que han obligat els centres a estar oberts durant tota la jornada en l'horari escolar habitual perquè els pares no tinguin el problema de no saber on portar els fills. A les llars d'infants, el 25% del personal docent no ha pogut fer vaga.

Als centres d'Infantil i Primària, en canvi, només s'ha exigit la presència d'un membre de l'equip directiu i, a més a més, dos mestres a les escoles d'una sola línia, i quatre a les de dues línies. Pel que fa als instituts, n'hi havia prou amb un membre de l'equip directiu.

També hi havia d'haver, a tots els centres, almenys una persona d'administració i serveis.

El detonant

El detonant de la vaga ha estat el document de bases de la futura llei d'educació catalana. El govern ja ha anunciat que busca una reforma de fons de tot el sistema educatiu. I busca també, segons diu el conseller Maragall, el màxim consens possible, polític i social, però, en canvi, ha topat de cara amb tots els sindicats de l'ensenyament públic.

S'oposen a la possibilitat que una entitat privada sense ànim de lucre gestioni una escola pública, a unes direccions escolars més professionals i amb més poder, i a més autonomia dels centres educatius per definir un projecte propi i escollir el perfil dels seus mestres. A més, denuncien que no es parla de temes com el finançament, l'ensenyament de 0 a 3 anys o l'educació en el lleure.