Les frases del discurs de presa de possessió d'Artur Mas
El discurs del presa de possessió d'Artur Mas com a 129è president de Catalunya ha durat poc més de deu minuts. Mas l'ha encetat amb agraïments al seu antecessor, José Montilla, per "l'impecable" traspàs de poders, i l'ha acabat amb una reivindicació dels pobles i un "visca Catalunya". A continuació, seleccionem algunes de les frases més destacades d'un discurs amb un marcat caràcter personal, amb referències a la situació del país i la construcció nacional de Catalunya.
Artur Mas ha promès el càrrec de president de la Generalitat amb "plena fidelitat al poble de Catalunya", una postil·la de collita pròpia que ha afegit abans d'encetar un discurs en què no ha defugit de referències personals. S'ha mostrat satisfet perquè s'han complert els seus somnis: "De tant en tant, els millors somnis d'una persona es fan realitat. I aquest és el meu cas. I per tant, en aquest sentit, podria dir que em sento un privilegiat".
Els sentiments de Mas han estat aquests dies una curiositat molt extesa, com ha reconegut el mateix president. De tots, Mas n'ha destacat alguns: l'agraïment i la pau interior: "Em sento també molt agraït, molt agraït a moltíssima gent". I ha afegit: "També em sento en pau a mi mateix."
Mas ha recorregut a referències marineres per explicar com afronta la nova etapa: "Faig front a aquesta situació d'un país ple de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar fa un temps enrere i que en la seva inscripció diu: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'". Qui va ostentar responsabilitats importants amb Jordi Pujol com a president, ha volgut remarcar: "En aquest moment, jo no sento que retorno. Sento que arribo."
I arriba, segons Mas, com un "servidor" del país: "Em sento com una baula més d'aquella cadena, d'aquell engranatge que va començar fa més de mil anys enrere, que ha de continuar molts més anys i que -com deia abans el president Montilla-, els que hi passem -fins i tot els que assumim les principals responsabilitats- el que hem de fer és sentir-nos sempre humils servidors d'aquest país que és el nostre".
Els anys que ha estat a l'oposició li han servit, segons Mas, per preparar-se millor per ocupar el seu càrrec: "Crec que en aquests moments puc exercir la presidència de Catalunya millor que no pas ho podia haver fet uns anys enrere". Mas ha recordat Pasqual Maragall i ha dit que si Maragall va creuar la plaça, ell ha creuat Catalunya: "L'he creuada de llevant a ponent, de tramuntana a migjorn, l'he trepitjada, l'he coneguda a fons, podríem dir fins i tot que l'he respirada, l'he tocada. Si em permeteu una expressió molt popular, podríem dir que l'he mamat".
El discurs de Mas també ha estat farcit de referències polítiques com ara la reivindicació dels pobles: "La vida institucional d'un president és qüestió d'anys. La vida de les persones acostuma a ser qüestió de dècades. La vida dels estats, en el millor dels casos, uns quants segles, perquè els estats no deixen de ser, finalment, construccions artificials. Però la vida dels pobles, la vida de les nacions, la vida de les cultures, aquesta no es mesura ni en anys, ni en dècades, ni moltes vegades en segles, sinó que es pot mesurar en mil·lennis".
Mas ha reconegut la difícil situació que viu Catalunya i ha demanat paciència i dedicació per a la construcció nacional: "La construcció nacional de Catalunya no és una feina per a impacients. És una feina que requereix, fins i tot la plenitud nacional de Catalunya -a la qual molts aspirem, jo mateix també-, requereix de l'esforç constant, de la dedicació permanent, de l'entusiasme, de la il·lusió, de salvar obstacles, de no donar mai res absolutament per perdut".
Els sentiments de Mas han estat aquests dies una curiositat molt extesa, com ha reconegut el mateix president. De tots, Mas n'ha destacat alguns: l'agraïment i la pau interior: "Em sento també molt agraït, molt agraït a moltíssima gent". I ha afegit: "També em sento en pau a mi mateix."
Mas ha recorregut a referències marineres per explicar com afronta la nova etapa: "Faig front a aquesta situació d'un país ple de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar fa un temps enrere i que en la seva inscripció diu: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'". Qui va ostentar responsabilitats importants amb Jordi Pujol com a president, ha volgut remarcar: "En aquest moment, jo no sento que retorno. Sento que arribo."
I arriba, segons Mas, com un "servidor" del país: "Em sento com una baula més d'aquella cadena, d'aquell engranatge que va començar fa més de mil anys enrere, que ha de continuar molts més anys i que -com deia abans el president Montilla-, els que hi passem -fins i tot els que assumim les principals responsabilitats- el que hem de fer és sentir-nos sempre humils servidors d'aquest país que és el nostre".
Els anys que ha estat a l'oposició li han servit, segons Mas, per preparar-se millor per ocupar el seu càrrec: "Crec que en aquests moments puc exercir la presidència de Catalunya millor que no pas ho podia haver fet uns anys enrere". Mas ha recordat Pasqual Maragall i ha dit que si Maragall va creuar la plaça, ell ha creuat Catalunya: "L'he creuada de llevant a ponent, de tramuntana a migjorn, l'he trepitjada, l'he coneguda a fons, podríem dir fins i tot que l'he respirada, l'he tocada. Si em permeteu una expressió molt popular, podríem dir que l'he mamat".
El discurs de Mas també ha estat farcit de referències polítiques com ara la reivindicació dels pobles: "La vida institucional d'un president és qüestió d'anys. La vida de les persones acostuma a ser qüestió de dècades. La vida dels estats, en el millor dels casos, uns quants segles, perquè els estats no deixen de ser, finalment, construccions artificials. Però la vida dels pobles, la vida de les nacions, la vida de les cultures, aquesta no es mesura ni en anys, ni en dècades, ni moltes vegades en segles, sinó que es pot mesurar en mil·lennis".
Mas ha reconegut la difícil situació que viu Catalunya i ha demanat paciència i dedicació per a la construcció nacional: "La construcció nacional de Catalunya no és una feina per a impacients. És una feina que requereix, fins i tot la plenitud nacional de Catalunya -a la qual molts aspirem, jo mateix també-, requereix de l'esforç constant, de la dedicació permanent, de l'entusiasme, de la il·lusió, de salvar obstacles, de no donar mai res absolutament per perdut".
