Torna el debat sobre l'ús dels transgènics després que el govern central n'autoritzi el conreu
Els cultius de transgènics són un tipus d'aliments que, segons diuen els seus partidaris, són beneficiosos per al medi ambient. Com que són més resistents a les plagues, eviten l'ús de pesticides i, per tant, no contaminen la terra. No obstant, els detractors ho desmenteixen i dubten que no siguin perjudicials per a la salut. Tot plegat, una polèmica que va començar fa 6 anys, quan es va autoritzar el conreu de cereals modificats a Espanya, i que ara es revifa amb una nova autorització del govern central. D'altra banda, es preveu crear una comissió d'experts per valorar i garantir l'ús de transgènics a Catalunya.
L'autorització del govern espanyol de 5 noves varietats de blat de moro transgènic ha desfermat novament la polèmica sobre el control del cultiu i la comercialització d'aquests productes a Catalunya. El conseller d'Agricultura proposarà al govern de la Generalitat la creació d'una comissió d'experts independent de la comissió de biosegureta que s'està creant a Madrid per valorar-ne i garantir-ne la utilització i el consum.
La comissió estarà formada exclusivament per experts científics que garanteixin la informació fonamentada i neutral. Amb aquesta comissió, a Generalitat vol incidir de manera independent en els fòrums europeus on es debat l'ús dels transgènics i la normativa que el regula.
En aquest sentit, el sindicat Unió de Pagesos defensa que es mantingui la moratòria aprovada per la Unió Europea perquè consideren que la seguretat en aquestes llavors encara no està provada i que pot tenir repercussions imprevistes.
Les varietats de cultiu autoritzat són de blat de moro modificat per resistir l'atac d'insectes com el barrinador. De moment, les anàlisis científiques que es coneixen consideren que aquestes varietats són segures per a la salut i el medi ambient.
Actualment, a Catalunya, només es cultiven 4.800 hectàrees de blat de moro transgènic, de les 40.000 que n'hi ha d'autoritzades a Espanya, i s'estan fent cultius experimentals en uns 3.500 metres quadrats, de blat de moro, 1.500 d'arròs i uns 55 de blat.
