Les dotze causes de la justícia universal obertes a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional espanyola té obertes dotze causes del que es coneix com a justícia universal, que investiga delictes comesos fora del territori de l'Estat i que el govern del PP vol restringir. Entre els casos més paradigmàtics que s'han investigat hi ha la causa contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet, detingut a Londres durant disset mesos per ordre del jutge Garzón, o el procés contra l'antiga cúpula militar argentina per la desaparició de 30.000 persones.

Amb els canvis, es vol limitar l'acció judicial perquè només es puguin perseguir els casos en què els responsables dels crims siguin espanyols o estrangers amb nacionalitat espanyola amb posterioritat a la comissió del fet, i només si la víctima o la fiscalia han presentat una querella als tribunals per aquest cas.

Les causes que es poden veure afectades són:

Genocidi al Tibet

El 2006, la Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va obligar el jutge Ismael Moreno a investigar una querella contra cinc comunistes xinesos. Entre ells, l'expresident Jiang Zemin i l'exprimer ministre Li Peng, per suposat genocidi al Tibet durant els anys 80 i 90.

Moreno tot just ha acabat de dictar l'ordre de detenció internacional de tots perquè ingressin a la presó. La querella es va ampliar l'octubre del 2013 al també expresident xinès Hu Jintao.

Genocidi a Guatemala

El jutge Santiago Pedraz instrueix la querella de la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú contra vuit exalts càrrecs guatemalencs per genocidi, terrorisme i tortures després que el Suprem va ordenar el 2003 que s'investigués, encara que només els fets que afectessin espanyols. En aquest cas, l'assalt a l'ambaixada d'Espanya el 1980 i els assassinats de sacerdots espanyols.

Mort de José Couso a l'Iraq

El 27 de maig del 2003, la família del càmera espanyol José Couso, mort a l'Iraq el 8 d'abril d'aquell any, va presentar una querella a l'Audiència Nacional contra tres militars nord-americans, que han estat reclamats en quatre ocasions per la justícia espanyola als Estats Units perquè siguin jutjats a Espanya.

La família de José Couso està disposada a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans "si el Govern dóna llum verda a la reforma, que suposaria l'arxivament del cas".

Genocidi al Sàhara

Associacions de suport al poble saharaui i a favor dels drets humans van denunciar el 14 de setembre del 2006 31 militars marroquins per la desaparició de 542 saharauis des que Espanya es va retirar del territori, el 1975. La causa, que esquitxa l'exministre de l'Interior marroquí Driss Brasi, va ser ampliada pel jutge Pablo Ruz, que va admetre a tràmit una altra querella contra 28 membres del Front Polisario i alts càrrecs del govern algerià. L'activista Aminatu Haidar va haver de declarar pel cas.

Falun Gong

El 6 de juny del 2006, el Tribunal Suprem va ordenar a l'Audiència Nacional la investigació de la mort, entre 1999 i el 2002, de seguidors de Falun Gong, una pràctica piritual prohibida per la Xina el 1999.

Holocaust

El 17 de juliol del 2008, el jutge Ismael Moreno va admetre a tràmit una querella interposada per supervivents espanyols contra quatre guàrdies de les SS als camps de concentració de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg, que ara viuen als EUA.

Al setembre del 2009, Moreno va dictar una ordre internacional de detenció contra Johann Leprich, Anton Tittjung i Josias Kumpf, suposats membres de l'organització SS Totenkopf-Sturmbann ("Batalló de la Calavera").

Vols de la CIA

El 12 de juny del 2006, el jutge Moreno es va declarar competent per investigar les possibles escales a l'aeroport de Palma d'avions de la CIA amb presumptes terroristes detinguts.

Genocidi a Ruanda

El jutge Fernando Andreu va admetre a tràmit, al febrer del 2005, una denúncia contra 69 alts càrrecs de Ruanda per l'assassinat de nou espanyols i de quatre milions de ruandesos entre el 1994 i el 2000, cosa que el va portar a ordenar la detenció de 40 militars de Ruanda.

Assassinat de Carmelo Soria

La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar el 24 de maig del 2012 al jutge Pablo Ruz el processament de set exresponsables de la Direcció d'Intel·ligència Nacional (DINA) xilena per la presumpta participació en el segrest i assassinat del diplomàtic espanyol Carmelo Soria el 1976, durant el règim del dictador Augusto Pinochet.

Al cap d'una setmana, el jutge Pablo Ruz va ordenar la cerca, detenció i ingrés a la presó de tots. La Cort Suprema Xilena va rebutja entregar-los a Espanya el 26 de juliol.

Assasinat del jesuïta Ignacio Ellacuría

Gairebé vint anys després de l'assassinat de sis jesuïtes, entre els quals el basc Ignacio Ellacuría, i de dues de les seves treballadores al Salvador el 1989, el jutge Eloy Velasco va admetre una querella contra catorze membres de l'exèrcit salvadorenc presumptament implicats en els assassinats.

El 30 de maig del 2011, el magistrat va ordenar la cerca i captura de 20 militars acusats d'assassinats terroristes i lesa humanitat.

Atac a la "Flotilla de la llibertat" de Gaza

Dos cooperants espanyols van presentar el 23 de juliol del 2010 una querella per crims de guerra i contra la humanitat contra les autoritats israelianes per l'assalt armat llançat al maig del mateix any contra una flota d'ajuda a Gaza, que es va saldar amb nou morts.

El 30 de juliol del 2010, el magistrat Pablo Ruz va obrir diligències prèvies per determinar si l'Audiència Nacional era competent en el cas.

Atac al camp de refugiats iranians d'Ashraf

El jutge Fernando Andreu va ordenar l'1 de desembre del 2009 una comissió rogatòria a l'Iraq per informar-se de si la justícia d'aquest país investigava un atac de l'exèrcit iraquià al juliol d'aquell any al camp de refugiats iranians d'Ashraf. Hi van morir 11 persones i 36 més van ser segrestades.