Zapatero exigeix a les institucions europees una resposta ràpida a la crisi del deute
El mateix dia que l'interès del deute espanyol ha batut un nou rècord i ha superat el 7%, en què altres països han estat rescatats, José Luis Rodríguez Zapatero ha exigit a la UE que doni una resposta immediata a la crisi. El president espanyol ha demanat que "mani Europa i no dos o tres governs" per tallar el contagi dels problemes de l'euro i ha assegurat que Espanya "ha resistit" el cop i ha reduït el dèfici mantenint "els pilars de cohesió socials, com pocs països ho han fet".
"Volem una Europa federal que doni suport i que dirigeixi", ha afirmat l'encara president espanyol. Quan falten tres dies per a les eleccions generals, Zapatero ha reclamat al Consell Europeu i al Banc Central Europeu (BCE) que actuïn ràpidament perquè "per a això se'ls ha transferit part del poder". En aquest sentit, ha remarcat que cal "un govern europeu que prengui decisions" i un BCE "que sigui en efecte" un banc i que "defensi la moneda comuna i els seus països".
Zapatero ha afegit que Europa "és la resposta per tornar a l'estabilitat", perquè el sistema financer "no s'arregla canviant els governs, sinó que hi ha d'haver un govern europeu que prengui decisions per a tots".
El president espanyol considera que Alemanya i França han d'entendre que la tensió es contagia i que, si no s'hi posa remei, la crisi del deute acabarà afectant tothom.
El dirigent socialista ha fet aquestes declaracions en un acte electoral el mateix dia que Espanya ha pagat un interès rècord superior al 7% pel seu deute i que la prima de risc s'ha acostat al llindar dels 500 punts, cosa que suposa un altre rècord, encara que després ha baixat fins als 463 punts gràcies, precisament, a l'actuació del BCE, que hauria comprat deute públic espanyol.
Sigui com sigui, les zones de màxims han trencat una barrera psicològica perquè, en aquestes cotes, països com Irlanda i Portugal han requerit el rescat financer de la UE. Aquesta situació ha portat els números vermells a la borsa espanyola. L'Ibex-35 ha caigut un 0,4% i ha tornat a perdre els 8.300 punts.
Malgrat tot, el govern espanyol ha difós un missatge de calma. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha afirmat en una entrevista radiofònica que Espanya no necessita cap rescat i que es mereixeria interessos més baixos, perquè, segons ha dit, ha fet els deures.
El deute espanyol no és l'únic que ha patit l'assetjament dels mercats. França també ha hagut de fer front a un rècord en l'interès del deute, del 3,5%, amb la prima de risc a 205 punts. L'Elisi ha demanat una intervenció més gran del BCE, però Alemanya ha frenat la petició.
El govern de la cancellera Merkel també ha rebut, d'altra banda, un avís del president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, que l'ha alertat que té un deute públic superior al d'Espanya, encara que els mercats no el penalitzin i una situació laboral molt millor.
El rescat informal
El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha valorat que la decisió de rescatar tant Espanya com Itàlia s'està ajornant perquè tindria un cost econòmic molt important per a la zona euro. Tugores considera, però, que ja s'està fent un rescat informal, mitjançant la compra de deute sobirà per part del BCE. "És un rescat per vies informals, el BCE està comprant deute espanyol i italià, i aquestes economies estan fent els deures que se'ls marquen des de fora", ha explicat.
Zapatero ha afegit que Europa "és la resposta per tornar a l'estabilitat", perquè el sistema financer "no s'arregla canviant els governs, sinó que hi ha d'haver un govern europeu que prengui decisions per a tots".
El president espanyol considera que Alemanya i França han d'entendre que la tensió es contagia i que, si no s'hi posa remei, la crisi del deute acabarà afectant tothom.
El dirigent socialista ha fet aquestes declaracions en un acte electoral el mateix dia que Espanya ha pagat un interès rècord superior al 7% pel seu deute i que la prima de risc s'ha acostat al llindar dels 500 punts, cosa que suposa un altre rècord, encara que després ha baixat fins als 463 punts gràcies, precisament, a l'actuació del BCE, que hauria comprat deute públic espanyol.
Sigui com sigui, les zones de màxims han trencat una barrera psicològica perquè, en aquestes cotes, països com Irlanda i Portugal han requerit el rescat financer de la UE. Aquesta situació ha portat els números vermells a la borsa espanyola. L'Ibex-35 ha caigut un 0,4% i ha tornat a perdre els 8.300 punts.
Malgrat tot, el govern espanyol ha difós un missatge de calma. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha afirmat en una entrevista radiofònica que Espanya no necessita cap rescat i que es mereixeria interessos més baixos, perquè, segons ha dit, ha fet els deures.
El deute espanyol no és l'únic que ha patit l'assetjament dels mercats. França també ha hagut de fer front a un rècord en l'interès del deute, del 3,5%, amb la prima de risc a 205 punts. L'Elisi ha demanat una intervenció més gran del BCE, però Alemanya ha frenat la petició.
El govern de la cancellera Merkel també ha rebut, d'altra banda, un avís del president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, que l'ha alertat que té un deute públic superior al d'Espanya, encara que els mercats no el penalitzin i una situació laboral molt millor.
El rescat informal
El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha valorat que la decisió de rescatar tant Espanya com Itàlia s'està ajornant perquè tindria un cost econòmic molt important per a la zona euro. Tugores considera, però, que ja s'està fent un rescat informal, mitjançant la compra de deute sobirà per part del BCE. "És un rescat per vies informals, el BCE està comprant deute espanyol i italià, i aquestes economies estan fent els deures que se'ls marquen des de fora", ha explicat.
