Quin és el futur dels 300 etarres dispersos per presons espanyoles i franceses?

La fi d'ETA és un gran pas endavant en el procés de pau a Euskadi, però ara queda el llarg i difícil camí de la reconciliació. S'han de curar les ferides obertes i gestionar el dol col·lectiu per mig segle de violència, després de més de 800 assassinats per ETA, un nombre encara no fixat oficialment de morts per terrorisme d'estat, i gairebé 300 etarres empresonats.

ETA deixarà d'existir, però ara queden els presos allunyats de les seves famílies. Ho quantifica Agus Hernán, portaveu del Fòrum Social Permanent:

"Tenim 292 presos bascos, dels quals 56 estan en presons franceses i la resta estan en presons de l'estat espanyol. Només tres estan en presons basques. La majoria dels presos estan de Madrid cap avall. El 92% estan en primer grau quan de la totalitat de la comunitat de presos espanyola només el 2% està en primer grau. És a dir, hi ha una excepcionalitat penitenciària."

L'historiador Iñaki Egaña detalla què suposa el primer grau:

"El primer grau representa l'aïllament total. El pres està aïllat en la seva cel·la durant 23 hores. Fa un mes que un pres d'ETA es va suïcidar després d'estar uns anys en aïllament gairebé total. Surt al pati una hora però no amb la resta de companys. Surt sol."

Acostament i canvi de grau

Fins ara se'ls negava el segon grau perquè ETA existia. A partir d'ara es podria revisar aquesta situació. El segon grau inclou determinats drets, com la possibilitat de sortir alguns caps de setmana. Els presos podrien començar a tramitar el tercer grau, que els permetria anar a la presó només a dormir.

Agus Hernán diu que la llei preveu que tots els presos estiguin a prop de les seves famílies.

"No es tracta de demanar cap tipus de tractament de favor, sinó justament una aplicació ordinària de la legislació penitenciària."

Aleshores, per què s'han dispersat? José Vargas, president de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, explica la raó:

"Mentre ETA no desapareixia, em semblava bé que es dispersessin perquè això ha ajudat, en gran part, a acabar amb ETA. No tenien contacte entre ells. Abans estaven reunits en una presó i allà continuaven movent els fils de la banda."

Històricament, els presos d'ETA exigien un tracte col·lectiu. Però des de fa un temps, hi ha peticions individuals per acollir-se a beneficis penitenciaris. I, segons José Vargas, la posició del govern francès ha canviat en contrast amb la posició més dura de l'executiu espanyol.

"La intervenció d'assessors del govern d'Hollande va fer que l'estat francès deixés fer el desarmament. I aquests passos que es van fer amb el desarmament també s'han fet amb els presos, amb l'acostament d'una dotzena de presos a presons pròximes."

Notícia relacionada: París traslladarà presos d'ETA a centres penitenciaris pròxims al País Basc

La prioritat del PNB i d'Urkullu

Hi ha tants ciutadans bascos partidaris de l'acostament dels presos a Euskadi -el 75%, segons l'Euskobaròmetre- com ciutadans catalans partidaris del dret a decidir. Per què llavors el PNB i el lehendakari Urkullu no ho prioritzen quan negocien amb Rajoy?

Ramón Zallo, ex-alt càrrec del govern Ibarretxe i catedràtic de Ciències Socials i Comunicació a la Universitat del País Basc, ho argumenta:

"La seva pròpia legitimitat social l'obligaria a abanderar aquest tipus de reivindicació en lloc d'anar a remolc sempre de la societat civil. En les circumstàncies que s'ha necessitat el seu vot, l'intercanvi de cromos s'ha fet en la col·lecció econòmica, però no en la col·lecció de la pacificació, que és una temàtica molt sentida."

Per la por electoral que fos llegit com una concessió a ETA, el govern Rajoy no vol canviar la política penitenciària, assenyala el president de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme. Però, i si no governés el PP?

"Formacions amb vocació a curt o mitjà termini d'estar en feines de govern, em refereixo a Ciutadans, ja ha avançat que en política penitenciària continuaria amb les mateixes coordenades que ha mantingut el PP."

Tots els experts pronostiquen canvis amb comptagotes i a molt llarg termini, perquè l'horitzó final és un dels grans reptes de la reconciliació: que presos d'ETA amb delictes de sang es reintegrin a la societat basca.