Neix l'Europa dels 25, amb la firma del tractat d'adhesió de 10 països del sud i l'est d'Europa
Jornada històrica per als deu països que han firmat a Atenes el tractat d'adhesió a la Unió Europea. Els països firmants són, d'una banda, els integrants del que s'ha anomenat bloc de l'Est, és a dir, la República Txeca, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia i Estònia, i de l'altra, Xipre i Malta. El tractat, que s'ha firmat molt a prop de l'Acròpoli d'Atenes, serà efectiu a partir de l'1 de maig del 2004. L'acte ha comptat amb la presència del secretari general de l'ONU, Kofi Annan, els governants dels quinze països membres actuals i els dels deu estats que s'hi incorporen.
Els caps d'estat i de govern dels quinze països membres de la Unió Europea i dels deu que hi ingressaran, el maig del 2004, han firmat, durant un acte solemne a l'àgora d'Atenes, el tractat d'adhesió que formalitza la cinquena ampliació de la història de la comunitat i que converteix la UE en un espai de més de 360 milions d'habitants.
En un moment de crisi a la Unió Europea i de veus discordants sobre la guerra a l'Iraq, els tractats d'adhesió que s'han signat signifiquen més que mai tota una declaració d'intencions que, per sobre de tot, a la Unió regna una voluntat d'anar a l'una, de ser un actor amb veu i vot en l'escena internacional.
Precisament aquest ha estat l'eix de moltes de les intervencions dels màxims mandataris europeus, entre les quals, la del primer ministre britànic, Tony Blair. També el president francès, Jacques Chirac, ha volgut incidir en la transcendència història de l'acte que s'està fent avui a Atenes.
Un per un, i en un rigorós ordre alfabètic que no distingeix entre actuals i nous socis, els 25 màxims mandataris europeus han anat signant els 6.000 fulls que especifiquen cadascun dels aspectes que regiran les relacions entre els nous socis. A partir d'ara es donarà un any de marge perquè cadascun dels estats membres ratifiquin el tractat, en alguns casos en referèndum, abans que entri en vigor, l'1 de maig del 2004.
Abans de rubricar l'ambiciós projecte d'unificació, els dirigents han entrat al Palau de Congressos d'Atenes per fer-hi una reunió informal amb el president del Parlament Europeu, Pat Cox, i el de la convenció que prepara la futura Constitució europea, Valéry Giscard d'Estaing.
Sense esperar conclusions formals, Giscard d'Estaing ha debatut amb els caps d'estat la possibilitat de crear un ministre d'Afers Estrangers de la UE, la continuïtat del sistema de presidències rotatòries, la possible creació d'una cambra amb parlamentaris nacionals i europeus, i les dimensions i els poders que ha de tenir la Comissió Europea en la UE de 27 membres.
Alemanya i França, d'una banda, i el Regne Unit i Espanya, de l'altra, ja han apostat per un sistema permanent de presidències i per la creació d'un ministre d'Afers Estrangers. Els països "petits" de la UE opten per una Comissió Europea forta, que mantingui el principi d'un comissari per país i que disposi d'un president elegit pel Parlament Europeu.
En qualsevol cas, l'ampliació de la UE de 15 a 25 estats fa encara més patent la necessitat de reformes en el funcionament intern de l'organització, per assegurar-ne l'eficàcia en l'escena internacional i en el pla econòmic.
