Un nen de 4 anys fereix greument d'un tret el seu germà petit a Houston

Les armes als EUA són una realitat molt quotidiana, tant que genera casos esgarrifosos com el que hi ha hagut a Houston. Un nen de 4 anys ha ferit greument d'un tret el seu germà, de dos, amb la pistola que ha agafat de la bossa de la seva mare. Aquest nou episodi posa de manifest que, en aquell país, les armes estan a l'abast de tothom i ha revifat el sempitern debat sobre la legitimitat i legalitat d'un dret molt arrelat als EUA, i avui dia emparat a la Constitució, que consisteix en el gairebé lliure accés a l'armament de foc.
Un nen de 4 anys fereix greument d'un tret el seu germà petit a Houston
Es revifa el debat sobre les armes

Un nen de 4 anys fereix greument d'un tret el seu germà petit a Houston

Les armes als EUA són una realitat molt quotidiana, tant que genera casos esgarrifosos com el que hi ha hagut a Houston. Un nen de 4 anys ha ferit greument d'un tret el seu germà, de dos, amb la pistola que ha agafat de la bossa de la seva mare. Aquest nou episodi posa de manifest que, en aquell país, les armes estan a l'abast de tothom i ha revifat el sempitern debat sobre la legitimitat i legalitat d'un dret molt arrelat als EUA, i avui dia emparat a la Constitució, que consisteix en el gairebé lliure accés a l'armament de foc.
El petit està en estat crític i el gran no entén per què el seu germà no torna. Segurament no sabia la diferència entre una pistola de veritat i una de joguina.

El sergent de la policia de Houston Cameron Grysen ha relatat així els fets: "El nen de 4 anys estava enfadat amb el de dos. Es van barallar. Ell sabia que la seva mare tenia una arma a la bossa. Va agafar la pistola, la va acostar al cap del seu germà i li va disparar".

La mare haurà de fer front, probablement, a càrrecs criminals per haver deixat l'arma accesible als nens. Fets com aquest, gens inusuals als Estats Units, revifen el debat sobre l'accés a les armes. És un dret constitucional per defensar-se o fan falta més mesures de control per evitar tantes tragèdies?

El cas més impactant dels últims anys va ser la matança de l'institut de Columbine, a Denver, el 1999, en què dos adolescents van matar dotze companys i un professor i van ferir vint companys abans de suïcidar-se. Les imatges dels dos assassins fent pràctiques de tir sis setmanes abans de la massacre amb total llibertat són una bona mostra de les conseqüències del fàcil accés a les armes. Després de Columbine es van reforçar, a les escoles, les mesures de precaució: detectors de metalls, circuits tancats de televisió, guardes de seguretat, etc.

Més de 3.000 nens i adolescents van morir l'any 2000, als Estats Units, a conseqüència d'un tret. Els anys anteriors la xifra era molt superior, però continua sent desorbitada comparada amb els altres països més industrialitzats.

Els 240 milions d'armes que hi ha al país provoquen cada any 30.000 morts, però sectors conservadors com l'Associació Nacional del Rifle, presidida per l'actor Charlton Heston, defensen que no es pot restringir la seva llibertat de posseir una arma.