Stiglitz creu que una nova petició de rescat acompanyada de mesures d'austeritat està destinada al fracàs
Una veu especialment escèptica sobre el possible rescat espanyol és la del premi Nobel d'Economia, el nord-americà Joseph Stiglitz, que creu que una nova petició de rescat acompanyada de condicions i mesures d'austeritat està destinada al fracàs. "Quan rescatar un país vol dir salvar la banca."
RedaccióActualitzat
Una veu especialment escèptica sobre el possible rescat espanyol és la del premi Nobel d'Economia, el nord-americà Joseph Stiglitz, que creu que qualsevol nova petició de rescat que vagi acompanyada de condicions i noves mesures d'austeritat està destinada al fracàs.
"Quan rescatar un país vol dir salvar la banca"
El prestigiós economista nord-americà alerta que l'oferta que fa l'entitat que presideix Mario Draghi de comprar bons il·limitats a canvi d'unes condicions d'austeritat com les que s'han imposat a Grècia, seria cometre un gran error. Segons Stiglitz, defensor de moviments com el 15-M, la qüestió és esbrinar si el que les autoritats monetàries pretenen és ajudar realment els ciutadans o els bancs, que tindrien pèrdues en cas que Espanya no pogués refinançar el seu deute.
"I comences a sospitar que potser és igual que l'última crisi asiàtica, quan l'FMI va dir que pensaven rescatar el país. No van rescatar cap país. Van salvar els bancs, els creditors, els inversors en bons. I les conseqüències, desastroses per als treballadors i els petits negocis, es van considerar danys col·laterals."
El Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz alerta que si finalment el govern espanyol demana el rescat al BCE serà un suïcidi per al país. Afirma que "la condició serà una austeritat extrema. És com si diguessin: 'Us donarem una medecina, però abans us haureu de prendre aquest verí, que us matarà."
Canvi d'estratègia
Contrari a les polítiques d'austeritat promogudes per Alemanya, recomana a l'executiu de Mariano Rajoy que busqui l'aliança amb França, Itàlia o Portugal per intentar fer front a les receptes d'Angela Merkel i canviar, així, el marc europeu.
El premi Nobel d'Economia reclama que "hi ha d'haver un canvi d'estratègia; si no, l'alternativa és sortir de l'euro. L'euro haurà de canviar, crec que això és inevitable, per anar cap a més Europa o cap a menys Europa."
Stiglitz està convençut que l'euro que avui coneixem només podrà sobreviure si els líders europeus canvien radicalment la seva estratègia contra la crisi. Si no és així, diu, algú se n'haurà d'anar; els països del sud o bé Alemanya. Per l'economista, "Alemanya haurà de liderar el procés o anar-se'n. Si no pot liderar, la resta d'Europa estarà molt millor si se'n va".
Per a Espanya, considera que "cal una solució a escala europea per impulsar el creixement."
El sistema americà
Als Estats Units, la crisi ha obligat molts economistes a posicionar-se, i Stiglitz ha acabat inspirant moviments com el d'ocupar Wall Street. La seva idea central: un 1 per cent de la població acapara la majoria de la riquesa que correspondria a la resta, el 99%.
Stiglitz anomena aquesta situació "acaparadors de rendes" i ho explica: "Gent que fa els diners no pas engreixant l'economia del país, sinó quedant-se una gran part dels ingressos." Creu que "molts països europeus estan girant, sense adonar-se'n, cap al model nord-americà d'inequitat i desigualtat d'oportunitats". El premi Nobel conclou: "Si una economia no pot proveir per a la majoria dels ciutadans és que no funciona".
"Quan rescatar un país vol dir salvar la banca"
El prestigiós economista nord-americà alerta que l'oferta que fa l'entitat que presideix Mario Draghi de comprar bons il·limitats a canvi d'unes condicions d'austeritat com les que s'han imposat a Grècia, seria cometre un gran error. Segons Stiglitz, defensor de moviments com el 15-M, la qüestió és esbrinar si el que les autoritats monetàries pretenen és ajudar realment els ciutadans o els bancs, que tindrien pèrdues en cas que Espanya no pogués refinançar el seu deute.
"I comences a sospitar que potser és igual que l'última crisi asiàtica, quan l'FMI va dir que pensaven rescatar el país. No van rescatar cap país. Van salvar els bancs, els creditors, els inversors en bons. I les conseqüències, desastroses per als treballadors i els petits negocis, es van considerar danys col·laterals."
El Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz alerta que si finalment el govern espanyol demana el rescat al BCE serà un suïcidi per al país. Afirma que "la condició serà una austeritat extrema. És com si diguessin: 'Us donarem una medecina, però abans us haureu de prendre aquest verí, que us matarà."
Canvi d'estratègia
Contrari a les polítiques d'austeritat promogudes per Alemanya, recomana a l'executiu de Mariano Rajoy que busqui l'aliança amb França, Itàlia o Portugal per intentar fer front a les receptes d'Angela Merkel i canviar, així, el marc europeu.
El premi Nobel d'Economia reclama que "hi ha d'haver un canvi d'estratègia; si no, l'alternativa és sortir de l'euro. L'euro haurà de canviar, crec que això és inevitable, per anar cap a més Europa o cap a menys Europa."
Stiglitz està convençut que l'euro que avui coneixem només podrà sobreviure si els líders europeus canvien radicalment la seva estratègia contra la crisi. Si no és així, diu, algú se n'haurà d'anar; els països del sud o bé Alemanya. Per l'economista, "Alemanya haurà de liderar el procés o anar-se'n. Si no pot liderar, la resta d'Europa estarà molt millor si se'n va".
Per a Espanya, considera que "cal una solució a escala europea per impulsar el creixement."
El sistema americà
Als Estats Units, la crisi ha obligat molts economistes a posicionar-se, i Stiglitz ha acabat inspirant moviments com el d'ocupar Wall Street. La seva idea central: un 1 per cent de la població acapara la majoria de la riquesa que correspondria a la resta, el 99%.
Stiglitz anomena aquesta situació "acaparadors de rendes" i ho explica: "Gent que fa els diners no pas engreixant l'economia del país, sinó quedant-se una gran part dels ingressos." Creu que "molts països europeus estan girant, sense adonar-se'n, cap al model nord-americà d'inequitat i desigualtat d'oportunitats". El premi Nobel conclou: "Si una economia no pot proveir per a la majoria dels ciutadans és que no funciona".
