Un meteorit podria ser el responsable que les dues cares de la Lluna siguin diferents

Científics japonesos defensen que l'impacte d'un gran meteorit va crear l'Oceà de les Tempestes i va canviar la composició del sol de la cara visible del satèl·lit.
Un meteorit podria ser el responsable que les dues cares de la Lluna siguin diferents
Barcelona

Un meteorit podria ser el responsable que les dues cares de la Lluna siguin diferents

Científics japonesos defensen que l'impacte d'un gran meteorit va crear l'Oceà de les Tempestes i va canviar la composició del sol de la cara visible del satèl·lit.
Redacció
La misió Apolo XII va aterrar a l'oceà de les Tempestes

La misió Apolo XII va aterrar a l'oceà de les Tempestes

La Lluna té dues cares. Una que sempre és visible des de la Terra i una altra d'oculta. Però la contemplació humana no és l'única diferència que les separa. Les roques que hi ha a la superfície lunar d'una i altra banda són diferents. Segons un científics japonesos, això es podria deure a un gran meteorit que va formar l'oceà de les Tempestes.

Un invetigació publicada a la revista científica "Nature Geoscience", apunta que l'impacte d'un meteorit ara fa 4.000 milions d'anys podria ser la causa que les roques a banda i banda de la Lluna siguin diferents.

Segons l'estudi, aquest meteorit hauria creat la gran conca coneguda com Oceanus Procellarum, l'oceà de les Tempestes. Aquesta depressió està situada a la cara visible de la Lluna, a la part superior esquerra de l'esfera lunar.

L'investigador Ryosuke Nakamura, de l'Institut Nacional per la Ciència i la Tecnologia Avançada de Tsukuba, al Japó, explica que "atès que els trets del terreny a la conca Procellarum s'han perdut pràcticament del tot, la superfície lunar en aquesta zona va haver d'estar molt calenta i tova en el moment de la formació". Aquest fenomen explicaria per què la cara visible de la Lluna està formada per un 30% de roques basàltiques, que amb prou feines es poden trobar a la cara oculta.

L'equip de Nakamura ha estudiat la composició de la superfície lunar a partir de dades obtingudes amb la sonda japonesa Kayuga / Selene, que va estar en òrbita entre 2007 i 2009. Els investigadors van descobrir una altra concentració de roques resultants del referedament de magma al voltant d'aquest Oceà de les Tempestes i també en els mars d'Imbrium i la conca Aitken. Això indica, segons l'estudi, que part de la superfície es va fondre i va deixar sortir magma, com a conseqüència de l'impacte d'un meteorit.

La Lluna ha estat un blanc fàcil per als meteorits durant tota la història. La seva prima atmosfera no actua de protector com en el cas de la Terra. De fet, fa uns 4.000 milions d'anys es va viure un període intens d'impactes.