Un guàrdia civil afusellat el març del 39, primer judici a víctimes del franquisme que la Generalitat anul·la a Girona
ACN Girona.-Juan Lorenzo Alcalde era guàrdia civil i tenia 39 anys quan va morir afusellat al cementiri de Girona per haver-se mantingut fidel als valors republicans. Va ser el 8 de març del 1939, poc després que les tropes franquistes entressin a Figueres, ciutat on estava destinat. Ara, ell s'ha convertit en el símbol del procés de restitució de la dignitat engegat pel Govern. El seu judici ha estat el primer que la Generalitat ha anul·lat contra víctimes del franquisme a les comarques gironines. La seva filla, Aïda Lorenzo, ha rebut emocionada els documents que ho avalen, ha recordat el moment en què la seva mare va assabentar-se de l'afusellament i ha llegit la carta de comiat que el pare va escriure a la família abans de morir. Ara, només desitja poder recuperar les seves restes -que es troben a la fossa comuna del cementiri de Girona- per poder-les enterrar juntament amb les de la seva mare.
"Per últim cop a la meva vida, us envio una infinitat d'abraçades i petons per a tu i els meus fills; amb totes les forces del meu cor, adéu esposa i fills meus [...] Ja us dic ara que moro innocent i que podeu anar amb el cap ben alt; allò que em sap més greu és que no podré veure caminar la meva filleta i no us podré donar l'abraçada més forta de la meva vida".Aquest és un fragment de la carta que Juan Lorenzo Alcalde va escriure a la família el 8 de març del 1939, poques hores després de ser afusellat amb deu persones més a la tanca del cementiri de Girona. El consell de guerra que el va condemnar, i on també es va jutjar Carles Rahola, va ser el primer que es va celebrar a la ciutat després de l'entrada de les tropes franquistes.Lorenzo, nascut a Salamanca, era guàrdia civil i estava destinat a Figueres. Ell es va mantenir fidel a la República i, després de la desfeta, es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona. Era l'1 de març i, des d'aleshores, només va tornar a veure la llum del sol just abans que l'afusellessin. Avui, 78 anys després, la seva família ha pogut restituir-li la dignitat que la dictadura li va arrabassar. El seu judici ha estat el primer que la Generalitat ha anul·lat a les comarques gironines, en virtut de la llei 11\/2017 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.El director territorial de Justícia, Jordi Martinoy, ha entregat a les hereves de Lorenzo els documents que acrediten la nul·litat del procés. Un certificat estampat pel conseller de Justícia i una carta dirigida personalment a la seva filla, Aïda Lorenzo, que porta la signatura del president de la Generalitat."Exercici de memòria i de dignitat"Martinoy ha recordat que l'única cosa que va fer Lorenzo va ser "mantenir-se lleial al règim republicà, a les lleis i al sistema democràtic". "És evident que la nul·litat no repara el dany moral i la pèrdua física, però sí que constitueix un exercici de memòria i de dignitat", ha assegurat el director territorial de Justícia.La filla de Lorenzo, que quan van afusellar el seu pare només tenia tretze mesos, ha rebut emocionada els documents. En un discurs entretallat pel plor, Lorenzo ha recordat que la mort del seu pare es va endur "projectes i il·lusions" i va sumir la seva família en el "desconsol i la tristesa". Ara, Aïda Lorenzo només desitja poder recuperar les despulles del seu pare, que descansen a la fossa comuna del cementiri, per poder-les enterrar juntament amb les de la mare. "Avui em queda una pena molt grossa dins el cor; el meu pare segueix enterrat a les fosses franquistes, humiliat i oblidat, posat a terra pitjor que un gos", ha dit. I ha subratllat: "El meu desig és poder les seves restes entre els meus braços i enterrar-lo juntament amb la seva muller que tant va estimar".Mentre espera que això pugui ser una realitat, Aïda Lorenzo afegirà ara els documents que certifiquen la nul·litat del judici a les pertinences que guarda del seu pare. Entre d'altres, la seva última carta, una estilogràfica, una cartera amb un braçal on hi ha la bandera republicana o la llibreta que l'acompanyava quan treballava de guàrdia civil.Més de 7.200 represaliatsLa Generalitat calcula que, com a mínim, hi va haver més de 7.200 gironins represaliats pel franquisme que es van haver d'enfrontar a judicis militars. I d'aquests, com a mínim 500 van ser afusellats pel règim dictatorial.El document que acredita la nul·litat dels judicis i consells de guerra el pot sol·licitar qualsevol dels seus familiars. Bé sigui presencialment a la Delegació del Govern, mitjançant la web o a través del 012. Es calcula que rebran el certificat al cap d'un mes. De moment, la Generalitat, que la setmana passada va activar el web per a aquestes sol·licituds, ja ha rebut una desena de peticions de les comarques gironines.
