Periodistes i polítics, al Twitter

Twitter està canviant la manera de treballar dels periodistes. Per uns és una revolució, per altres una simple transformació. Però tots coincideixen que s'ha convertit en una font d'informació extraordinària que han d'aprendre a fer servir. Hem estat a diversos mitjans i a la universitat per parlar-ne. I hem demanat a dos polítics que el fan servir habitualment, Joaquim Nadal i Lluís Recoder, que ens expliquin de què els serveix.
Periodistes i polítics, al Twitter
Barcelona / Jordi Pons

Periodistes i polítics, al Twitter

Twitter està canviant la manera de treballar dels periodistes. Per uns és una revolució, per altres una simple transformació. Però tots coincideixen que s'ha convertit en una font d'informació extraordinària que han d'aprendre a fer servir. Hem estat a diversos mitjans i a la universitat per parlar-ne. I hem demanat a dos polítics que el fan servir habitualment, Joaquim Nadal i Lluís Recoder, que ens expliquin de què els serveix.
Jordi Pons
Jordi Pons
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
En la revolta de Tunísia, també en la d'Egipte, les xarxes socials han tornat a tenir un paper fonamental, fins al punt que les autoritats les han limitat o prohibit en algun moment. Per a la difusió de la informació, Twitter ha estat especialment útil. Alhora, s'ha convertit una eina periodística de primer ordre i que viu un enorme creixement. Ja hi ha 200 milions de persones que tenen compte a Twitter. Només en dos anys el nombre d'usuaris s'ha multiplicat per 9. I generen un trànsit de missatges curts, de fins a 140 caràcters, de 110 milions de "tweets", o piulades, al dia. El gran repte pels periodistes i els mitjans convencionals és saber llegir i gestionar aquest gran volum d'informació immediata.

Amb el tsunami del 2004 i, després, amb els atemptats del 2005 al metro de Londres, la BBC va rebre tanta informació d'usuaris d'internet que va crear un equip de vint periodistes per treballar la informació que corre a les xarxes socials: és la UGC (User Generated Content Hub).

El seu impulsor, Matthew Eltringham, ponent a una de les sessions del cicle "10 en comunicació", organitzat per l'ESCACC, defensa que el periodista tradicional no pot estar-ne al marge. Segons Eltringham, "al segle XXI, si ets periodista i no saps treballar amb les xarxes socials, no saps moure't a internet de forma eficient i efectiva; penso que tens un gran desavantatge. És una eina essencial per a qualsevol periodista que es mogui ara arreu del món".

El diari "Ara" viu molt pendent del que es mou a les xarxes socials i de fer-hi córrer els seus continguts. El seu director, Carles Capdevila, pensa que Twitter revoluciona el periodisme, però fa més necessària que mai la tria i la reflexió: "Jo estic convençut que ens ajuda molt, que ens obliga a anar més ràpid i alhora obliga que hi hagi periodisme per interpretar-ho i gent per valorar-ho i per triar".

El 3cat24 alerta els seus seguidors a Twitter quan hi ha una notícia i segueix en directe grans esdeveniments. Davant de mitges veritats o rumors que corren entre els usuaris, el director, Jordi Lucea, pensa que els periodistes professionals hi tenen el seu paper: "El nostre paper pot ser d'àrbitre, de moderació, de verificació de tota aquella informació que circula de forma espontània".

Però als ciberutòpics també se'ls qüestiona. Twitter, Facebook o YouTube, diuen, amplifiquen les revoltes d'Algèria, Tunísia o Egipte, i escampen imatges i informacions que la censura frenava. Però només amb internet, afegeixen, no hi hauria revolta. El professor Josep Lluís Micó, de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL, explica que és el que "alguns autors nord-americans denominen 'protestes soufflé', que pugen i aguanten brevíssimament i després es desinflen. Un cop la gent hi ha dit la seva a través de Twitter, l'usuari, a un cop de clic, a continuació està opinant sobre l'últim concert de la Lady Gaga o de qualsevol altra trivialitat".

Els crítics qüestionen també quants dels ciberactivistes són realment sobre el terreny, que la immediatesa enterra sovint la precisió i la reflexió, i com la xarxa és, per molts, oci gratuït que distreu dels problemes reals.

Twitter i la política catalana

Des de Catalunya, on hi ha en marxa una campanya per aconseguir una versió de Twitter en català, són cada vegada més els polítics que fan servir-lo com una eina al seu dia a dia. Des del maig del 2010, l'exconseller Joaquim Nadal, del PSC, gairebé cada dia escriu i contesta missatges personalment a Twitter, on té prop de 3.500 seguidors. Li agrada parlar en to poètic del que veu. Parla de política, però diu que amb mesura: "Com que sé que algun 'tweet', per la nostra projecció pública, pot acabar convertint-se en un titular de diari, m'hi penso dues vegades i, efectivament, hi ha coses que no les dic, perquè crec que l'escena pròpia de segons quines declaracions són una compareixença pública davant dels mitjans de comunicació o una compareixença al Parlament".

Lluís Recoder ja tenia Twitter com a alcalde. Ara, com a conseller de Territori i Sostenibilitat, el manté. Als que li fan saber problemes o comentaris sobre alguna qüestió relacionada amb el seu departament, els adreça al compte de Twitter @territoricat. Als que interactuen amb ell, només els demana respecte i comprensió perquè no té temps de contestar a tothom. Recoder diu que s'ho pensa dues vegades abans d'escriure algun comentari: "Els comentaris en calent m'estimo més guardar-me'ls per mi. No els faig públics. No ens han explicat com s'ha d'utilitzar el Twitter. Això cadascú, des de la seva pròpia visió, ja ho administra".

Al 3cat24, el periodista Janquim segueix de prop l'impacte de Twitter en diferents àmbits, com la política. Ha fet una anàlisi exhaustiva de l'ús que fan de les xarxes socials els nous alts càrrecs de la Generalitat. També ha fet una llista per seguir les piulades de tots els membres del govern que són a Twitter.

Després de seguir-los i observar-los, en Janquim creu que alguns podrien anar més enllà: "Normalment la majoria expliquen la seva agenda: he anat a inaugurar això, he vist aquest senyor, he fet aquesta reunió, però no en donen els detalls. És comprensible, són coses confidencials. Però podrien anar molt més enllà d'on van fins ara. I encara hi ha una tercera cosa que podrien fer, que és conversar. N'hi ha que només emeten missatges i prou i n'hi ha que, en canvi, estan disposats a fer un diàleg".

Se'ls exigeix que siguin actius. I al Parlament, com s'ha pogut veure en les últimes sessions, molts ho són i segueixen les intervencions escrivint missatges al mòbil. Fer compatible l'1.0 i el 2.0 és el repte.

VÍDEOS RELACIONATS