Les ONGs criden i els Estats no escolten
Amnistia Internacional denuncia la violació dels drets humans, la retòrica i les polítiques d'odi, la demonització de l'altre... i el suport a les urnes als partits d'extrema dreta europeus s'enfila, mentre reben el paraigua de Donald Trump que anuncia deportacions massives als Estats Units.
Amnistia Internacional diu: davant l'absència de lideratge en matèria de drets humans, la força és al carrer, com en la manifestació massiva de Barcelona pels refugiats, però la UE i les Nacions Unides callen. I esquiven prendre'n nota. Amnistia Internacional adverteix de les polítiques que ofeguen persones a la mediterrània i de les màfies, i ahir els traficants de persones en van abandonar 74 a la costa de Líbia, a la deriva, que van morir. 74 persones més.
Amnistia Internacional adverteix: la comunitat internacional ha contestat amb un silenci esfereïdor a les incomptables atrocitats del 2016; l'horror d'Alep, Darfur... i quina és la solució? La solidaritat global i la mobilització popular per protegir i defensar els drets humans. Però, com s'articula la solidaritat global? Quina és l'esperança quan després de la manifestació de dissabte amb el lema "Volem acollir", el govern espanyol no reacciona i les institucions transnacionals no en diuen res?
Al Racó de Pensar, ens aturarem i pensarem sobre què és i com s'aplica la solidaritat enmig d'aquest naufragi. Què estem fent? En què l'hem convertit? S'acosta una brama tensa, cruel, egoista. I no estem trobant l'escletxa per capgirar un entorn cada vegada més hostil amb els drets humans.
