La prevenció al bosc ajuda a controlar el foc

Evitar del tot el foc al bosc mediterrani és impossible. El clima mediterrani té una condició que el fa únic al món: l'estació més càlida és la més seca de l'any, i la més freda, la més plujosa.

Aquesta és la definició universal de clima mediterrani, tot i que a casa nostra hi ha zones on la pluja màxima es dona a la tardor. Aquest fet de "més calor és igual a menys pluja i més fred és igual a més pluja" és una anomalia climàtica, com dèiem, d'abast mundial. En tots els climes del món, com més calor fa, més plou. El clima desèrtic també ho compleix, si bé quan fa més fred tampoc plou.

Aquesta característica fa que els nostres boscos siguin un polvorí. Aquest polvorí, tots els experts i gent que ha conviscut amb el bosc tota la vida coincideixen a destacar que s'ha de gestionar per rebaixar la càrrega de combustible.

En el cas de l'incendi de Teià, al Maresme, l'existència de franges de protecció a les urbanitzacions, més el bon estat de les pistes forestals, va facilitar que l'extinció fos més favorable i ràpida. Aquestes franges de protecció esdevenen fonamentals perquè el foc no arribi a tocar les cases i, per tant, els bombers puguin centrar-se a fons en les flames al bosc.

Ajuntaments, diputacions, Generalitat i altres agents treballen perquè aquestes eines de gestió es facin servir sempre i a tot arreu on el risc sigui evident. La realitat, però, és que els pressupostos públics no poden arribar a tots els racons. La responsabilitat dels propietaris de parcel·les, en aquestes àrees més crítiques com són les urbanitzacions, esdevé fonamental i, sovint, força propietaris no porten a terme el manteniment que convindria.

Possiblement, les eines administratives i punitives haurien de ser més àgils i fàcils d'aplicar pel bé dels nostres boscos i el nostre territori.