Qui ha fet seure Garzón al banc dels acusats?
El magistrat Baltasar Garzón té pendents tres causes: l'una, per ordenar la intervenció de les comunicacions a la presó dels imputats en la trama "Gürtel"; l'altra, pels cobraments que va rebre durant la seva estada a Nova York entre el 2005 i el 2006; i la tercera, la que de moment sembla que el portarà al banc dels acusats, per haver investigat els crims de franquisme. Però qui es troba darrere d'aquestes querelles que finalment poden dur el magistrat de l'Audiència Nacional a ser jutjat pel Tribunal Suprem?
De tots els que han presentat querelles contra Baltasar Garzón, hi ha un col·lectiu, Manos Limpias, que sembla haver-lo tingut sempre al punt de mira. Aquest col·lectiu, que s'autodefineix com un "sindicat d'àmbit nacional", va ser fundat el 1995 per l'advocat Miguel Bernad Remón, exsecretari general del Frente Nacional, partit d'ultradreta creat el 1986 per Blas Piñar per reconstruir Fuerza Nueva.
Des d'aleshores han interposat nombroses i variades denúncies, tot i que la majoria han estat desestimades. La seva gran fita va ser la condemna de l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa el 2008 per no dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak. Bernad ha arribat a denunciar, entre d'altres, uns bombers de Madrid que van reclamar millores laborals en calçotets o un capítol del programa infantil de TVE "Los Lunnis" que va mostrar unes noces gais.
Tot plegat, però, sense perdre mai de vista Garzón. Des del 1997 l'ha denunciat per "prevaricació i usurpació d'atribucions", per dilació en les investigacions sobre l'Expo 92, per la filtració de l'informe mèdic del dictador xilè Augusto Pinochet, per la investigació sobre els GAL i els fons reservats o per la suposada filtració a ETA.
En la seva última actuació contra el magistrat, la que pot costar a Garzón la suspensió cautelar, han acompanyat Manos Limpias l'associació Libertad e Identidad i Falange Española de las JONS, hereva del partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera.
Falange, que nega ser una organització "ultra" o "hereva política del franquisme", va decidir denunciar Garzón per "defensar la memòria dels falangistes", que -assegura- el jutge va acusar genèricament de crims contra la humanitat. Els defensors del magistrat qüestionen que el Tribunal Suprem pugui fer seure al banc dels acusats el jutge pioner de la justícia universal per denúncies de la ultradreta a la qual, precisament, pretenia investigar el magistrat.
També és un vell conegut de Garzón l'advocat Antonio Panea que, juntament amb José Luis Mazón, ha denunciat el jutge per les retribucions que va rebre durant la seva estada a Nova York. Exdirectiu de Banesto i posteriorment accionista del Banc Santander, Panea va ser un dels promotors d'una querella -arxivada per Garzón- contra el president de l'entitat Emilio Botín, relacionada amb el cas de les "cessions de crèdit". Mazón, per la seva banda, va ser l'advocat que va aconseguir la inhabilitació del jutge Ferrin Calamita per retardar una adopció sol·licitada per una parella de lesbianes, i la condemna a onze jutges del Tribunal Constitucional per negligència professional per haver desestimat sense estudiar-lo un recurs presentat pel lletrat.
I els últims a afegir-s'hi han estat els imputats en el "cas Gürtel". Els advocats dels imputats del presumpte cervell de la trama, Francisco Correa, i de l'empresari José Luis Ulibarri, acusen el jutge de prevaricació per ordenar la intervenció de les comunicacions a la presó entre els imputats i els seus advocats.
Des d'aleshores han interposat nombroses i variades denúncies, tot i que la majoria han estat desestimades. La seva gran fita va ser la condemna de l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa el 2008 per no dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak. Bernad ha arribat a denunciar, entre d'altres, uns bombers de Madrid que van reclamar millores laborals en calçotets o un capítol del programa infantil de TVE "Los Lunnis" que va mostrar unes noces gais.
Tot plegat, però, sense perdre mai de vista Garzón. Des del 1997 l'ha denunciat per "prevaricació i usurpació d'atribucions", per dilació en les investigacions sobre l'Expo 92, per la filtració de l'informe mèdic del dictador xilè Augusto Pinochet, per la investigació sobre els GAL i els fons reservats o per la suposada filtració a ETA.
En la seva última actuació contra el magistrat, la que pot costar a Garzón la suspensió cautelar, han acompanyat Manos Limpias l'associació Libertad e Identidad i Falange Española de las JONS, hereva del partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera.
Falange, que nega ser una organització "ultra" o "hereva política del franquisme", va decidir denunciar Garzón per "defensar la memòria dels falangistes", que -assegura- el jutge va acusar genèricament de crims contra la humanitat. Els defensors del magistrat qüestionen que el Tribunal Suprem pugui fer seure al banc dels acusats el jutge pioner de la justícia universal per denúncies de la ultradreta a la qual, precisament, pretenia investigar el magistrat.
També és un vell conegut de Garzón l'advocat Antonio Panea que, juntament amb José Luis Mazón, ha denunciat el jutge per les retribucions que va rebre durant la seva estada a Nova York. Exdirectiu de Banesto i posteriorment accionista del Banc Santander, Panea va ser un dels promotors d'una querella -arxivada per Garzón- contra el president de l'entitat Emilio Botín, relacionada amb el cas de les "cessions de crèdit". Mazón, per la seva banda, va ser l'advocat que va aconseguir la inhabilitació del jutge Ferrin Calamita per retardar una adopció sol·licitada per una parella de lesbianes, i la condemna a onze jutges del Tribunal Constitucional per negligència professional per haver desestimat sense estudiar-lo un recurs presentat pel lletrat.
I els últims a afegir-s'hi han estat els imputats en el "cas Gürtel". Els advocats dels imputats del presumpte cervell de la trama, Francisco Correa, i de l'empresari José Luis Ulibarri, acusen el jutge de prevaricació per ordenar la intervenció de les comunicacions a la presó entre els imputats i els seus advocats.
