Noves veus aposten per l'energia nuclear per pal·liar el dèficit de les fonts actuals

Un mercat que està canviant és l'energètic. I està canviant sobretot perquè la matèria primera, les fonts d'energia, també ho estan fent. Una de les més importants, el petroli, s'esgota i, per tant, s'han de buscar alternatives. Cada cop hi ha més veus que aposten clarament per l'energia nuclear. El problema és que ni la comunitat científica es posa d'acord sobre un tema que continua despertant molts recels entre la població.
Noves veus aposten per l'energia nuclear per pal·liar el dèficit de les fonts actuals
Fonts d'energia

Noves veus aposten per l'energia nuclear per pal·liar el dèficit de les fonts actuals

Un mercat que està canviant és l'energètic. I està canviant sobretot perquè la matèria primera, les fonts d'energia, també ho estan fent. Una de les més importants, el petroli, s'esgota i, per tant, s'han de buscar alternatives. Cada cop hi ha més veus que aposten clarament per l'energia nuclear. El problema és que ni la comunitat científica es posa d'acord sobre un tema que continua despertant molts recels entre la població.
El 26 de novembre de 1989, desenes de milers de persones es van manifestar a Barcelona per exigir el tancament de la central nuclear de Vandellòs, que un mes abans havia sofert un greu accident. La central va ser desmantellada i aquell va ser el punt àlgid de l'opinió antinuclear a Catalunya.

A escala mundial, accidents com els de Harrisburgh, als Estats Units, l'any 1979, o, sobretot, Txernòbil, a l'antiga URSS, l'any 86, van alimentar el fantasma del desastre nuclear. Arreu d'Europa, els governs, pressionats per l'opinió pública, van aprovar moratòries nuclears, que, com a Espanya, van paralitzar sine die la construcció de nous reactors. L'excepció més notable va ser França, que amb les seves nuclears produeix el 70% de l'energia que consumeix i encara en té per exportar als països veïns.

Però, progressivament, aquell estat d'opinió generalitzat ha començat a canviar. La necessitat de reduir l'emissió de CO2 a l'atmosfera, d'una banda, i la certesa que el petroli s'acaba i que caldrà buscar-hi alternatives han donat força als partidaris de les nuclears. En les seves files hi ha des de polítics tan mediàtics com l'antic president soviètic Mikhaïl Gorbatxov fins a climatòlegs de prestigi, com el belga André Berger, que durant la seva recent visita al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona no es va estar de lloar les virtuts de l'energia atòmica.

Al camp contrari se situen els experts en fonts energètiques, com l'investigador del CSIC Pedro Gómez-Romero, que, tot i reconèixer que el petroli té els decennis comptats, creu que és factible buscar alternatives totalment ecològiques.

La polèmica científica va en paral·lel a les decisions polítiques en un i altre sentit. Mentre que, fa dos anys, el govern belga anunciava la seva voluntat d'eradicar les centrals nuclears del país, el juny passat Finlàndia demanava i obtenia de la Unió Europea el vistiplau per construir una nova central de 1.600 megawatts de potència, que començarà a funcionar l'any 2009.