Les empreses d'autobusos, en contra de la instal·lació de ressalts per reduir la velocitat
Les companyies d'autobusos asseguren que els ressalts comporten danys en els vehicles, sobretot avaries als baixos, a més d'un increment en els temps dels trajectes i molèsties acústiques i mediambientals perquè els conductors han d'anar frenant contínuament. Les dimensions dels ressalts estan regulades per llei. Tot i així, molts ajuntaments no les segueixen perquè els consistoris tenen competència directa sobre els seus carrers i poden prioritzar altres criteris a favor de la seguretat viària.
Molts ajuntaments han decidit instal·lar ressalts, és a dir, passos elevats a les vies urbanes com a solució per garantir que els conductors redueixen la velocitat. La mesura, però, ha aixecat les queixes de les empreses d'autobusos. Denuncien que els ressalts danyen els vehicles amb avaries als baixos dels busos, que els passatgers augmenten el temps en els desplaçaments i que es generen molèsties acústiques i mediambientals perquè contínuament s'ha d'anar frenant. "Al final es veu que l'autobús no pot córrer com podria fer-ho. Córrer entre cometes, perquè la velocitat d'un bus urbà és de 12 a 13 quilòmetres per hora i és relativament baixa. Però si a sobre la rebaixem artificialment, la sensació que el viatger perd el temps s'incrementa", argumenta Víctor Canosa, director de Baixbus.
Les companyies d'autobusos asseguren que, com que amb els ressalts es perd temps per trajecte, s'han hagut de comprar vehicles, contractar més conductors per complir els horaris i incrementar la despesa de combustible, a més que s'ha reduït entre un 10 i un 15% la rendibilitat del servei.
Les dimensions dels ressalts estan regulades per llei. La normativa del Ministeri de Foment i la recomanació del Servei Català de Trànsit és que els ressalts no poden sobrepassar els 10 centímetres d'alçada, la llargada ha de ser d'un mínim de 4 metres i el pendent d'accés no pot superar el 6%. Tot i així, els ajuntaments moltes vegades no s'ajusten a la normativa perquè els consistoris tenen competència directa sobre els seus carrers i, per tant, poden prioritzar la seguretat viària per sobre d'altres qüestions.
Innovació i comoditat
Davant aquest problema dels ressalts, una empresa malaguenya ja busca la manera de fer compatible la instal·lació d'aquests elements a la via urbana i la seguretat dels vehicles. La solució és un reductor basat en fluids no newtonians. Aquests fluids reaccionen de manera diferent segons la pressió a què són sotmesos. Això vol dir que si el vehicle passa a poc a poc per sobre d'un ressalt ple del fluid, aquest cedeix i no es nota el sotrac. En canvi, si la velocitat és excessiva s'endureix i el cotxe vibra.
Les companyies d'autobusos asseguren que, com que amb els ressalts es perd temps per trajecte, s'han hagut de comprar vehicles, contractar més conductors per complir els horaris i incrementar la despesa de combustible, a més que s'ha reduït entre un 10 i un 15% la rendibilitat del servei.
Les dimensions dels ressalts estan regulades per llei. La normativa del Ministeri de Foment i la recomanació del Servei Català de Trànsit és que els ressalts no poden sobrepassar els 10 centímetres d'alçada, la llargada ha de ser d'un mínim de 4 metres i el pendent d'accés no pot superar el 6%. Tot i així, els ajuntaments moltes vegades no s'ajusten a la normativa perquè els consistoris tenen competència directa sobre els seus carrers i, per tant, poden prioritzar la seguretat viària per sobre d'altres qüestions.
Innovació i comoditat
Davant aquest problema dels ressalts, una empresa malaguenya ja busca la manera de fer compatible la instal·lació d'aquests elements a la via urbana i la seguretat dels vehicles. La solució és un reductor basat en fluids no newtonians. Aquests fluids reaccionen de manera diferent segons la pressió a què són sotmesos. Això vol dir que si el vehicle passa a poc a poc per sobre d'un ressalt ple del fluid, aquest cedeix i no es nota el sotrac. En canvi, si la velocitat és excessiva s'endureix i el cotxe vibra.
