Reconstrueixen el crani d'un iber trobat empalat a Ullastret l'any 2012

El llarg procés d'anàlisis que s'han fet juntament amb l'obtenció d'imatges en 3D en alta resolució han permès reconstruir virtualment el rostre d'un dels dos cranis enclavats que es van trobar sencers a Ullastret l'any 2012
Reconstrueixen el crani d'un iber trobat empalat a Ullastret l'any 2012
Ullastret

Reconstrueixen el crani d'un iber trobat empalat a Ullastret l'any 2012

El llarg procés d'anàlisis que s'han fet juntament amb l'obtenció d'imatges en 3D en alta resolució han permès reconstruir virtualment el rostre d'un dels dos cranis enclavats que es van trobar sencers a Ullastret l'any 2012
Redacció
Recreació crani noi iber empalat trobat a Ullastret.

Recreació crani noi iber empalat trobat a Ullastret.

Després de dos intensos anys de recerca científica, el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret ha presentat l'exposició "Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual al món iber", que mostra el resultat final de la troballa de les restes òssies de 5 individus. Només dos s'han conservat sencers i estan travessats per un clau de grans dimensions cadascun. Van ser localitzats a prop de l'entrada d'un gran edifici del poblat ibèric, on s'haurien exhibit en públic com a trofeus de guerra. A inicis del segle II aC, un cop abandonat l'assentament, es van despendre de la seva subjecció i van caure al carrer.

La presència de restes humanes als jaciments d'Ullastret, essencialment caps, es documenta de manera reiterada des del començament de les excavacions, l'any 1947. Els estudis antropològics realitzats fins ara han identificat com a mínim una trentena d'individus adults que van ser  decapitats o van viure altres lesions.

Per poder resoldre a qui corresponien els 5 cranis trobats al puig de Sant Andreu d'Ullastret, com van morir aquests personatges, quan van ser enclavats, el procés de recerca ha comptat amb un ampli equip que combina diverses disciplines i tècniques científiques. El repte ha estat  reconstruir les històries. El procés, que ha estat llarg i laboriós, ha comptat amb proves de diagnosi per la imatge, proves bioarqueològiques, anàlisi d'ADN i un exhaustiu estudi antropològic.

Es confirma que la majoria són homes, que no estan emparentats per via materna i que pertanyen a grups de poblacions antics propis del nord-est de la península ibèrica, indigets i laietans. L'anàlisi de la dentadura dels dos cranis que s'han conservat sencers ha permès saber que un tenia entre 16 i 18 anys en el moment de la mort i l'altre, més de 40.

Les anàlisis i les imatges en 3D en alta resolució han permès reconstruir virtualment el rostre d'un dels dos cranis enclavats que es van trobar sencers. La reconstrucció facial, que ha anat a càrrec d'un laboratori especialitzat i que ha reconstruït l'home del Neandertal, Pere III el Gran o Enric IV de França, entre altres, mostra per primera vegada l'aspecte d'un home que va morir jove, entre 16 i 18 anys, a finals del segle III o principis del segle II aC.

Trobada dels cranis el 2012

Durant la campanya d'excavació del 2012 van aparèixer dos cranis humans enclavats així com altres restes de cranis humans pertanyents a 5 individus adults. Aquesta troballa no és un fet insòlit i testimonia la pràctica d'origen celta dels caps entallats que apareix descrita en diverses fonts literàries antigues.

Fins a l'actualitat, només s'havien trobat tres cranis enclavats. El primer es va localitzar a principis del segle XX al poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i els altres dos van aparèixer en el transcurs d'una campanya d'excavacions al Puig de Sant Andreu d'Ullastret l'any 1969.

Aquests cranis enclavats es poden considerar trofeus de guerra que haurien estat exposats en espais públics, en alguns casos acompanyats d'armes inutilitzades.