L'educació lliure guanya adeptes mentre espera la seva regularització

Els projectes educatius d'educació lliure s'han triplicat els últims anys. Respectar el ritme d'aprenentatge de cada infant, deixar-los créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat.
L'educació lliure guanya adeptes mentre espera la seva regularització
Barcelona

L'educació lliure guanya adeptes mentre espera la seva regularització

Els projectes educatius d'educació lliure s'han triplicat els últims anys. Respectar el ritme d'aprenentatge de cada infant, deixar-los créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat.
Redacció Actualitzat
Aula d'educació lliure

Aula d'educació lliure (ACN)

Respectar el ritme d'aprenentatge de cada infant, deixar-los créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat. Aquesta és la premissa de l'educació lliure, un model pedagògic que proposa una alternativa a l'escolarització tradicional, i que a Catalunya ha anat guanyant adeptes els darrers anys. Tot i no ser una opció regulada pel Departament d'Ensenyament, en vuit anys el nombre de projectes educatius s'han multiplicat per tres a Catalunya, i els impulsors de la Xarxa d'educació Lliure (XELL) confien poder arribar a la legalització gràcies a una millor difusió de la seva tasca que els tregui etiquetes errònies. ''L'educació no és omplir el cap de les criatures sinó acompanyar-les en els seus aprenentatges naturals''. Amb aquesta idea, els partidaris del que s'anomena educació lliure, defensen un model pedagògic alternatiu on la implicació de la família i els educadors en cada infant és imprescindible perquè pugui donar els seus fruits. L'educació lliure a Catalunya ha anat guanyant adeptes els últims anys, i ja són 18 els projectes -s'anomenen així les diferents iniciatives-, tres vegades més que el 2005, quan només se n'havien organitzat 6. Cada projecte atén entre 5 i 35 infants, i l'associació ja té més de 400 socis.

Per aconseguir-ho, els impulsors creen espais amb un entorn idoni que permeti expressar aquest aprenentatge i fer un acompanyament integral de la personalitat, és a dir, tractant també les emocions més enllà dels coneixements. Marc Alcega, membre de la Xarxa d'Educació Lliure, ha explicat  que el sistema tradicional ha deixat abandonada ''l'educació emocional'' i en els projectes es potencia aquesta educació que posa èmfasi en la resolució de conflictes, la gestió de les emocions o la superació de la frustració. Així, consideren, per exemple, que llegir és una habilitat natural i per arribar-hi, des d'aquests projectes s'ofereixen els materials i les eines però no s'obliga cap criatura a llegir si no té l'interès per aprendre'n.

Xantala, al Poblenou, un exemple de projecte autogestionat

L'escoleta Xantala, al Poblenou de Barcelona, és un d'aquests projectes que han sorgit de la iniciativa d'algunes famílies amb interès per un model diferent d'educació. 19 nens i nenes d'entre 3 i 6 anys formen part, aquest curs, d'aquest projecte, i estan a càrrec de tres educadors. Una sala àmplia, ambientada amb diferents eines educatives, acull tots aquests infants, que trien, guiats per aquests educadors, què volen aprendre en cada moment.

Així, pot ser que uns quants, els més grans, escoltin atents com un pare els explica contes en un racó de la sala. Més enllà, un dels més petits s'enfila al gronxador, al costat d'uns altres que amb coixins han construït gairebé una fortalesa. En un tercer espai, una altra nena juga sola amb materials per fer manualitats i, quan acaba, col·loca ordenadament cada cosa a la capsa al seu lloc indicat. Dues mestres decoren el pati per fer-hi alguna activitat, mentre que més enllà tres infants experimenten, ben tapats amb impermeable i botes d'aigua, com queda l'aigua quan s'hi posa la sal.

És un projecte autogestionat, en un espai que les mateixes famílies han anat adaptant i arreglant el local per convertir-lo en una ''escoleta'', tal com l'anomenen. No hi ha taules ni cadires, ni una pissarra per seguir les explicacions del mestre però sí moltes ganes d'ensenyar i sobretot d'aprendre.

Una alternativa a l'educació ''tradicional''

La crisi global també ha afectat l'educació, explica Marc Alcega, i per això hi ha moltes famílies que es plantegen i busquen ''alternatives'' després del desencant de les escoles en el sistema tradicional.. ''Fracàs escolar és el fracàs de l'escola'' i per això, el paradigma que promouen busca que surtin persones crítiques i amb eines, a tots els nivells.

Objectiu: ser regularitzats ''com som''

Actualment, la majoria de projectes d'educació lliure són per a infants de 3 a 6 anys. Alguns incorporen l'escola bressol, per donar resposta a les necessitats socials, i altres allarguen aquest tipus d'escolarització més enllà de la Primària, cosa que suposa no seguir l'ensenyament reglat i, per tant, haver de fer l'adaptació més endavant, en cas que es vulgui optar a algun títol oficial. Entre els 3 i els 6 anys, quan l'escolarització encara no és obligatòria, però també en edats més grans, la XELL voldria aconseguir la regularització del sistema per part de l'administració.

Per aconseguir legalitzar un projecte, la XELL ha de complir normatives que farien inviable la iniciativa perquè arquitectònicament i per qüestions d'espai, s'encariria el projecte. Alcega considera que la posició de l'administració és ''flexible'' però de moment, seguir la normativa és ''restrictiu i molt car econòmicament i energèticament'', i per això, recorden que ''no volem ser una escola formal'' sinó que se'ls reconegui ''el que som i com som''.

Per això, demanen que se'ls ha d'acceptar, crear una ''tercera via'' per regular aquest ensenyament i que això permeti crear un nou espai, amb una llicència diferent. Des de la XELL, però, es lamenta que darrere de l'educació hi hagi ''molt ideal polític i de control'' i critica els lobbys econòmics que existeixen i que impedeixen obrir alternatives, com pot ser també l'educació a casa. Alcega reconeix que pot fer ''por'' que una tercera via obri la porta a altres tipus d'organitzacions d'aspecte sectari o feixista. L'organització, però, està disposada a comprometre's per escrit per evitar aquestes situacions i es disposen al control de l'administració.